Resultats de la cerca

Cada grup d’éssers vius presenta unes característiques molt estables, que són les definidores del grup i que transmet indefectiblement als seus descendents Dins una espècie determinada hi ha una variabilitat en els caràcters no específics susceptible de perpetuar-se en els descendents a través d’uns mecanismes de transmissió anomenats gens gen, genotip, fenotip Cal fer una distinció entre l’herència dels caràcters qualitatius color dels ulls, albinisme, tipus de cabell, etc i l’herència dels caràcters de variabilitat contínua, és a dir, aquells en què les diferents manifestacions d’un…

Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 27 és un còdex d’escriptura carolina tinta i vermell, integrat per 237 folis i de mides notables 48 x 35 cm Porta el número II de l’ordre de Villanueva i és un manuscrit de la Catedral de Vic Inventariat amb el número 7521 * Segons Gudiol és producte del segle XI i possiblement una creació ausetana, perquè figurà des d’antic a la biblioteca capitular de Vic * Homiliae Sancti Augustini… que Eduard Junyent situava en el primer terç del segle XI, encara que sense donar el número de catàleg * , i que són la base d’una illustració recollida en les capitals…

Vida Es formà al costat de Giovanni Animuccia a Roma i posteriorment anà a Florència, on, sota el mecenatge dels Mèdici, estudià cant i llaüt amb Scipione della Palla El 1564 començà la seva activitat al servei de la cort del gran duc de Florència com a cantant i instrumentista La fama li arribà al principi per les seves habilitats com a cantant, fet que el dugué a recórrer diverses corts italianes A part d’una curta estada a París, entre el 1604 i el 1605, la major part de la seva carrera professional la passà al servei dels Mèdici Les seves primeres composicions conegudes daten del 1589 i…

Vegeu intermezzo

La N majúscula llatina és derivació directa de la lletra grega i etrusca corresponent d’origen fenici La N clàssica romana constava de tres pals traçats en tres temps el primer baixava vertical el segon arrencava de la part superior del primer i baixava en diagonal cap a la dreta el tercer traç, parallel al primer, finia a l’extrem inferior del segon El primer traç tenia un reforç estètic a l’extrem inferior, i el tercer el tenia a sobre Amb la velocitat, aquests traços originaris es redueixen a dos 1,2+3 i fins a un de sol ondulat en l’escriptura més cursiva dels segles I i II La duresa del…

Situació L’església des del costat de migjorn M Anglada El santuari de Sant Corneli, de la parròquia de Tavertet, es troba al cim d’un petit puig, voltat de timberes, sobre el mas Novelles d’Avall És una ermita de gran estima i tradició per a la gent del Collsacabra Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 51,1 —y 52,0 31 tdg 511520 Per arribar-hi cal fer-ho per Cantonigròs, poble passat el qual, en direcció a Olot, al cap d’uns 500 m es troba un camí carreter a mà dreta que hi mena L’església es troba…

Situació Petita capella annexa al mas de Sant Pere, amb la coberta restaurada recentment ECSA - F Junyent i A Mazcuñàn Aquesta església s’alça, envoltada per altres construccions, dins el mas Sant Pere, masia situada al NE de Canelles i al ribatge esquerre del riu del mateix nom Mapa 34–11253 Situació 31TCG657716 Per a anar-hi, cal agafar la carretera que mena a Sant Llorenç de Morunys Poc abans del quilòmetre 3, a mà esquerra, s’inicia la pista que es dirigeix cap a Canelles, però que, a les envistes del poble, cal deixar per a seguir-ne una altra, també a mà esquerra, que va al mas Sant…

Situació Torre circular d’un dels angles del castell, reforçada i revestida més tard per un altre contramur circular F Tur Aquest castell, aturonat als primers contraforts de la serralada del litoral, és situat a uns 2 km a llevant de la població de Vidreres Mapa 365M781 Situació 31TDG828264 Per arribar-hi cal agafar un camí de terra davant la carretera de Vidreres en la seva unió amb la de Llagostera, que passa pel costat del club hípic, vorejant camps de conreu i després bosc, fins arribar al vessant de llevant del turó, des d’on s’enfila un petit camí que mena al castell ACC Història Al…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental F Junyent-A Mazcuñan La capella s’alça propera al camí que mena a Sant Andreu de Castellnou, en un extrem de la moderna urbanització estesa dalt el Serrat de Castellnou i sobre la vila de Santpedor, a la banda sud-oriental del terme Long 1°50’09” — Lat 41°48’17” Per a anar-hi cal anar a Santpedor, des d’on s’agafa la carretera que mena a Castellnou, la qual passa per entremig de la urbanització on s’alça la capella FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme de Buc després anomenat Castellnou, al…