Resultats de la cerca
Es mostren 916 resultats
vepse | vepsa
Etnologia
Individu d’un poble del grup finès que habita entre la riba occidental del llac Onega i els rius Svir’ i Ojat’, al SW del llac Ladoga, a la República de Carèlia (Rússia).
Hom estima la seva població en uns 200000 individus Tot i que conserven en el folklore i en les creences reminiscències de l’antiga cultura finesa, han adoptat el sistema de vida de llurs veïns russos
èumenes
Eumenes fraternus
Dendroica cerulea (cc-by-nc-sa)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels himenòpters, de la família dels eumènids, solitaris i socials, de cos elegant, cap ample i antenes fines, tòrax quadrangular, potes mitjanament robustes i ales ben desenvolupades.
Tenen l’abdomen pedunculat, ample a la part mitjana i en forma de punta als extrems Volen a la primavera i a l’estiu, cercant menjar en les flors La femella construeix una cella molt sòlida feta de fang, saliva i pedretes, on diposita larves d’insecte o aranyes, paralitzades per la picada però vives, i un ou pedunculat La cella es tanca hermèticament Quan la larva surt, troba presa viva abundant, que consumeix, fins que arriba a l’estat de crisàlide Assolit l’estat adult, surt del niu fent-se pas amb les mandíbules Habiten als llocs càlids N'hi ha algunes espècies als Països Catalans
acupuntura
Figura anatòmica per a la pràctica de l'acupuntura, procedent de la Xina (primera meitat del segle XIX)
© Fototeca.cat
Medicina
Pràctica terapèutica de la medicina tradicional xinesa, consistent en la inserció d’agulles fines en determinats punts del cos humà fins a profunditats variables, de manera que no afectin ni ossos ni tendons.
Segons l’esquema anatòmic tradicional, el cos és recorregut per dotze conductes principals poc diferenciats jing , erròniament i comunament traduïts per ‘meridians’ i per nombrosos conductes secundaris o collaterals luo que comuniquen els diferents òrgans entre ells, i per on circula en sentit únic la sang i el pneuma o alè vital qi, que la impulsa Una deficient circulació d’aquesta energia vital afecta els òrgans corresponents i comporta el desequilibri entre el Yin i el Yang , produint-se consegüentment malalties L’aplicació d’agulles sobre algun dels 361 punts d’inserció o cavitats…
Petits gòbids de coves i fons submarins
L’aspecte de Gobius kolombatovici , amb les seves característiques taques grogues, és inconfusible si s’observa viu i en el seu hàbitat, situat al límit entre la roca corallígena i el detrític costaner, a una certa fondària Enric Ballesteros Sembla que les coves submarines són un bon lloc per a veure-hi gòbids petits, fins fa ben poc considerats molt rars i que, a hores d’ara, cada cop semblen més comuns en aquests hàbitats tan singulars D’altra banda, la popularització de l’ús de l’escafandre autònom i la seva aplicació regular en l’estudi de les comunitats bentòniques han donat com a…
caldereta
Caldereta
© CIC-Moià
Gastronomia
Sopa de peix o marisc cuinada a base d’un sofregit de ceba i tomàquet, sal, pebrot, aigua, etc; les llesques fines de pa, generalment torrat, s’hi afegeixen al moment de servir-la.
És pròpia de les Balears, on és anomenada sovint caldereta A la costa del Principat rep el nom d' olla de peix
iola
Transports
Embarcació al servei del capità d’una nau o del comandament d’un vaixell, oberta, elegant, de línies fines, amb espill a popa, rasa, propulsada amb rems armats en punta i governada amb timó.
esclerodermatàcies
Botànica
Família de basidiomicets de l’ordre de les gasteromicetals, amb els basidiocarps estipitats, de peridi gruixut i simple, capil·lici rudimentari i gleva travessada per venes fines, i amb les basidiòspores rodones i sense esterigmes.
cel·lulosa
Farmàcia
Preparat de capes molt fines de cel·lulosa superposades i gairebé sense empesa, i que per la seva consistència fa l’efecte de cotó hidròfil, el qual substitueix sovint com a absorbent de líquids orgànics.
És anomenada cotonosa o quirúrgica
estratigrafia
Geologia
Ciència que estudia les roques estratificades.
L’estratigrafia abasta l’estudi dels processos sedimentaris i les roques sedimentàries que se n'originen, la natura de l’estratificació i les interrupcions de l’estratificació, com les discordances i els diastemes, les fàcies i els canvis de fàcies, així com les correlacions L’estratigrafia té relació amb la petrologia, perquè ambdues tracten de l’estudi de les roques sedimentàries, i amb la geodinàmica externa, ja que ambdues estudien els ambients sedimentaris L’estratigrafia parteix de dos principis la posició horitzontal dels estrats i llur superposició Els dipòsits sedimentaris, que es…