Resultats de la cerca
Es mostren 2410 resultats
Benedetta Tagliabue
Arquitectura
Arquitecta.
Es titulà el 1989 a l’Istituto Universitario di Architettura di Venezia Es traslladà a Barcelona i el 1991 s’associà amb l’arquitecte Enric Miralles i Moya , amb el qual es casà el 1992, i creà l’Estudi Miralles Tagliabue EMBT, que dirigeix des de la mort del seu marit 2000, i amb seu també a Xangai des del 2010 Des d’aleshores, ha encapçalat la direcció de nombrosos projectes, molts dels quals han estat guardonats Escola de Música d’Hamburg, a Alemanya 1997-2000, ajuntament d’Utrecht, a Holanda 1997-2000, premis Rietveld i d’arquitectura dels Països Baixos 2001, Parc de Diagonal Mar, a…
Franchino Gaffurius
Música
Compositor i teòric italià.
Residí a la cort de Ferran d’Aragó a Nàpols 1478-80, on estigué en contacte amb Bernat Icart i amb J Tinctoris, que influïren sobre els seus tractats teòrics Publicà, a Nàpols, Theoricum opus 1480 i una dotzena de tractats musicals En el seu De harmonia musicorum instrumentorum 1518 esdevé evident el pas del contrapunt a l’harmonia Mestre de capella del Duomo de Milà 1484-1522, escriví composicions religioses
Elvira d’Hidalgo
Música
Soprano.
Estudià a Barcelona i a Itàlia Debutà a Nàpols 1908 amb Il barbiere di Siviglia , de Rossini S'especialitzà en Mozart, Cimarosa, Rossini i Donizetti, i enregistrà alguns discs Actuà sovint al Liceu de Barcelona entre el 1911 i el 1923 Es retirà el 1936 Establerta a Atenes, fou professora de Maria Callas En 1949-59 fou catedràtica de cant del conservatori d’Ankara Turquia i després professora a Milà 1959
Enrico Mainardi
Música
Violoncel·lista italià.
Es matriculà al Conservatori Giuseppe Verdi de Milà, on es diplomà el 1910 Es perfeccionà a la Hochschule de Berlín amb Hugo Becker i, novament a Milà, fou deixeble de composició de Giacomo Orefice A partir del 1910 inicià la carrera de solista, i sovint fou també intèrpret de música de cambra al costat d’Ildebrando Pizzetti i Arrigo Serato, a Itàlia, i d’Edwin Fischer i Georg Kulenkampff, a Alemanya i Àustria Del 1933 al 1968 fou professor de violoncel a l’Acadèmia de Santa Cecília Impartí classes magistrals a Berlín, a Salzburg i a Estocolm, al Festival d’Edimburg…
Amilcare Ponchielli
Música
Compositor italià.
Estudià a Milà i es dedicà a l’òpera, amb obres com I promessi sposi 1856 estrenada a Barcelona el 1875 i Roderigo, re dei goti 1863, avui oblidada La seva obra mestra, La Gioconda 1876, el situa entre l’òpera verdiana i el verisme, moviment del qual pot ésser considerat precursor Deixà també el ballet Clarina 1873 i les òperes I lituani 1874 i I mori di Valenza , inacabada, que fou completada per ACadora
Enrico Cecchetti
Dansa i ball
Ballarí i mestre de dansa italià.
Després d’obtenir grans èxits a Europa i a Amèrica, es traslladà a Peterburg, on ensenyà a l’Escola de Dansa imperial 1892-1902 El 1905 obrí una escola en la qual es formaren les grans estrelles del ballet rus Tamara Karsavina, Bronislava Nižinska, Anna Pavlova A partir del 1910 Serge de Diaghilev li encarregà la formació dels ballarins de la companyia dels Ballets Russes Fou professor de la Scala de Milà 1925-28
Francesco Carnelutti
Història del dret
Jurista italià.
Catedràtic a les universitats de Catània, de Pàdua, de Milà i de Roma Fou fundador i principal collaborador de la Rivista di diritto processuale civile La seva aportació bibliogràfica és extensíssima i comprèn aspectes generals de dret i també dret mercantil, laboral, penal i, especialment, processal Lezioni, sistema e istituzione di diritto processuale civile, Lezione sul processo penale, Metodologia del Diritto 1939, La prova civile 1915, Teoria generale del diritto 1940, Diritto e Processo 1960, etc
Gianfranco Rivoli
Música
Director d’orquestra italià.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i el 1937 guanyà el Concurs Nacional de Composició per a piano de Bolonya Tres anys més tard inicià la seva tasca com a director orquestral a la Universitat de Milà 1940 Després de combatre a la Segona Guerra Mundial, fou director de ballet a la Scala de Milà 1946-53 Del 1951 al 1989 dirigí òperes i concerts arreu d’Itàlia i també a l’estranger, especialment a Portugal, on des del 1964 fou director artístic resident de l’Orquestra de Cambra de la Fundació Gulbenkian de Lisboa, i a Suïssa, on els anys 1957-81 fou…
Giovanni Schiaparelli
Astronomia
Astrònom italià.
Fou director de l’observatori de Brera, a Milà Estudià les variacions de l’aspecte i de la lluminositat del cap del cometa Pons-Brooks 1833 i demostrà que l’òrbita dels meteorits de l’eixam dels Perseids coincidia amb l’òrbita del cometa observat el 1862, la qual cosa confirmà la hipòtesi de DKirkwood És conegut molt especialment per les seves observacions del planeta Mart, i sobretot per la publicitat que féu a partir del 1877 de l’existència dels canals , que ja havien estat descoberts per ASecchi
Alberto Zedda
Música
Director d’orquestra italià.
Després de completar la seva formació musical, el 1956 debutà com a director del Grup de Cambra dels Concerts del Politècnic de Milà L’any següent fou requerit com a titular de l’Orquestra de l’Oberlin College de Cincinnati, ocupació que portava aparellat el càrrec de professor del centre El 1961 fou nomenat director permanent de la Deutsche Oper de Berlín 1961-63, i més tard passà a fer-se càrrec del repertori italià de la New York City Opera Des de la meitat dels anys seixanta es dedicà principalment a la musicologia i inicià l’edició de la integral de les òperes de G Rossini…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina