Resultats de la cerca
Es mostren 510 resultats
età
Química
Hidrocarbur saturat present en el gas natural, obtingut de la fracció de punt d’ebullició més baix en el refinatge del petroli.
El seu punt d’ebullició és de -89°C, i el de fusió, de - 172°C És el segon membre de la sèrie dels alcans, i les seves propietats i comportament generals responen a les d’aquells composts alcà La barrera rotacional de l’età és de 2,8 kcal/mol conformació 2 2 La calor de combustió és de 368,4 kcal/mol És emprat en la manufactura dels seus derivats clorats i com a combustible
pi
Matemàtiques
Lletra grega, inicial del mot grec περιφέρεια (‘circumferència’)..
És adoptada per a representar la raó constant que existeix entre la longitud de la circumferència i el seu diàmetre longitud de la circumferència, 2πR àrea del cercle, πR 2 àrea de l’esfera, 4πR 2 volum de l’esfera, L’ús d’aquesta llegra grega per a designar la relació entre la longitud de la circumferència i el seu diàmetre es remunta solament al s XVII, i es generalitzà a partir de la publicació de l’obra d’Euler Introductio in analysim infinitorum el mateix Euler i JBernoulli usaren P i c , respectivament, com a símbol representatiu A Egipte hom havia fet aproximacions empíriques del…
biosfera
Ecologia
Unitat funcional constituïda pel conjunt de la matèria viva de la Terra i l’espai on es donen les condicions ambientals i funcionals compatibles amb la vida.
Aquesta concepció sistèmica o holística de la biosfera és relativament recent en un sentit més restringit també s’ha entès per biosfera la interfase entre atmosfera, hidrosfera i litosfera on és possible la vida o bé el conjunt dels éssers vius que poblen aquest espai Arrelada en el sentiment romàntic de la natura i en la ciència humboldtiana, però també en la síntesi fisiològica de Claude Bernard i en la termodinàmica, la idea de la biosfera com a indissoluble solidaritat de tots els éssers vius en una unitat funcional havia estat plantejada per primera vegada pel geòleg austríac Eduard…
Dennis L. Meadows i al.: la urgència de limitar el creixement
A desgrat de les seves imperfeccions tècniques i del context polític la primera crisi del petroli, que n’assegurà el ressò en el seu moment, el primer informe del MIT per al Club de Roma, elaborat per l’equip dirigit per Dennis L Meadows aplicant una reelaboració del model “World 2” de Jay W Forrester, tingué el mèrit de qüestionar amb claredat el mite del creixement indefinit, mite que prevalia fins llavors a les societats avançades En un moment en què els governs dels països industrialitzats es disposaven, de grat o per força, a emprendre polítiques d’austeritat, l’informe fou àmpliament…
Charles Lyell: els equilibris naturals tenen causes materials
Lyell, a diferència de Linné, ja no atribueix causes providencials als mecanismes que mantenen si fa no fa constants les proporcions entre les poblacions naturals Els equilibris naturals, per a Lyell, el fundador de la geologia moderna, tenen causes materials Allí on Linné veia una intenció divina, Lyell constata efectes cecs de les forces de la natura Aquest text, curiosament poc divulgat, representa un dels primers exemples d’una especulació del que avui podria emmarcar-se en l’ecologia teòrica En el seu temps, però, no tenia encara un encaix clar, bé que va aparèixer en un llibre de…
Digestió i absorció dels pròtids
Els nutrients proteics són ingerits majoritàriament en forma de proteïnes Tanmateix, molts aliments contenen petites proporcions de polipèptids lliures La digestió de les proteïnes comença amb la masticació i l’acció trituradora de la cavitat gàstrica que, en fraccionar el conjunt dels aliments, augmenta la superfície d’exposició d’aquests nutrients Per això, una adequada masticació facilita la digestió i l’absorció de les proteïnes contingudes en els aliments La digestió química de les proteïnes comença a l’estómac, mitjançant l’acció del suc gàstric El suc gàstric està format bàsicament per…
interval
Música
Relació entre dues notes.
El tipus més habitual de classificació i denominació dels intervals és el del sistema compost de dos elements que defineixen l’interval, en primer lloc en funció de la quantitat de graus que comprèn comptant el grau de sortida i el d’arribada en l’escala diatònica a la qual pertanyin o puguin pertànyer les dues notes i, en segon lloc, precisant el tipus de relació entre aquests graus grau Per exemple, l’interval entre les notes do3 i la3 s’anomena 6a M ’6a’ perquè implica sis graus de l’escala do, re, mi, fa, sol, la i ’M’ major perquè, dels dos tipus de 6a diatònica que hi ha, és la més…
citosol
Biologia
Fracció líquida del citoplasma, després que hom n’ha extret els orgànuls cel·lulars i altres partícules sòlides, generalment per centrifugació d’homogenats cel·lulars.
capacitat d’adsorció
Geologia
Propietat fonamental de la fracció col·loidal dels sòls i de l’humus de retenir per adsorció diverses substàncies, particularment cations (capacitat de bescanvi).
al·lita
Geologia
Sòl molt evolucionat, que ha sofert una migració de la sílice, amb el subsegüent enriquiment en alumini i ferro de la fracció argilosa.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina