Resultats de la cerca

Especialitzat en els 800 i 1500 m llisos S’establí a Barcelona i debutà amb el Club d’Atletisme Nou Barris, amb el qual guanyà un Campionat d’Espanya 2005 Posteriorment entrenà al CAR de Sant Cugat i fou fitxat per l’Associació Esportiva Blanc i Blau Corregué per Espanya als Jocs Paralímpics de Pequín 2008, on guanyà la medalla d’argent en 1500 m llisos i la medalla de bronze en els 800 mllisos El 2009 baté el rècord d’Espanya dels 800 m llisos

S’inicià en triatló, però el 1997 passà al ciclisme, on compagina la pista i la carretera Fou campió d’Europa de fons en carretera 1999, contrarellotge 2003, 2005 i persecució 2003 subcampió d’Europa en persecució en pista 1999, 2002, 2005, i medalla de bronze en ruta 2002 També ha estat campió del món en contrarellotge 2007, 2009 i persecució 2006, i subcampió en persecució 2007, 2009 i contrarellotge 2010, 2011 Als Jocs Paralímpics assolí una medalla de bronze 2000 i una de plata 2008 en persecució individual, una de plata en la prova combinada de carretera 2004 i dues d’or en…

Poc després d’haver realitzat els seus estudis a l’Oberlin College EUA dirigí les orquestres de les universitats de Michigan i Ohio i l’Orquestra Juvenil de Nashville A l’Estat espanyol ha estat director de diverses formacions, com l’Orquestra Ciutat de Barcelona i l’Orquestra Simfònica Nacional d’Espanya Amb l’Orquestra Clàssica de Cambra ha enregistrat obres de F Mompou, MA Coria i AE Ginastera Ha collaborat sovint amb Igor Markevitch

Fou fundat el 1982 a Madrid pel pianista Luciano González Sarmiento, el violinista Joan Lluís Jordà i el violoncellista Dimitar Furnadjiev Aquest trio és una de les agrupacions cambrístiques més destacades del panorama musical espanyol Tot i que el seu repertori inclou les grans obres per a con junt de violí, violoncel i piano del Classicisme al segle XX, els seus components presten una atenció preferent a la divulgació de la música contemporània, i també són requerits en diverses institucions per a impartir classes magistrals de música de cambra

Rebé la seva formació musical a Burgos, on, influït pel musicòleg Nemesio Otaño, s’interessà per la música popular espanyola Fou director de la banda de l’exèrcit espanyol 1923-60 a Badajoz El 1927 fundà el conservatori de música d’aquesta ciutat, del qual fou director i professor d’harmonia Fou membre de nombroses institucions i societats musicals, com el Centro de Estudios Extremeños 1926-46 i l’Instituto Español de Musicología 1944 Dedicà gran part de la seva vida a compilar material folklòric en castellà Les seves dues obres més importants són Cancionero popular de…

D’ascendència noble, es llicencià en dret a la Universitat de Deusto, formació que completà amb estudis d’economia i dret tributari a Deusto i Estrasburg Relacionat amb els moviments antifranquistes, l’any 1962 fou un dels assistents al congrés del Moviment Europeu de Munic —més conegut per l’apellatiu que li donà el franquisme de “contuberni de Munic”— motiu pel qual fou desterrat durant set mesos a l’illa de Hierro Posteriorment, milità en Democracia Cristiana i en Izquierda Democrática i el 1975 fundà el Partido Popular Democrático Cristiano, una de les formacions que s’integrà en la Unión…

Doctorat a Roma 1900, anà a Madrid 1903 i s’hi naturalitzà espanyol 1904 Fou cap del servei central de desinfecció i de la secció de parasitologia de l’Instituto Nacional de Higiene Dirigí la lluita contra les malalties transmissibles a Guinea 1909 i contra el paludisme 1920, particularment al delta de l’Ebre Fou catedràtic de parasitologia i patologia tropical a la Universitat de Madrid 1911 Elegit diputat a les Corts Constituents de la República 1931, s’exilià després de la Guerra Civil de 1936-39 a França, l’Argentina i Cuba És autor, entre molts altres treballs, de Manual de…

Té l’origen en l’empresa Catalana de Gas , que el 1991 constituí Gas Natural SDG a partir de l’absorció de Gas Madrid i els actius de Repsol Butano El 2009 prengué el nom de Gas Natural Fenosa , que mantingué fins el 2018, any que adoptà el nom actual Gas Natural SDG El 1991 el capital era format per accionistes diversos 31%,  Repsol  30%, la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona  25% i l’Instituto Nacional de Hidrocarburos 15% La companyia  distribuïa gas canalitzat a Catalunya i a la Comunitat de Madrid i controlava quinze distribuïdores A més efectuava gairebé totes les vendes…

Té l’origen en el canal de comunicació Telecinco , impulsat a partir de l’empresa Gestevisión Telecinco, creada l’any 1989, any que el govern espanyol autoritzà les cadenes privades de televisió Participat majoritàriament per Mediaset des del 2002, que n’adquirí el 52% de les accions, el 2004 el grup entrà a cotitzar en borsa L’any 2009 Gestevisión Telecinco adquirí la cadena Cuatro , del grup PRISA , i a partir de l’abril del 2011 el grup adoptà la denominació actual, amb un total de nou canals, entre d’altres, Telecinco, Cuatro o La Siete…

Les primeres notícies sobre la seva activitat daten de l’11 de novembre de 1673, dia del seu nomenament com a mestre de capella de la basílica del Pilar de Saragossa, on sembla que romangué -tot i una breu expulsió el 1688- fins el 1694, any en què fou succeït per Jerónimo Latorre El 8 de juliol de 1683 signà l’aprovació de l’obra Fragmentos músicos de P Nassarre La seva producció es confon sovint amb la del seu fill José de Casseda y Villamayor D’ambdós compositors s’han servat obres en nombrosos arxius de l’Estat espanyol, especialment de Saragossa i València