Resultats de la cerca
Es mostren 782 resultats
Heinrich Ahrens
Dret
Jurista alemany.
Estudià a Göttingen i va haver d’exiliar-se per la seva participació en l’aixecament d’aquesta ciutat Professor de les universitats de Brusselles, Frankfurt i Leipzig, fou un entusiasta krausista i, gràcies a la seva estada a París i a Brusselles, difongué el krausisme a França, d’on passà a la península Ibèrica La seva obra Cours de Droit naturel 1837 fou traduïda al castellà 1841 per Ruperto Navarro García, amic de Sanz del Río, el qual fou deixeble d’Ahrens a Brusselles el 1843 i el 1844
José Castán Tobeñas
Història del dret
Jurista aragonès.
Fou catedràtic de dret civil i, des del 1945, president del tribunal suprem Obres Hacia un nuevo Derecho civil 1933, Teoría de la aplicación e investigación del Derecho 1947, i Derecho civil español común y foral 1954-61, 8 volums
Raymond Carré de Malberg
Història del dret
Jurista francès.
Fou positivista i partidari d’un formalisme absolut Desenvolupà una teoria, purament jurídica, de l’estat i de les funcions dels seus òrgans principals Escriví Contribution à la théorie générale de l’Etat 1920-22, la seva obra fonamental, i La Loi, expression de la volonté générale 1931, interpretació de la tercera república francesa, on remarca que el centre del poder era al parlament
Irneri
Història del dret
Jurista italià.
Conegut també per Warneri o Guarneri , fou professor de dret a Roma Estudià el corpus de Justinià, féu del dret una ciència autònoma i donà origen a l’escola dels glossadors Entre les seves obres es destaca la Summa codicis
Hermogenià
Història del dret
Jurista romà.
Hom li ha atribuït una obra en sis volums titulada Iuris epitomae Fou editat i comentat per Josep Finestres, In Hermogeniani Iuris epitomarum 1757
John Austin
Dret
Jurista anglès.
És considerat el fundador de la moderna escola anglesa de jurisprudència analítica Residí un temps a Alemanya, on entrà en contacte amb Savigny, Niebhur, Schlegel i altres juristes d’aquella època Del 1828 al 1832 fou professor de filosofia del dret a la Universitat de Londres fruit de les seves lliçons és l’obra The Province of Jurisprudence determined 1832 El 1861 la seva vídua, l’escriptora Sara Taylor, publicà un recull de les seves conferències sobre filosofia del dret
Dionisio Anzilotti
Dret
Jurista italià.
Dedicat al dret internacional, en fou professor a Florència, Palerm, Bolonya i Roma Membre de la delegació italiana a la Conferència de la Pau, ocupà, el 1919, el càrrec de vicesecretari general de la Societat de Nacions el 1920 formà part del comitè consultiu de la Societat de Nacions per a la constitució del Tribunal Permanent de Justícia Internacional, amb seu a la Haia, del qual fou elegit membre el 1922 i president el 1929 i el 1930 La seva contribució al dret internacional ha estat abundant
Innocenci VI
Cristianisme
Nom que adoptà Étienne Aubert en esdevenir papa (1352-62).
Jurista de renom, fou bisbe de Noyon 1338, de Clarmont 1340 i d’Òstia 1352 Intentà de reformar la cort pontifícia i lluità contra els espirituals Confià al cardenal Gil Álvarez de Albornoz la pacificació dels Estats Pontificis 1353
Diego de Avendaño
Cristianisme
Història del dret canònic
Teòleg i canonista castellà, de la Companyia de Jesús.
Partí a Amèrica amb el jurista Juan de Solórzano Pereira 1610 Fou tota la seva vida professor de filosofia i teologia escriví Thesaurus Indicus 1667-77, on resten reflectits molts dels problemes socials i morals del món colonial indi americà
Ordenament de batalles
Historiografia catalana
Additament o glossa de l’usatge Batalla iudicata (Usatges de Barcelona, XXI), que la tradició atribueix al jurista Pere Albert, que havia estudiat dret a Bolonya i fou beneficiari d’una canongia a la seu de Barcelona entre el 1233 i el 1261.
Desenvolupament enciclopèdic Arribà a ser un personatge important del seguici de Jaume I i gaudí de l’amistat del bisbe Vidal de Canyelles i del també jurista Ramon de Penyafort Era un expert en dret feudal i sovint Jaume I li confià missions delicades, com les gestions per a casar l’infant Pere, el futur Pere II de Catalunya, amb la siciliana Constança de Hohenstaufen És autor, a més, d’una recopilació de dret feudal català, les anomenades Commemoracions o Costums de Catalunya entre senyors i vassalls Segons Miquel Coll i Alentorn, tant per l’època en què foren escrites com pels títols,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina