Resultats de la cerca
Es mostren 876 resultats
Miquel I de Portugal
Història
Rei de Portugal (1828-34).
Tercer fill de Joan VI S'exilià amb la seva família al Brasil a causa de la invasió francesa 1808-21 En tornar fou el cap del partit absolutista, que obligà el seu pare a derogar la constitució liberal del 1822 Després del fracàs d’una temptativa d’emparar-se del poder, s’hagué de refugiar a Viena 1824 En morir Joan VI, el seu germà gran, Pere I del Brasil, el nomenà regent 1827 de la seva filla Maria de la Glòria, en qui Pere havia abdicat els seus drets i amb la qual Miquel havia promès de casar-se Miquel convocà les Corts tradicionals i es féu proclamar rei absolut març del 1828 Pere…
Pierre Mignard
Pintura
Pintor francès, anomenat Le Romain
.
Residí a Itàlia 1635-57, especialment a Roma Allí assimilà la pintura decorativa de les escoles bolonyesa i romana i començà, sempre dins un estil graciós però afectat, la sèrie de les seves madones, entre les quals es destaca la Mare de Déu del raïm Musée du Louvre, París Cridat a la cort per Lluís XIV el 1657, a París fou pintor d’Anna d’Àustria, per a qui decorà la cúpula de Val-de-Grâce amb la Glòria dels benaventurats , obra acabada el 1664 en un estil aeri, italianitzant, molt llunyà del classicisme francès Fou essencialment un retratista, tant a Roma com a París, on retratà…
Jarosław Iwaszkiewicz
Literatura
Escriptor polonès.
La seva àmplia cultura literària i sensibilitat es palesen en els poemes d' Oktostychy ‘Octaves’, 1919, Dionizje ‘Dionisíaques’, 1922, Lato 1932 ‘L’estiu del 1932’, 1933, Warkocz jesieni ‘La trena de la tardor’, 1954 i el volum pòstum Muzyka wieczorem ‘Música al capvespre’, 1980 Mestre indiscutible del conte i de la novella curta, sap presentar els seus personatges en un clima líric característic Els seus temes preferits són la bellesa de la vida, el pas inexorable del temps, la mort i el patetisme del destí humà Entre els reculls de contes es destaquen Panny z Wilka ‘Les…
Mack Sennett
Cinematografia
Nom amb què és conegut Michaël Sinnott, actor, productor i director cinematogràfic nord-americà.
Començà amb petits papers còmics en la Biograph, per a Griffith, però l’època més brillant correspon a la tasca que acomplí el 1912 Fou el creador de les famoses Bathing Beauties, joves atractives en vestit de bany que animaven les seves pellícules durant aquesta primera etapa Característics foren també els Keystone Cops, o grup de policies esvalotats que feien les delícies dels espectadors amb les seves accidentades persecucions i batalles campals Fou el descobridor d’actors tan notables com Fatty Arbuckle, Mabel Normand, Ford Sterling, Chester Conklin, Gloria Swanson, Harry Langdon, Charles…
Carme Arnau i Faidella
Literatura catalana
Historiadora de la literatura.
Estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, ha estat lectora a la Universitat de Torí i, com a filòloga, es doctorà amb una tesi sobre l’obra de Mercè Rodoreda Ha treballat en el camp de l’ensenyament i ha conreat, sobretot, la crítica i la investigació literària Ha collaborat a Destino , Els Marges , l’ Avui i Serra d’Or És autora de diversos estudis sobre l’obra de Mercè Rodoreda, com ara Introducció a la narrativa de Mercè Rodoreda 1982 i Miralls màgics aproximació a l’última narrativa de Mercè Rodoreda 1990, premi Josep Vallverdú d’assaig 1989, Una lectura de…
,
Sílvia Alcàntara i Ribolleda
Literatura catalana
Escriptora.
A sis mesos d’edat es traslladà amb la seva família a la colònia tèxtil Vidal, on començà a treballar a catorze anys Estudià comerç i a vint anys es traslladà a Terrassa, ciutat en què treballà com a administrativa A mitjan anys setanta començà a estudiar català en cursos de Normalització Lingüística i a escriure narracions Posteriorment assistí a cursos d’escriptura a l’Aula de Lletres, posteriorment Escola de l’Ateneu, on treballà també com a administrativa i més tard com a professora de tècniques d’escriptura L’any 2009 publicà la seva primera novella, Olor de colònia , en què descriu la…
Joan Vives i Borrell
Literatura catalana
Escriptor.
Residí a Barcelona Assidu dels certàmens literaris, on obtingué nombrosos premis, fou collaborador de Catalunya Artística , Joventut , De Tots Colors , L’Escena Catalana , La Renaixença , El Poble Català , Estil , La Nación , El Correo Catalán , entre d’altres També fou redactor d’ El Poble Català , Catalònia , Art i Cultura , Ruta Nova , Festa i a La Publicitat Publicà els reculls de narracions Siluetes rusticanes 1914, aplec dels contes apareguts a la secció literària de La Renaixença , Croquis vallesans , al número 75 de la collecció “La Novella Nova”, i Evocacions Impressions i estudis…
,
Lambert Plasència i Valls
Música
Mestre de capella, organista i compositor valencià.
Fou el més gran dels germans Plasència i Valls —Joan Baptista i Marià —, també músics A vuit anys ingressà al Collegi del Corpus Christi de València Allí fou infant de cor i tingué com a mestres A Montesinos, J Morata i A Lureta Amb poc més de vint anys, inicià la seva carrera com a organista, tasca que exercí en diverses esglésies de la capital valenciana Fou organista a Sant Esteve i, des del 1844, a Sant Bartomeu El 1861 passà a ésser organista de l’església de Sant Martí, també a València El 1875, quan morí el seu germà Marià —també mestre de capella i autor de música religiosa—, Lambert…
Lambert Plasència i Valls
Música
Compositor.
Fou el més gran dels germans Plasència i Valls —Joan Baptista i Marià—, també músics A vuit anys ingressà al Collegi del Corpus Christi de València Allí fou infant de cor i tingué com a mestres A Montesinos, J Morata i A Lureta Amb poc més de vint anys, inicià la seva carrera com a organista, tasca que exercí en diverses esglésies de la capital valenciana Fou organista a Sant Esteve i, des del 1844, a Sant Bartomeu El 1861 passà a ésser organista de l’església de Sant Martí, també a València El 1875, quan morí el seu germà Marià —també mestre de capella i autor de música religiosa—, Lambert…
Francesco Antonio Vallotti
Música
Compositor i teòric musical italià.
Vida Monjo franciscà, gràcies als seus excepcionals dots musicals fou enviat pel prior de l’orde a estudiar amb GA Bissone, mestre de capella de la catedral de Vercelli El 1721 es traslladà a Pàdua per continuar els estudis musicals amb FA Calegari Fou escollit tercer organista de la basílica de Sant Antoni, en substitució de GL Albori El 1730 succeí a GA Rinaldi com a mestre de capella, càrrec que ocupà fins la seva mort Vallotti tenia sota la seva direcció un cor de setze cantants i setze instrumentistes de corda, entre els darrers dels quals hi havia G Tartini i A Vandini Aquesta agrupació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina