Resultats de la cerca
Es mostren 3320 resultats
Aleksej Petrovič
Història
Tsarévitx, fill de Pere el Gran i de la seva primera muller, Lopukhina.
Visqué exiliat amb aquesta a Suzdal’ en un ambient hostil al tsar El 1709 fou enviat a estudiar a l’estranger i es casà amb Sofia Carlota de Brunsvic 1711 Recolzat en el clergat, s’oposà a les reformes del seu pare, que decidí d’excloure'l de la successió al tron 1716 Aleksej fugí a Viena i després a Nàpols 1717, però tornà a Rússia enganyat per una sèrie de promeses que no es compliren Fou empresonat, condemnat a mort i executat 1718, per haver conspirat contra el tsar
Saurina d’Entença i de Montcada
Història
Filla de Berenguer V, segona muller de l’almirall Roger de Lloria (1291).
Vídua el 1305, volgué 1306 que el seu parent Gombau d’Entença, procurador de València, fos tutor dels seus fills Per afers que concernien el seu fill Rogeró, anà a la cort pontifícia 1319 Pledejà amb els homes de Penàguila per raó dels termes del castell de Seta 1323 i també, sobre termes, amb Ponç Guillem de Vilafranca 1324 Li foren reconegudes pel rei 1325 les possessions del castell i la vall de Seta, Calp, Altea, el Puig, la vall de Travadell i diverses cases i heretats a Gandia, Dénia, etc Disposà l’edificació d’un monestir de menoresses a Xàtiva, on volgué la seva sepultura Havia fundat…
Bella D’Amichi
Història
Muller de Roger de Lloria i mare de l’almirall del mateix nom.
Dama de la casa de Constança de Sicília, l’acompanyà a Catalunya en contreure aquest matrimoni amb el futur Pere II de Catalunya-Aragó 1262 Amb el seu marit obtingué de Jaume I el castell de Seta i, ja vídua, el de Queroles 1270 al Regne de València nou anys després Pere II l’autoritzava a comprar unes heretats a Dénia
Berenguer de Vilaragut i de Boïl
Història
Fill de Berenguer de Vilaragut i de Sarrià.
Durant la guerra de Castella prengué part en l’atac a Requena 1369, i jurà la pau d’Almazán 1375 Amb els seus germans Pere i Nicolau i llur parent Antoni, foren caps d’un bàndol contra Ramon de Riu-sec, els Centelles i molts d’altres Mata d’Armanyac, muller de l’infant Joan, donà una sentència arbitral i els imposà treva 1377 La pau fou trencada seguidament 1378, i Berenguer i Ramon de Riusec arribaren a un duel personal, que tingué lloc a Barcelona, sense que hi hagués cap vencedor determinat 1379 Entretant, la muller de Berenguer, Alamanda de Boixadors i Carròs, com a hereva de la seva àvia…
Castell de Sant Sebastià (Gerri de la Sal)
Art romànic
El lloc de Sant Sebastià es presenta des del segle XII com un domini del monestir de Gerri l’any 1188 l’abat Hug concedí la batllia del lloc i de Castellnou a Bernat de Castellnou i a la seva muller Agnès Però no és fins el 1300 que apareix la denominació “ castro beati Sebastiani ” en una donació que feren Perico de Sant Sebastià, fill de Pere i de Guillema, amb la seva muller Geralda i amb el seu fill Perico, al monestir de Gerri d’un cens anual de sis sous melgoresos de tern percebuts sobre un alberg que tenen a la vila o terme del castell Als segles XIV-XVI Sant Sebastià conegué els…
Gausfred III de Rosselló
Història
Comte de Rosselló (1113-64).
Fill de Girard I i d’Agnès El 1110 ja era promès a Ermengarda dita Trencavella de Carcassona-Besiers Fins poc abans del 1211 estigué sota la tutela del seu besoncle Arnau, que ja havia estat regent del seu pare i possiblement prengué el títol de comte El 1130 Ponç II d’Empúries el reconegué com a hereu del seu comtat si moria sense fills Vers el 1149 repudià la seva muller i en prengué una altra, de nom desconegut Aquest fet l’enfrontà al seu cunyat, el vescomte Ramon Trencavell I de Besiers, que entrà a degolla al comtat, i al seu fill Girard, amb el qual no es reconcilià fins el 1151 Ell i…
Peleu
Mitologia
Heroi grec, epònim del mont Peli i de l’homònima ciutat de la Tessàlia.
Rei de Ftia, fou pare d’Aquilles Casat amb Antígona, filla d’Eurició de Ftia, en un accident de caça matà el seu sogre i hagué d’exiliar-se Acudí a Acast, que el purificà, però, calumniat per la muller d’aquest, Astidàmia, fou abandonat sense armes enmig d’una cacera i aconseguí salvar-se amb l’ajut dels Diòscurs Es venjà d’Acast i la seva muller i tornà a Ftia, on esposà Tetis Aquestes noces, celebrades al mont Peli, foren cantades per les Muses Salvà el seu fill Aquilles quan Tetis, per fer-lo immortal, es disposava a llençar-lo a la foguera i, per això, la dea l’abandonà Segons una de les…
Hug d’Anglesola
Història
Senyor de Miralcamp (Hug II d’Anglesola).
Succeí el seu pare Bernat II vers el 1379 Fou majordom i conseller de Pere III des del 1381 gran privat de Joan I i Violant de Bar Fou un dels processats pel nou rei Martí 1396, però, reivindicat ben aviat, fou conseller de la reina Maria i un dels caps de la defensa del país contra la invasió de Mateu de Foix Governador de Mallorca 1398, hi dictà una notable pragmàtica per a la reforma del consell Mort sense descendència masculina, heretà Miralcamp la seva filla Magdalena, muller de Felip Galceran de Castre-Pinós i filla de la seva segona esposa Elieta de Rocabertí De la seva primera muller…
marquesat de Moragas
Història
Títol concedit el 1876 pel papa Pius IX a Maria Consol Moragas i de Quintana (morta el 1904).
Passà a la seva filla, muller del primer marquès de Gelida
Pere I de Xipre
Història
Rei lusignanès de Xipre i de Jerusalem (1359-69), comte de Trípoli.
A la mort del seu pare, Hug IV de Xipre, el succeí en el tron i, desitjant de donar un impuls vigorós a la lluita contra els turcs i els sarraïns, cercà ajut a Europa per organitzar una nova croada Malgrat, però, els seus esforços, no ho aconseguí i es llançà tot sol a l’empresa Ocupà Alexandria 1365, devastà la costa de Síria 1367 i fins rebé l’oferiment de la corona de l’Armènia Menor 1368 De retorn a Xipre, hagué d’afrontar una difícil situació familiar Casat amb Elionor de Prades , hagué d’escoltar la denúncia dels barons de la infidelitat de la seva muller…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina