Resultats de la cerca
Es mostren 549 resultats
genciana
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les gencianàcies, de fulles enteres i generalment ovals, de flors poc o molt campanulades i freqüentment blaves i de fruits capsulars.
La genciana groga G lutea és força alta i té les flors grogues, es fa als Pirineus i l’arrel és emprada per les seves propietats aperitives, amargants, tòniques i estomacals
heliantem
Botànica
Gènere de plantes sufructicoses o herbàcies, de la família de les cistàcies, de fulles oposades petites, de flors pentàmeres disposades en cimes racemiformes i de fruits en càpsula trivalva.
L' heliantem itàlic o herba pedrera Holeandicum ssp italicum , mata de fulles ellíptiques i de flors grogues, creix en terrenys pedregosos de la regió mediterrània L' heliantem setge o simplement setge Horiganifolium , subarbust de 5 a 30 cm d’alçària, amb fulles ovades i flors grogues, és endèmic de la península Ibèrica i les Illes Balears
cal·la
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes amb rizoma, de la família de les aràcies, de fulles grosses i ovades i d’espata curta i el·líptica, més llarga que l’espàdix.
Creixen als aiguamolls del centre de l’Amèrica del Nord, i són també conreades en jardineria L’espècie més coneguda és Cpalustris
acònit
Acònit, inflorescència de l’Aconitum napellus
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes de l’alta muntanya, herbàcies i vivaces, de la família de les ranunculàcies, de flors zigomorfes, blaves, blanques o grogues que s’apleguen en inflorescències vistoses.
L’espècie més representativa del gènere, per a la qual hom reserva sovint el nom d’acònit, és l' A napellus matallops
El funcionament ecològic de la sabana
Al ritme de les pluges Les sabanes estan àmpliament distribuïdes en un context geogràfic molt extens, caracteritzat per variacions climàtiques considerables Tal com s’ha assenyalat, de tots els factors que dominen l’ecologia de les sabanes, el primordial és probablement la sequera estacional, que limita el creixement de les plantes i no permet el desenvolupament d’un cobricel dens de capçades Els models climàtics Tanmateix, es donen models climàtics associats a aquests ecosistemes, com ara temperatures elevades tot l’any i una precipitació anual concentrada principalment en una estació,…
Les primulàcies
Primulàcies 1 Cucut Primula veris a i a’ detall de dues flors heteròstiles seccionades longitudinalment a flor microstila, a’ flor macrostila, x 2 b càpsula madura més curta que el calze, eixamplat i persistent x 2 2 Soldanella alpina a aspecte general x 0,5 b flor seccionada longitudinalment x2 3 Pa porcí Cyclamen balearlcum a aspecte general amb una flor ben oberta i un fruit ja madur sobre un peduncle que comença a recorbar-se x 0,5 b secció longitudinal d’una flor amb els pètals redreçats x 2 4 Androsace maxima aspecte de la planta en flor x 0,5 5 Enciamet de la Mare de Déu Samolus…
pelovella
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les cariofil·làcies, generalment peloses, de fulles simples, enteres i oposades, de flors blanques, arranjades en inflorescències cimoses, i de fruits en càpsula.
blet
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les quenopodiàcies, de fulles enteres o més o menys dentades i flors verdoses o vermelloses, petites, reunides en glomèruls agrupats en panícula.
Els blets són, en general, plantes nitròfiles, ruderals, que colonitzen solars abandonats, suburbis, vores de camins, etc El blet blanc Chalbum fa de 20 a 200 cm d’alçada, amb fulles ovades romboidals, laxament dentades, sovint blanques i farinoses pel revers, tija angulosa, estriada de blanc, i flors petites i verdes havia estat consumit com a verdura, d’efecte laxant suau, i les seves llavors eren utilitzades també antigament com a aliment i, més recentment, com a recurs de mala anyada El blet de paret Chmurale té les fulles ovades romboidals, fortament dentades, una mica crasses,…
serreig
Serreig
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals, de la família de les gramínies, d’arrel fasciculada, fulles paral·lelinèrvies, linears, amb una lígula pilosa i espigues c ompactes, més o menys compostes, terminals.
Comprèn unes 10 espècies distribuïdes arreu de les regions temperades o càlides, sobretot a les terres de conreu El serreig aferradís Sverticillata , dit també millaroca o panissalla o planissola , té la tija dreta, generalment ramificada a la base, de 20 a 60 cm d’alçària, fulles verdes, amples fins a 1 cm, i panícula espiciforme, cilindroide, amb interrupcions que fan que sembli verticillada, verda o d’un to violaci El serreig d’aresta groga Sglauca té una alçària de 10 a 50 cm, les fulles verdes, linears, aspres al marge, i panícules espiciformes terminals, oblongues, denses, amb…
colocàsia
Botànica
Gènere de plantes herbàcies de grans fulles peltades, de la família de les aràcies, cordiformes, que comprèn set o vuit espècies pròpies de l’Àsia tropical i de la Polinèsia.
Cantiquorum és plantada com a ornamental i Cantiquorum , var esculenta , el taro, forneix un tubercle comestible