Resultats de la cerca
Es mostren 627 resultats
Benín
Geografia històrica
Antic regne situat a l’oest del delta del Níger, a l’actual Nigèria.
Els seus creadors foren els binis, amb influències del poble ioruba Assolí una avançada civilització de caràcter urbà sota l’autoritat d’un rei sagrat, l' oba Aquest regne fou descobert el 1485 pels portuguesos, i els quatre segles següents reeixí a conservar la independència, tot i tenir relacions constants amb els europeus, que hi anaven a cercar esclaus i a proveir-se de vori, pebre i oli de palma Durant l’època d’apogeu de la ciutat estat ss XIII-XVII, sorgí el cèlebre art de Benín Arruïnat al s XVIII per les guerres constants, provocades amb vista a capturar els esclaus que…
Biblioteca Pública de València
Biblioteca que depèn de la Generalitat Valenciana, fundada el 1979 i amb seu al Creuer de l’Antic Hospital de València.
En fou l’antecessora, i el nucli principal, l’antiga Biblioteca Municipal de València, que depenia de l’ajuntament i que teniua la seu a la casa de la ciutat Adquirí l’estatut de biblioteca pública al principi del s XX Gràcies a la gestió del bibliògraf Josep-Enric Serrano i Morales foren aconseguits donatius importants de colleccions especialitzades el 1905 hi fou incorporada la de Joan Churat i Sauri 1835-94, i el 1907 la de Salvador Sastre i Nadal 1848-1905, d’uns 1 600 volums cadascuna, en general d’edicions rares i antigues El mateix Serrano i Morales llegà la seva…
Sant Jaume de Llierca
Art romànic
Tot i que el topònim Llierca apareix esmentat en la donació que feu Bernat de Besalú de l’alou de Tapioles, situat a Montagut, al monestir benedictí de Sant Pere de Besalú, com a afrontació, i amb la grafia “ Lizercha ”, l’any 1004, cal esperar fins a l’any 1169 per trobar documentada l’església de Sant Jaume de Llierca, que fou coneguda durant tota l’edat mitjana com Sant Jaume de Poliger En aquesta darrera data, l’església de “ Sancti Jacobi de Poliger ” fou confirmada com a possessió del monestir de Sant Pere de Camprodon en l’acta de consagració de l’església El monestir de Camprodon…
Vojvodina
Divisió administrativa
Regió autònoma de la república de Sèrbia.
La capital és Novi Sad, seguida en importància per Subotica Comprèn una part de la Bačka, Sirmia i el Banat, i és formada per la gran plana alluvial del baix Tisza entre Romania i Hongria i limitada pel Danubi i el baix Sava És una fèrtil àrea agrícola, amb alts rendiments de bleda-rave, tabac, cànem i cereals És poblada per una majoria de serbis, amb minories importants d’hongaresos, croats, romanesos i eslovacs Al segle IX formà part de l’imperi hongarès A partir del segle XI hi és esmentada per primera vegada la presència de pobles d’origen eslau Amb la conquesta dels Balcans pels turcs,…
Westfàlia
Geografia històrica
Regió històrica d’Alemanya, que té com a centre la ciutat de Münster.
Fou poblada antigament pels westfalen , poble d’origen saxó, que dominà la regió compresa entre el Ruhr al S, el Zenne a l’E i l’Issel a l’W, és a dir, el territori dels bisbats d’Osnabrück, Münster i la part oriental de l’arquebisbat de Colònia Al segle X formà part del ducat de Saxònia Al segle XII el nom de Westfàlia indicava el territori comprès entre els rius Rin i Weser, mentre que el nom de Saxònia —i després el de Baixa Saxònia— corresponia a la part situada entre els rius Weser i Elba Cap al 1180 el comtat de Saxònia fou dividit en dos, i hom creà el ducat de Westfàlia, sota la…
Orà
Ciutat
Capital de la wilāya d’Orà, Algèria, a l’W del país.
Amb un port d’importància decreixent que registra un considerable volum d’exportacions, principalment de productes agrícoles del país, és una ciutat que ofereix modernes construccions al voltant de la vella Casbah i de l’antiga fortalesa dels temps del domini espanyol Bisbat catòlic i universitat Fundada a començament del segle X i incorporada als imperis almoràvit i almohade, fou fins al segle XIV un centre important d’intercanvis entre el món cristià mediterrani teixits i vi i les rutes centreafricanes or i esclaus, sobretot, procedents del Sudan Els catalans comerciaren amb Orà des d’abans…
Samos
Illa
Illa grega de l’arxipèlag de les Espòrades meridionals, al nomós homònim pertanyent a la regió de l’Egea Septentrional.
És a molt poca distància de la costa de l’Àsia Menor, a la qual estigué unida en el Plistocè D’estructura calcària, amb roques metamòrfiques i esquists, presenta dos grups montuosos el Kerkis 1437 m i l’Àmbelos 1137 m Prop de la costa, els turons són més suaus, amb vegetació mediterrània Té conreus de vinya n’és famós el vi dolç, oliveres, fruiters, tabac i cotó La població es distribueix en petits centres Samos, Karlovàsion, Pitagórion i, sobretot, al port de Vathí Aeroport És seu episcopal de l’Església ortodoxa grega Ocupada a l’antiguitat per colons jonis vers els segles XI-XII aC,…
nutrient
Alimentació
Dit de la substància útil per al metabolisme orgànic, que es troba en els aliments i és incorporada a l’organisme per mitjà de la digestió.
Són nutrients els pròtids, els glúcids, els lípids, les vitamines, els minerals i l’aigua
Saix
Vista de Saix amb el castell culminant al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Vinalopó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat al corredor que interromp transversalment les serres prebètiques valencianes.
Ocupa un ampli sector de glacis d’acumulació entre els contraforts de la serra de les penyes Roges 905 m alt al N, la serra de l’Arguenya el Puntal, 704 m la Sella, 1 024 m a l’E i la serra de Cabrera 869 m a l’W L’escorrentia oberta cap a migjorn va vers el Vinalopó, que travessa el terme de N a S, i al qual aflueixen la rambla de la Torre i la del Barranquet, ambdues per l’esquerra la del Carrascal, a la dreta, s’espoltreix en ple glacis A part 1 600 ha, classificades com a pastures, i 316 ha de llenya baixa, n'hi ha unes 2000 com a conreu de secà vinya, oliveres i cereals i 236 de regadiu…
Lieja

Lieja Interior de l’abadia de Saint-Jacques
© O.T.Liege / Marc Verpoorten
Ciutat
Capital de Valònia i de la província homònima, Bèlgica, a la confluència dels rius Mosa i Ourthe.
Important nucli industrial, emplaçat en un encreuament de vies de comunicació El centre urbà, situat a l’esquerra del Mosa, comprèn dues parts el nucli primitiu, al N, veritable centre administratiu de negocis, i un altre sector al S, àrea de serveis comercials, hotels, professions liberals, etc La zona industrial s’estén amb preferència a l’àrea suburbana, a Ougrée, Seraing, Tilleur, Jemeppe i Flémalle Té foneries de ferro i acer, indústria del vidre, mineria de carbó, refineries de coure i zinc i fàbriques de ciment Universitat, fundada el 1817 Anomenada Leodum o Leodicum en l’època romana…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina