Resultats de la cerca

Llur fill i segon duc, Lorenzo Suárez de Figueroa y Dormer , i el fill d’aquest, Gómez Suárez de Figueroa y de Mendoza , ocuparen diverses lloctinències a la corona catalanoaragonesa El títol passà als Fernández de Córdoba-Figueroa, marquesos de Priego i després ducs de Medinaceli

Disposa de dos espais, la sala Juan de la Cruz, situada a l’antiga església, com a lloc d’exhibició, i la sala José Luis Alonso, com a lloc d’assaig i formació artística Una part imprescindible d’aquest organisme semipúblic és el Centro de Estudios y Creación Escénica, que desenvolupa un treball previ, en forma de tallers i cicles d’improvisació, amb els texts que la companyia representa, i també ofereix formació als actors que hi treballen D’entre els collaboradors que han participat en aquest projecte, destaquen Dario Fo, Jacques Lecoq i Marcelo Magni La companyia ha realitzat espectacles…

Aprengué a tocar amb el seu pare, i el 1961 s’integrà a la companyia de José Greco, amb la qual dugué a terme gires per Amèrica Acompanyà els millors cantaores , com ara Camarón de la Isla i Fosforito, i també cantants d’altres gèneres, com ara Rocío Jurado Assolí la fama internacional en una sèrie de concerts en trio juntament amb els guitarristes John McLaughlin i Al di Meola, en els quals combinaven elements del flamenc, el jazz i el rock , i més tard també amb altres guitarristes com Larry Coryell i Carlos Santana Considerat com un dels millors guitarristes de flamenc de tots els temps,…

Es formà a l’estudi de Vázquez Díaz 1948-53 El 1957 participà en la fundació del grup El Paso Passà una etapa informalista, de gestació Des del 1963 treballà dins el nou realisme, amb imatgeria procedent dels mitjans de comunicació Les obres d’aquesta etapa acusen una forta intenció crítica Destaquen les imatges de cossos torturats dibuixades amb jocs de llums i ombres A partir del 1975 retorna a una abstracció geometritzant en la qual el color esdevé un element important Obtingué el gran premi de la Biennal de São Paulo 1971 i el “Premio Nacional de Artes Plásticas” 1982

Estigué vinculat a la Sala Blava de València, tan important, des de la darreria dels anys vint, en la promoció de les avantguardes i d’on sorgí el grup Acció d’Art, del qual formà part La seva principal relació amb les arts gràfiques se centrà, des del 1933, en la revista Nueva Cultura , labor que continuà durant la guerra civil de 1936-39 Fou catedràtic de dibuix a Palma Mallorca

Format i actiu a Madrid, realitzà alguns monuments però es destaca, sobretot, pel conreu dels petits formats Tractà preferentment la figura i el tema animalístic amb unes característiques formes esbossades

Hom fa remuntar la filiació al segle X amb el comte Gonzalo Téllez, senyor de Santarón, però no és segura fins Diego Gómez de Sandoval , que fou avi cinquè de Fernando de Sandoval y Quijada , senyor de Villavieco i Gaveros, el qual es casà amb Inés de Rojas y Leiva, senyora d’Ampudia des d’aquest enllaç, membres del llinatge empraren el cognom Rojas-Sandoval, i foren pares de Diego Gómez de Sandoval y de Rojas , el fill del qual fou Fernando de Sandoval-Rojas y de Avellaneda mort el 1474, segon comte de Castrogeriz i cinquè de Dénia, que estigué al servei d’Alfons IV i Joan II de Catalunya-…

Nasqué de l’oposició conservadora davant del decantament a l’esquerra del Partido Revolucionario Institucional  PRI de Lázaro Cárdenas Des d’un principi tingué el suport de la classe mitjana, d’empresaris i de l’Església catòlica Defensa en general la liberalització econòmica i la reducció al mínim de la intervenció de l’estat Concorregué a les eleccions des del 1943 i es convertí en el principal partit d’oposició al PRI, les pràctiques fraudulentes del qual denuncià reiteradament En un segon pla de l’escena política des de la reforma d’Echeverría 1976, donà suport a les polítiques de Salinas…

Illustrada, incloïa articles en català i castellà, especialment de temàtica valenciana, dedicà un espai important a la història i una certa atenció per la producció bibliogràfica de la resta dels Països Catalans Publicada per l’ Editorial Sicània  entre el juliol del 1958 i el desembre del 1959, s’editaren un total de 18 números  Dirigida per  Vicent Badia i Marín , entre els seus collaboradors cal destacar Emili Beüt, Eliseu Bellés, Àngel Jiménez i Torres, Josep L’Escrivà, F Puig i Espert, V Sorribes i Gramatge, Jordi Valor i Serra, Jaume Bru, E Soleriestruch, F de Borja Moll, E Soler i…

Es formà a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, on s’apropà a la generació del 27 i a l’òrbita surrealista espanyola El 1927 formà part de la denominada Primera Escuela de Vallecas, amb Alberto Sánchez, Benjamín Palencia i Luis Castellanos A partir d’una exposició, l’any 1928, començà a ser coneguda per les seves obres més enllà de la seva condició femenina Inicialment es mogué en una línia propera a la nova objectivitat o al realisme màgic, en la qual destaquen les sèries Verbenas i Estampas El 1932 s’installà a París, on conegué René Magritte, Max Ernst, Joan Miró,…