Resultats de la cerca

El seu nom evocava la irlandesa Home Rule League Després d’un període enormement influent dins el catalanisme, el seu pes minvà a partir de 1895 D’una banda, davant la força creixent de la més dinàmica Associació Popular Regionalista d’altra banda, perquè els elements possibilistes vinculats al setmanari La Veu de Catalunya hi trobaren un clima advers als seus arguments favorables a la lluita electoral Des de 1897 hi predominà el grup del diari La Renaixensa entre d’altres, Pere Aldavert, Àngel Guimerà, Josep Franquesa i Francesc Matheu, portaveu del sector més intransigent i apolític del…

Era membre d’una família italiana protestant establerta al Delfinat, que passà a Ginebra després de la revocació de l’edicte de Nantes Visqué a Anglaterra i a Itàlia i viatjà també per França i Alemanya El 1833 fou designat membre de l’Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Es destacà com a economista Crític dels clàssics anglesos i de l’anomenada llei de Say , desenvolupà en diferents publicacions una visió de la ciència econòmica discrepant de la clàssica Per a Sismondi l’objecte de l’economia és l’home i no pas la riquesa Defensor de la intervenció estatal en els afers…

Fill de Bernardo Tasso, seguí el seu pare per diverses corts del nord d’Itàlia Estudià a Pàdua i Bolonya i s’establí a la cort dels Este, a Ferrara, on serví successivament 1565-75 el cardenal Luigi d’Este i el seu germà el duc Alfons II Des del 1575 començà a manifestar-se-li una crisi de consciència, que l’hauria de portar a la bogeria Reclòs diverses vegades la darrera a Ferrara, 1579-86, passà els últims anys amb intervals a Roma, on morí poc abans de la seva coronació poètica Les seves poesies, designades genèricament com les Rime , constitueixen una obra oberta, sempre retocada, al…

Empirista, portà fins a llurs conclusions lògiques la filosofia de Locke i de Berkeley i, malgrat no haver obtingut cap càtedra a causa de la seva fama d’escèptic, exercí una gran influència a Anglaterra i a França Tingué contacte —sovint polèmic— amb els enciclopedistes, especialment amb Rousseau Escriví A Treatise of Human Nature 1740, en tres llibres sobre el coneixement, refós a An Enquiry concerning Human Understanding 1748, sobre les passions i sobre la moral, refós, aquest darrer, a An Enquiry concerning the Principles of Morals 1751 Publicà, a més, Political Discourses…

Desenvolupament enciclopèdic Narra la història de l’ascens fins al triomf personal i social d’una dona en el marc de la industrialització de la segona meitat del s XIX Antonieta, d’origen menestral, casada amb un obrer, venç, amb esforç i seny, tota mena de dificultats fins a esdevenir una sòlida Fabricanta de la indústria tèxtil, un membre respectable de la vigorosa burgesia barcelonina de la fi del segle Publicada en ple esclat de la narrativa modernista, un breu pròleg de l’autora avisa tant de la seva consciència d’anacronisme com de la limitació dels recursos de la ficció, que veu prou…

L’obra Oller es proposà de fer-hi un retrat socioeconòmic a partir de l’observació del sotrac borsari català del 1881 i el 1882, i alhora assenyalar les conseqüències morals del precipitat enriquiment que produí l’alça borsària durant la Febre d’Or  en una família menestral de Barcelona, que davalla per l’infortuni Forma part del retaule de la Catalunya contemporània que inicià amb La papallona i Vilaniu , alguns dels personatges de la qual reapareixen en La febre d’or  Té a la base la idea de progrés, que converteix els personatges en una peça de l’evolució, però perd concreció…

Cursà estudis de filosofia a la Universitat de Barcelona Treballà i collaborà en diversos mitjans escrits, com  El País , La Vanguardia , El Periódico on, des del 1996 fou columnista regular, el setmanari El Món , del qual fou director en 1983-85, i  Diari de Barcelona , on fou cap d’opinió Fou també molt destacada la seva participació a la televisió i, sobretot, a la ràdio collaborà a les emissores Ràdio 4, COM Ràdio, en la qual conduí el programa R-pública  del 2001 al 2005, i Catalunya Ràdio, on des d’aquest any fins a l’octubre del 2014 dirigí i conduí  El Cafè de la República ,…

Vida i obra A disset anys ingressà en el Seminari de València i fou ordenat de sacerdot el 1865 Fou vicari de Casinos Camp de Llíria, Pedreguer Marina Alta i Dénia, ecònom de Senija, regent d’Anna Canal de Navarrés i, des del 1879, rector de Mislata Aplegà abundants materials folklòrics dels pobles valencians, especialment d’aquells on exercí el sacerdoci, amb els quals compongué diversos llibres, molt rics de materials i de lèxic, alguns publicats amb pseudònim, on combinà el retrat caracteriològic, l’humor i les consideracions morals Ensisam de totes herbes, o Ensart de cansons valencianes…

La seva obra, de la qual es conserva un centenar de poesies, ha restat fragmentada en uns trenta manuscrits Una part de les seves composicions són d’atribució incerta, unes deu poden ser reconstruïdes gairebé del tot i, d’algunes, se’n conserva també la melodia que les acompanyava en notacions diverses Només de la intitulada Palästinalied 'Cançó de Palestina' en resten íntegres tant el text com la melodia La biografia de Walther von der Vogelweide és plena de buits i, en molts aspectes, objecte de conjectures a partir de l’obra, de marcat accent personal Esmentat per diversos personatges de l…