Resultats de la cerca
Es mostren 527 resultats
pandora
Música
Instrument cordòfon de la família dels llaüts, de caixa plana i amb sis cordes metàl·liques dobles que eren polsades amb un plectre.
De sonoritat greu, hom n'atribueix la invenció a John Rose 1562
instruments de teclat
Música
Instruments que disposen d’un sistema de palanques, ordenat i simètric, que, comandat amb les mans (teclat) o els peus (pedaler), permet activar diferents generadors del so (cordes, tubs, etc.).
Aquesta terminologia procedeix dels sistemes tradicionals de classificació dels instruments, però s'ha mantingut entre els músics pràctics, especialment per a reconèixer els instruments amb teclat semblant al del piano En la classificació Hornbostel-Sachs, el fet que un instrument disposi de teclat és considerat un element d'ordre secundari, i s'expressa simplement amb -8, afegit a continuació de la numeració decimal principal S'exclouen d'aquests instruments els aeròfons que disposen de claus per a modular els sons En els instruments de teclat, compostos per múltiples generadors del so,…
ondar
Tecnologia
Donar forma ondada (a un cos flexible, especialment a un producte laminar, com ara xapes metàl·liques i planxes de cartó o de plàstic).
plegador
Indústria tèxtil
Corró del collador, recobert d’esmeril (plegador d’esmeril) o de cinta proveïda de puntes metàl·liques (plegador de cinta), que arrossega el teixit.
glockenspiel
Música
Instrument idiòfon de percussió directa format per una filera de làmines metàl·liques que, percudides per uns martellets, produeixen un so argentí i clar.
Abasta dues o tres octaves de l’escala diatònica o cromàtica en aquest darrer cas, hom colloca una segona filera de làmines que corresponen als semitons En l’orquestra, fou utilitzat per primer cop per Händel a Saül i, posteriorment, per Mozart a La Flauta Màgica , i a partir del s XIX es convertí en un instrument usat habitualment
encep
Militar
Peça o conjunt de peces de fusta, metàl·liques o de material plastificat on s’aferma el canó d’una arma de foc portàtil.
alicates
Diversos tipus d’alicates: 1 de tall oblic; 2 ajustables; 3 de puntes; 4 universals
© Fototeca.cat
Tecnologia
Instrument format per dues peces metàl·liques articulades simètricament mitjançant un passador que serveix per a subjectar, torçar o tallar filferros, cables, reblons, etc.
El passador separa la part de l’eina més allargada, a propòsit per a agafar-la i manejar-la, de la boca, que pot tenir formes molt diverses, i que és la que principalment fa les funcions a què són destinats els diferents tipus d’alicates
celesta
Música
Instrument idiòfon en el qual el so és produït per uns martells que, accionats per mitjà d’un teclat, percudeixen unes plaques metàl·liques.
Té un pedal que maniobra els apagadors Abraça una extensió del do 1 al do 6 en l’escriptura musical, però sona una octava superior Té una sonoritat pura i clara Fou inventat per Victor Mustel i patentat el 1886 per Auguste Mustel
manopan
Manopan
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument mecànic de so programat (instrument programat) del final del segle XIX, de llengüetes lliures metàl·liques accionades per un corrent d’aire aspirat.
El suport on s’emmagatzema el so consisteix en una cinta perforada sense fi, i la seva lectura és per lleves L’instrument consisteix en un moble de fusta de forma més o menys quadrada, que conté les llengüetes, en nombre de 39, i quatre manxes que generen el corrent d’aire que les fa sonar La cinta perforada sense fi, d’uns 16 cm d’amplada, és disposada en un costat del moble, i el seu moviment i el de les manxes és provocat per una maneta lateral El manopan fou patentat per la casa ChF Pietschmann Söhne, a Berlín, l’any 1886, i se’n fabricaren aproximadament fins a la fi del segle XIX El…
chitarrone
Chitarrone
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada de cos gran i fons bombat, amb mànec molt llarg i dos clavillers.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Molt usat a Europa des del final del segle XVI, especialment per a l’acompanyament, forma part de la família dels llaüts renaixentistes llaüt Generalment està encordat amb sis ordres dobles ordre —en alguns instruments, ordres senzills— que passen per sobre del diapasó i s’afinen des del claviller més proper a la caixa de l’instrument Vuit cordes més llargues, externes al diapasó, queden situades en el mateix pla, però es fixen a l’altre claviller, situat a l’extrem del mànec Totes les cordes…