Resultats de la cerca
Es mostren 957 resultats
degradació
Geologia
Evolució d’un sòl en un sentit desfavorable, generalment per un increment en l’evacuació de la fracció fina (rentatge).
Comporta, generalment, una acidificació del sòl i la corresponent disminució de fertilitat És sovint causada per pràctiques agrícoles incorrectes
agulla atraumàtica
Agulla de sutura cilíndrica, fina, que porta el fil incorporat a un extrem, la qual cosa la fa menys traumatitzant.
És emprada preferentment per a saturar artèries
pel·lícula
Capa molt fina, sòlida o líquida, que cobreix algun objecte o que es forma a la superfície d’un líquid.
clarina
Indústria tèxtil
Tela molt fina, clara i transparent, especialment roba negra d’estam molt clara, emprada per a fer vels de monja.
cèl·lula fotovoltaica

Panells fotovoltaics a la teulada d'una casa
© Parlament Europeu
Tecnologia
Dispositiu que, per mitjà de l’efecte fotovoltaic, converteix una radiació lluminosa en un corrent elèctric.
Actualment la majoria de les cèllules fotovoltaiques es fabriquen a partir de semiconductors, especialment silici i compostos com ara telluri i sulfur de cadmi, arsenur de galli o CIS coure, indi i seleni, amb els quals es creen juncions amb una capa que té un excés de càrregues negatives i una altra amb excés de càrregues positives La incidència de fotons sobre la cèllula fa possible la generació de corrent elèctric entre les dues capes, amb unes característiques de corrent i tensió pròpies per a cada model o tipus de cèllula Tret de les cèllules de capa fina deposicions sobre…
mastaba

Cambra de la mastaba de Mereruka, a Sakkara
Arquitectura
Història
Antic tipus de tomba egípcia.
Reial en les dinasties I i II, fou només privada de la III a la VI i durant la XII És fruit de la configuració plana del terreny del Baix Egipte, que obligà a construir les tombes en lloc d’excavar-les en el ǧabal , o muntanya, com succeïa a l’Alt Egipte Malgrat els canvis que experimentà en el decurs del temps, la mastaba —mot àrab que significa ‘banc'— consta d’una substructura, excavada a terra, on es troba la cambra funerària i el sarcòfag, i d’una superestructura amb quatre costats atalussats En aquesta superestructura —de maó en la dinastia I, de reble recobert de maó en la II i III, de…
Joaquim Morera Pujals

Joaquim Morera Pujals
CN TERRASSA
Esport general
Dirigent esportiu.
Destacà com a nedador de crol al Club Natació Terrassa, on també jugà a waterpolo 1933-36 Fou cofundador del CN Terrassa, secretari i president 1951 Com a regidor d’Esports de l’Ajuntament promogué la construcció de la piscina coberta municipal 1963 Igualment, fou secretari de la Federació Catalana de Natació FCN 1940, fundador i director del seu Butlletí Informatiu 1944-53 i collaborador de La Vanguardia i Vida Deportiva 1951-54 En l’àmbit estatal, fou cofundador del Collegi d’Àrbitres 1943, coseleccionador de waterpolo 1945-46, directiu de la Reial Federació Espanyola de Natació RFEN 1953-…
Hortènsia Graupera Monar

Hortènsia Graupera Monar
Arxiu H. Graupera
Natació
Nedadora de salvament i socorrisme, entrenadora i dirigent esportiva.
S’inicià en la natació de competició, però l’any 1966 debutà en salvament i socorrisme Membre del Club Natació de Catalunya, competí en aquest esport entre el 1967 i el 1971 Participà en diversos Campionats del Món el 1968 guanyà la medalla d’or en la prova de 150 m en embarcació i la medalla de bronze per equips l’any 1969 aconseguí el podi en diverses proves i s’adjudicà el títol de campiona del món individual i per equips, i el 1970 aconseguí la medalla de plata per equips En l’àmbit estatal es proclamà campiona d’Espanya amb l’equip de la federació catalana 1969 Posteriorment assumí el…
constant fonamental

Principals constants fionamentals
Física
Cadascuna de les magnituds que representa un paper singular i essencial en les teories físiques.
Hom pot distingir-ne de tres categories d’una banda, les constants que formen part del formalisme matemàtic, de les teories físiques fonamentals, com és ara la velocitat de la llum en el buit c electromagnetisme i relativitat especial, la constant de Planck h mecànica quàntica i la constant d’estructura fina α electrodinàmica quàntica, QED d’una altra banda, les constants que caracteritzen les partícules fonamentals, com la càrrega elèctrica elemental o càrrega elemental e , la massa en repòs de l’electró m e , o el moment magnètic del proto μ p i, finalment, les constants que,…
aerosol

Esquema d’un envàs aerosol
© fototeca.cat
Química
Suspensió col·loidal de partícules líquides o sòlides en un gas.
Les boires i els núvols són exemples d’aerosols de partícules líquides els fums, d’aerosols amb partícules sòlides Per extensió, hom anomena també aerosols, suspensions de partícules de dimensions superiors a un veritable colloide núvols de polseguera molt fina, boires salines de vora mar un dia de vent, etc Una propietat essencial dels aerosols és la concentració que fan de certs constituents del medi de dispersió gasos o vapors, per dissolució o adsorció en les partícules líquides o per adsorció en les sòlides Els aerosols tenen propietats específiques que no posseeixen les altres solucions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina