Sant Corneli (Tavertet)

Situació

L’església des del costat de migjorn.

M. Anglada

El santuari de Sant Corneli, de la parròquia de Tavertet, es troba al cim d’un petit puig, voltat de timberes, sobre el mas Novelles d’Avall. És una ermita de gran estima i tradició per a la gent del Collsacabra. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781: x 51,1 —y 52,0 (31 tdg 511520).

Per arribar-hi cal fer-ho per Cantonigròs, poble passat el qual, en direcció a Olot, al cap d’uns 500 m es troba un camí carreter a mà dreta que hi mena. L’església es troba vora la masia de la Cau. Per visitar-la cal demanar la clau a l’antic masover de la Cau, que viu a Cantonigròs. (GOP)

Història

Aquesta església, dedicada als sants Corneli i Cebrià, es troba situada dins l’antic terme de Tavertet. De sempre fou una capella rural de la parròquia de Sant Cristòfol de Tavertet.

El lloc de Tavertet no és documentat fins l’any 1070, quan els vescomtes de Cardona infeudaren dues cavalleries de terra que tenia Ramon Miró de Tavertet, exceptuant-ne, això no obstant, l’església de Sant Cristòfol.

Encara que l’advocació de sant Corneli sigui de les de tradició antiga, l’església no es documenta com a existent fins el 1292. L’any 1305 la capella tenia ermitans o donats amb dotació pròpia per al sosteniment del culte. Des de Tavertet s’hi pujava en processó per les lletanies de l’Ascensió i el Dilluns de Pasqua. El dia dels sants patrons, Corneli i Cebrià, s’hi feia un important aplec amb assistència de molts comarcans.

L’edifici ha estat motiu de diverses reformes. Una del 1717, que consta a la llinda del portal, correspon a les obres que hi feu l’hereu del mas Novelles, propietari de les terres que envolten la capella i obrer perpetu de la capella entre els segles XVI i XIX; aquestes reformes consistiren en la modificació de la part davantera de l’església i, possiblement, en l’erecció de l’atri.

Una altra reforma, datada el 1868, correspon a una refecció del campanar.

L’any 1966 es va ensorrar l’atri de l’església per haver cedit la biga mestra, però tots els veïns de Tavertet pujaren a Sant Corneli i, a més de refer l’atri, netejaren els voltants i adecentaren la capella. En aquest moment es descobrí l’antic portal tapiat a la banda de migdia. Després el masover de la Cau ha continuat la tasca de neteja i d’adecentament, i s’hi han descobert enterraments i un poblat prehistòric. Actualment, és oberta al culte, sobretot el tercer diumenge d’agost, que és quan se celebra el tradicional aplec. (APF-ABC)

Església

Planta, a escala 1:200, de l’església amb una nau rectangular sense absis diferenciat, de faiçó molt primitiva.

G. Orriols

La capella de Sant Corneli és un edifici molt humil i senzill, però d’una gran bellesa. Just al seu costat hi ha unes restes prehistòriques (sepulcre megalític), demostratives de l’origen remot de la seva història.

L’edifici és d’una sola nau rectangular, coberta amb volta de canó, sense absis diferenciat, orientada segons l’eix est-oest, amb el portal a migjorn i amb finestres molt irregulars, les quals gairebé semblen espitlleres, situades a la façana de migjorn.

El paviment interior de l’església és a tres nivells diferents, seguint el pendent del lloc on és situada. El nivell intermedi és flanquejat a cada costat per uns bancs de pedra adossats al mur.

La barbacana de la coberta ha estat feta amb lloses de pedra i es podria gairebé assegurar que tota la coberta és així, tot i que actualment és tapada amb una teulada de teules àrabs.

D’època posterior és l’atri afegit al costat de ponent, que comportà l’obertura d’un portal l’any 1717 que el comunicava amb la capella.

A l’angle sud-oest hi ha bastit un característic campanaret de planta quadrada d’època imprecisa.

L’aparell dels murs romànics és molt mimètic amb la pedra de l’indret. Els murs han estat fets amb lloses planes, molt regulars de mida i sense carejar gens, de manera que gairebé semblen pedres per a fer paret seca, però rejuntades amb un morter molt ric en calç, que els anys i l’acció dels meteors han fet que una part, actualment, gairebé no es diferenciï de la pedra.

D’aquesta capella podem subratllar el gruix dels murs, els quals a la cara de migjorn arriben a 123 cm, tot i que l’edifici és de reduïdes dimensions. (GOP)