Resultats de la cerca

Vida Fou mestre de capella i organista de les esglésies de Sant Felip Neri, de Gràcia, i de Nostra Senyora de Pompeia Impartí classes a les acadèmies Granados i Vidiella de Barcelona, al Conservatori de Terrassa, del qual exercí la sotsdirecció durant el període en què J Pecanins n’era director, i als Jesuïtes de Sarrià El 1926 fou nomenat director musical a Ràdio Barcelona Fundà i dirigí l’Orfeó Gracienc i l’Orfeó Montserrat, entitats que sota la seva direcció assoliren un sòlid prestigi Contribuí també a la formació de l’Acadèmia Ainaud de Barcelona Participà en l’organització del Tercer…

Deixeble del pianista G Sgambati i dels compositors G Martucci i R Grazzini, fou un reconegut virtuós que feu gires per Europa i els Estats Units i impartí classes a Florència El 1907 contragué matrimoni amb l’arxiduquessa Lluïsa Maria Antònia d’Àustria-Toscana, una relació que causà un escàndol notable a l’època, atès que ella es divorcià del seu marit, el príncep de Saxònia, per casar-se amb el músic Dins del catàleg de Toselli hi ha diverses operetes, una de les quals La cattiva Francesca , 1912, amb llibret de la seva esposa La principessa bizarra 1913 està basada en un argument de…

Estudià al Conservatori de Ljubljana, i posteriorment ho feu a Viena amb J Marx 1927-30 i a Praga amb R Karel i J Suk composició També feu estudis de direcció d’orquestra amb N Malko 1930-32, gràcies als quals treballà a l’Òpera de Ljubljana del 1932 al 1934 Fou director del Conservatori -Glasbena Matica- i de l’Escola de Música de Malibor 1934-39, i arribà a dirigir la Filharmònica Eslovena de Ljubljana 1947-50 Durant la Segona Guerra Mundial impartí classes a l’Acadèmia de Música de Belgrad, i durant el període 1950-60 ho feu a l’Acadèmia de Ljubljana El seu estil, entre neoromàntic i…

Del 1912 al 1917 estudià filosofia a Göttingen amb Edmund Husserl i també a Friburg de Brisgòvia Un cop acabada la seva formació, impartí classes d’aquesta mateixa disciplina a la Universitat de Lviv 1921-41 i a la Universitat Jagiellonian de Cracòvia 1945-49 i 1956-63 Els seus escrits sobre art representen la contribució més important en el camp de l’estètica feta per la filosofia fenomenològica Pel que fa a la música, les seves teories foren publicades en The Work of Music and the Problem of Its Identity Berkeley, University of California Press, 1986 Ingarden, interessat especialment per l’…

Estudià teologia fins el 1914 i es doctorà en jurisprudència el 1919 Fins a la Segona Guerra Mundal exercí d’advocat mentre estudiava música privadament Més tard impartí classes a l’Acadèmia de Música de Zagreb 1949-68 Recollí un gran nombre de cançons a Croàcia i entre les minories croates d’Àustria i Hongria A partir del 1947, dedicà també bona part dels seus esforços a la recopilació de danses, tot desenvolupant el seu propi mètode de transcripció El 1945 esdevingué director del Departament de Música Tradicional del Museu Etnogràfic de Zagreb, activitat que deixà el 1948 per passar a…

Es graduà en música a Cardiff el 1926 Continuà els seus estudis amb R Vaughan Williams al Royal College of Music, i el 1930 fou alumna d’Egon Wellesz a Viena L’any següent s’installà a Londres, on es dedicà a l’ensenyament musical Establerta a Galles el 1947, continuà la seva tasca compositiva i impartí classes de música al College of Music and Drama de Cardiff La major part de les seves obres són orquestrals, de vegades amb una part per a veus Del seu catàleg destaquen la Simfonia número 1 , la Simfonia número 2 , la Sinfonia concertante , per a orquestra i piano, dos concerts -un per a…

Feu els estudis musicals amb A L’adov i M Steinberg al Conservatori de Peterburg 1908-14, on, posteriorment, sota règim soviètic, impartí classes També ensenyà al Conservatori de Tbilisi Geòrgia i treballà amb la companyia de S Diaghilev Format en la tradició russa de N Rimskij-Korsakov, no fou fins més tard que es deixà influir per l’impressionisme francès i el simbolisme, de primer, i per l’expressionisme, després Fruit de les influències occidentals són els cicles de cançons sobre textos d’A Blok i la segona i tercera simfonies Adoptà un llenguatge més realista amb la música de la…

Establert a Itàlia el 1908 amb la seva família, Ghisi estudià contrapunt i harmonia amb C Gatti al Conservatori de Música de Milà i més tard es traslladà a Torí Allà compaginà la professió de farmacèutic amb els estudis de música i el 1932 obtingué el títol de composició al Conservatori de Música de Torí El 1932 es traslladà a Florència, on començà a estudiar història de la música i es convertí en una de les màximes autoritats en polifonia secular renaixentista Impartí classes a les universitats de Florència, Perusa i Pisa i a l’Institut des Hautes Études de Brusselles També oferí nombroses…

Estudià al Conservatori de Madrid, on l’any 1954 guanyà els primers premis de piano, estètica i història de la música i el 1958 el d’harmonia En aquest centre fou deixeble de J Cubiles, G Gombau i F Sopeña Posteriorment, amplià coneixements amb E Werba a Salzburg, E Mrazek a Viena i J Laforgue a París Acompanyà cantants tan famosos com T Berganza, P Lorengar, A Kraus, V dels Àngels, M Caballé, E Schwarzkopf, N Procter, T Stich-Randall, R Scotto i S Estes Així mateix, acompanyà instrumentistes com A Navarra, R Ricci, S Accardo, Ch Ferras i JP Rampal Oferí més de 1700 concerts arreu del món en…

Autodidacte en la seva primera formació musical, més tard estudià amb Regino Sainz de la Maza, a Madrid, i Emili Pujol i Andrés Segovia, a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Continuà la seva formació amb Segovia als cursos de perfeccionament de Santiago de Compostella, on des del 1959 fou també professor ajudant El 1961 fou distingit amb el primer premi del Concurs Internacional Andrés Segovia El mateix any obtingué per oposició la càtedra de guitarra al Conservatori de Música Òscar Esplà d’Alacant, on acomplí una tasca pedagògica molt destacada en la formació de tota una generació de…