Resultats de la cerca
Es mostren 1829 resultats
uix
Forat gros d’una bota.
tot
Càntir on s’aprecia el tòt
© Museu del Càntir - Marc Duran
Broc gros d’un càntir.
Colitis isquèmica
Patologia humana
És anomenat colitis isquèmica un trastorn caracteritzat per una isquèmia aguda de l’intestí gros , és a dir, una disminució sobtada de la irrigació sanguínia d’aquest òrgan, que provoca la necrosi o mort d’un sector més o menys extens del teixit intestinal per manca d’una aportació d’oxigen adequada La causa més freqüent d’isquèmia aguda de l’intestí gros, i per tant de colitis isquèmica, és la trombosi d’una artèria intestinal, l’obstrucció d’una artèria intestinal deguda a la formació d’un coàgul de sang a l’interior Aquests fets solen afectar persones d’edat que…
bisó
bisó europeu
© Fototeca.cat
Mastologia
Gènere de mamífers bòvids de la subfamília dels bovins de cos robust i de cap gros, amb banyes laterals, curtes, dretes i cilíndriques, implantades sobre un front ample; tenen l’esquena molt alta, amb un gep voluminós.
El pelatge és espès i llanós, més llarg sobre el terç anterior del cos, i forma una crinera atapeïda al mentó i al final de la cua tenen també una tofa de pèl El bisó europeu B bonasus fa aproximadament 2,30 m de llarg i 1,50 m d’alt fins a l’esquena, amb un pes que pot arribar als 600 kg Abans vivia per tota l’Europa central, als boscs de bedolls i de coníferes, i s’alimentava de brots i fulles La pressió humana, amb la reducció creixent del seu hàbitat natural i la cacera indiscriminada, comportà la pràctica desaparició del bisó europeu, del qual els anys vint només sobrevivien uns quants…
trepat
Viticultura
Raïm negre produït pel cep trepat.
El raïm allargat, gros i atapeït, de gra gros, dóna vins de poc aroma De maduració tardana, és autòcton de la Conca de Barberà, on s'hi produeix
hipari
Paleontologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels perissodàctils, de la família dels èquids, d’una mida intermèdia entre l’ase i la zebra, amb el crani més petit i baix que el cavall actual, i amb tres dits a les extremitats: el dit del mig, gros i acabat en una peüngla, i dos de laterals petits.
Comprèn algunes espècies que habitaren a Europa, Àsia i Àfrica durant el Miocè, el Pliocè i el Plistocè, coexistint amb altres gèneres d’èquids, com Neohipparion, Nannihippus i Pliohippus , el darrer dels quals evolucionà en la línia que conduí al cavall actual S'originà a l’Amèrica del Nord fa uns 14 milions d’anys i immigrà al Vell Continent fa uns 11 milions d’anys Perdurà fins fa uns 3 milions d’anys, moment en què els veritables cavalls envaïren novament Euràsia des de l’Amèrica del Nord i els desplaçaren Hipparion és el fòssil terrestre més característic del Miocè superior i del Pliocè…