Resultats de la cerca

Situació A uns 150 m en direcció sud-oest del mas Viladelleva, passant per un petit camí que surt del costat de ponent d’aquest mas, en un petit bosquet, hi ha un cementiri format per sepultures del tipus “cista” que havia romàs inèdit fins ara Long 1°46’54” — Lat 41°49’15” Necròpoli Planta de les quatre tombes aparegudes a 40 cm del nivell del sòl, disposades l’una al costat de l’altra i mirant en direcció a sol ixent A Mazcuñan-F Junyent Josep Sanz i Dolz Les tombes, concretament quatre, aparegueren en obrir-se un camí, soterrades a 40 cm del nivell del sòl Estan disposades una…

Situació Les restes d’aquest pont es troben al mig de la llera del riu Tec, al nord-oest de la vila, al meandre que descriu el riu entre l’estació del ferrocarril i el pont del tren Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 57″ N - Long 2° 44′ 25″ E Venint del Voló per la carretera D-115, cal travessar el pont modern sobre el Tec i continuar en direcció a l’estació del ferrocarril Abans d’arribar-hi, a mà dreta, cal prendre un trencall que condueix prop del riu Història No es coneix fins ara cap menció documental d’aquest pont, però és segurament anterior a l’anomenat Pont Major, encara…

Es formà a la seva ciutat natal sota el mestratge de P Jiménez, J Campabadal i E Osuna Com la majoria de músics americans del seu temps, prosseguí els estudis a Europa, en el seu cas al Conservatori de Brusselles, entre el 1881 i el 1884, amb A Mailly En retornar a Costa Rica, exercí com a organista i mestre de capella de la catedral de San José En vista de les dificultats per a desenvolupar-hi la seva carrera, el 1901 marxà als EUA Allí treballà com a organista i director de capelles a Long Island, Nova York i Nova Jersey i tant la seva obra com la seva tasca docent hi…

Estudià amb A Copland i E Toch Entre el 1935 i el 1939 escriví música de ballet per a diversos coreògrafs, com ara Martha Graham El 1929 s’establí a Mèxic com a director musical d’un grup de dansa Durant la Segona Guerra Mundial compongué la música de més de vint-i-cinc documentals El 1946, L Bernstein dirigí l’estrena de la seva obra Revue 1946, per a clarinet i orquestra, que interpretà Benny Goodman A partir d’aquell mateix any, treballà a Hollywood com a compositor de bandes sonores, entre les quals cal destacar A Streetcar named Desire E Kazan 1951, Daddy Long Legs J…

Fou un dels cantants de soul més influents dels anys seixanta Redding esdevingué el músic més representatiu de l’anomenat so Stax o soul del sud Es tracta d’un tipus de soul enèrgic, característic dels anys seixanta, impulsat des de la discogràfica Stax, amb arranjaments senzills i temes sentimentals, que contrastava amb el soul associat a la discogràfica Motown de Detroit, molt més orquestrat Redding tenia una veu potent i rogallosa i, estava molt influït per Little Richard i Sam Cooke Entre el 1964 i el 1967 compongué temes que es convertirien en autèntics clàssics del soul , com Mr Pitiful…

Estudià al Conservatori de Madrid i posteriorment ho feu a París amb Marguerite Long i Magda Tagliaferro Els premis aconseguits en el Concurs Internacional de Piano, Violí i Cant George Enescu de Bucarest i en el Concurs Internacional Mozart de la Hochschule Mozarteum de Salzburg li obriren les portes a una carrera internacional L’any 1973 debutà als Estats Units i des del 1976 resideix a Londres Ha actuat amb les orquestres angleses més importants -Orquestra Simfònica de Londres, Orquestra Filharmònica de Londres, Halle Orchestra de Manchester i la City of Birmingham Orchestra-…

Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare Fou alumne de TÉ Laforge al Conservatori de París, on es graduà el 1902 amb un primer premi en viola El 1907 fou contractat com a membre de l’Orquestra de l’Òpera de París, de la qual formà part fins el 1949 El 1918 succeí a Laforge com a professor del Conservatori de París Intèrpret reconegut de música de cambra, fou membre del Quartet Parent i del Quartet Touche Collaborà de manera continuada amb alguns dels solistes més cèlebres del seu temps, entre els quals sobresurten P de Sarasate, P Casals, J Thibaud, M Long, P Fournier i E…

S’inicià en la música quan tenia quatre anys Es formà primer a l’Escola de Belles Arts i després al conservatori de la seva ciutat natal L’any 1948 ingressà al Conservatori de París, on fou deixeble de Lazare Lévy Posteriorment ho fou de Lucette Descaves, i es perfeccionà amb Marguerite Long Entre el 1955 i el 1958 fou convidat per la Filharmònica de Berlín, el 1958 debutà a París, i el 1961 aconseguí el primer premi del Concurs de Ginebra Des del 1967 és professor del Conservatori de Versalles L’any 1974 estrenà el Concert per a piano de J Bruzdowicz, que li fou dedicat Ha…

Membre d’una família de músics, el seu avi fou violinista i amic del també violinista Jascha Heifetz La mare era pianista i cantant i l’introduí en el món de la música Debutà a nou anys d’edat a la seva ciutat natal i poc després fou admès al Conservatori de Moscou Entre d’altres guanyà el Concurs Long-Thibaud de violí i piano 1967 i el Concurs Internacional de Piano Ferruccio Busoni de Bolzano 1968 El 1972 es doctorà al Conservatori de Moscou i l’any 1976 s’installà amb la seva família als Estats Units El 1977 substituí la pianista argentina Martha Argerich al Festival de Salzburg L’any 1979…

El seu pare, Oscar Feltsman, fou un compositor de cançons d’un cert renom i la seva mare li donà les primeres nocions de piano Estudià amb E Timakine i es presentà per primera vegada en públic el 1963 tocant la Rapsòdia de D Kabalevskij amb l’Orquestra Filharmònica de Moscou El 1967 guanyà el primer premi del Concurs Radiofònic Concertino de Praga i aquest mateix any ingressà al Conservatori de Música de Moscou per a estudiar amb I Fliere Guardonat en el Concurs Long-Thibaud de violí i piano el 1971, a partir d’aquest moment començà a celebrar concerts arreu del món El seu desig…