Resultats de la cerca

Després d’haver estat corista en funcions d’opereta, inicià estudis de cant a Bolonya El 1901 actuà a Lisboa, i la temporada 1904-05 debutà a la Scala de Milà Successivament es presentà al Covent Garden de Londres 1905, el Metropolitan de Nova York 1906-07, l’Òpera de París 1909 i el Teatro Real de Madrid 1909-10 Destacat intèrpret de papers verdians, entre el 1905 i el 1915 fou el rival de T Ruffo Del 1917 al 1919 fou membre de l’Òpera de Chicago, i el 1928 inicià una prematura decadència que l’apartà ocasionalment dels escenaris, si bé actuà de manera més o menys…

Nascuda en una família amb tradició musical, inicià estudis de cant al Conservatori de Sant Sebastià, que més tard continuà a Itàlia amb Ettore Campogalliani Perfeccionà la tècnica vocal als Estats Units, i guanyà un premi de l’Opera Music Theater Competition, i després un altre a Nova York a través de les Metropolitan Opera National Council Auditions 1993 El mateix any debutà a la Quincena Musical Donostiarra al costat de Plácido Domingo, i de seguida inicià una destacada carrera per Europa i els Estats Units Al Metropolitan de Nova York interpretà el paper…

Procedent d’una família de músics, a quatre anys començà a estudiar violí i quan en tenia sis s’inicià en el piano El 1970 es diplomà com a professora de música al Liceu La Fontaine Posteriorment estudià propedèutica musical a Niça i del 1971 al 1975 fou contractada com a professora al Collège Jean Mermoz de Savigny-sur-Orge El 1975 inicià la seva dedicació exclusiva al cant, particularment a la música dels segles XV i XVI Formà part de l’Ensemble Vocal de France, de l’Studio der Frühen Musik 1976-77 i del Grup Guillaume Dufay Des del 1977 ha alternat les actuacions…

Es formà al Conservatori de Würzburg Baviera, i debutà com a director de cors L’any 1932 inicià la seva tasca de director orquestral a Bielefeld Rin del Nord-Westfàlia El 1938 fou nomenat director musical a Teplitz Schönau, i dos anys més tard, a Karlsbad Al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Dresden des del 1941, el 1945 passà a dirigir-ne la de Munic El 1946 s’estrenà de director a l’Òpera de la mateixa ciutat, de la qual fou titular entre el 1956 i el 1967 Posteriorment 1967-75 fou director de l’Orquestra de la Ràdio de Munic El 1954 inicià la seva tasca…

Inicià els estudis musicals amb la seva mare, i posteriorment ingressà al Conservatori de Moscou El 1949 guanyà el Concurs de Piano F Chopin de Varsòvia, i un any més tard debutà a Itàlia Després d’una brillant trajectòria com a concertista en països de l’Europa de l’Est, el 1978 s’installà a Nova York Debutà al Carnegie Hall el 1979 i inicià una notable carrera als EUA, on interpretà amb èxit obres d’autors russos Al principi dels anys vuitanta començà a especialitzar-se també en l’obra pianística de George Gershwin Des del 1983 és professora a la Juilliard School…

Inicià la seva carrera concertística a dotze anys El 1929 debutà a Harrogate amb la interpretació del Concert núm 1 de F Mendelssohn Fou alumna de la Royal Academy of Music de Londres Posteriorment amplià estudis a Viena amb Paul Weingarten També ho feu amb Mathilde Verne, Tobias Matthay i Edward Steuermann L’any 1948 inicià una important trajectòria als Estats Units, on gaudí d’un enorme prestigi També actuà amb gran èxit al Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, diversos països de l’Amèrica del Sud, l’Índia i el continent europeu Excellí especialment amb obres d’A…

Estudià a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a Berlín i Lichtenberg A disset anys s’inicià com a concertista de violí, i compaginà els concerts com a solista amb un lloc fix a l’Orquestra Filharmònica de Berlín En 1923-30 fou primer violí solista a l’Orquestra Simfònica de Göteborg, i el 1940 fundà el Quartet Garaguly, amb el qual oferí concerts arreu d’Europa La seva carrera com a director s’inicià de manera estable el 1952, arran del seu nomenament com a titular de l’Orquestra Simfònica de Bergen, al capdavant de la qual romangué fins el…

S’inicià al Club Patín de Barcelona, en el qual jugà quatre temporades i fou campió d’Espanya 1950 Després, jugà un any al Vidalet Hoquei Club, tres al Creu Roja un a l’equip de segona, amb el qual fou campió de Catalunya i d’Espanya de la categoria, i dos en el de primera divisió Amb la selecció espanyola es proclamà campió del món 1955 El mateix any marxà a Madrid i es convertí en jugador entrenador del FEMSA, en el qual es retirà la temporada 1959-60 Després inicià una llarga carrera com a tècnic que el portà, entre altres banquetes, a la del Futbol Club Barcelona…

S’inicià al Club Mayda i també competí amb l’Ariel Fou campió d’Espanya de dobles i dobles mixtos 1954 i de Catalunya de dobles mixtos 1954, 1955 Participà en el Mundial del 1955 com a jugador capità També fou seleccionador espanyol femení i fundador de l’escola d’entrenadors, de la qual fou professor Inicià les tasques de directiu al Mayda i l’Ariel quan encara era jugador Fou vicepresident de la federació catalana 1954-61 i de l’espanyola 1961-67 i president de la federació espanyola 1967-81 Fou membre del Comitè Olímpic Espanyol 1977-81 També desenvolupà diferents…

Fill de Josep Llimona  i germà de Maria Llimona Inicià estudis d’arquitectura, però seguí la de director de jardins a l’Escola Superior de Bells Oficis Fou deixeble de Francesc d’AGalí Anà a París, Bèlgica i Itàlia i, després d’una nova estada a París, s’inicià la seva vocació pictòrica 1922, en observar els impressionistes Centrat en el paisatge —sobretot d’Olot i d’Horta Barcelona—, la figura —especialment femenina—, l’interior i la natura morta Féu diverses exposicions individuals dins el grup de la Sala Parés a Barcelona i a Madrid Té obra als museus d’art…