Resultats de la cerca
Es mostren 2041 resultats
Antoni Marquès
Historiografia catalana
Teòleg, humanista i orador.
Eclesiàstic jesuïta i, des del 1626, augustinià, aconseguí una gran popularitat com a orador L’any 1636 publicà Asuntos predicables sobre los tres mayores estados de la iglesia , tot i que la seva obra més destacada és Cataluña defendida de sus émulos 1641, dedicada a la Diputació de Catalunya, i apareguda sota el pseudònim anagramàtic d’ Antonio Ramqués És una obra de propaganda patriòtica, concebuda com una exaltació de les glòries i preeminències de Catalunya, a la manera d’Andreu Bosc El primer dels quatre llibres en què està dividida constitueix un resum de la història de Catalunya des…
Ausiàs Izquierdo
Historiografia catalana
Historiador i poeta, llibreter d’ofici afecte a la poesia i a la història.
Sembla que en agraïment a un miracle que s’obrà en ell i en un germà seu per intercessió de la Mare de Déu del Puig, redactà i publicà la Historia de la fundación de Nuestra Señora del Puig de Valencia 1575, obra, com totes les altres que escriví, avui perduda, en què feia una compilació històrica des dels orígens del monestir valencià fins a la seva època Segons Vicent Ximeno Escritores del Reyno de Valencia , vol I, València 1747, p 187, és l’autor d’un Quaderno espiritual 1577 i d’una Representación o Acto sacramental de un milagro de la Virgen del Rosario 1589 Josep Ribelles…
Club d’Esquí Berguedà
Esquí
Club d’esquí de Berga.
Fundat l’any 1928 amb el nom de Centre Excursionista de Berga, el 1939 adoptà la denominació actual Els seus orígens es remunten a la pràctica de l’excursionisme i de l’esquí que els membres del Centre Excursionista de Catalunya practicaven al Berguedà al principi del segle XX Fins la dècada de 1960 practicà l’esquí als Rasos de Peguera, un dels primers indrets de Catalunya on es practicà aquest esport L’any 1954 participà en la primera edició de la Jornada d’Esquí d’aquesta estació, on es realitzaren proves de fons i d’eslàlom gegant El 1963, aprofitant els Campionats de…
balalaica

Balalaica russa de tres cordes de la primera meitat del segle XX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada molt popular a Rússia.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Té tres cordes i una caixa de ressonància triangular, amb un llarg mànec amb trasts La tapa de la caixa de ressonància és plana i el fons és format per diverses peces de fusta que convergeixen en un dels angles En el model més comú, la primera corda és de metall i està afinada en la3 Les altres dues són de budell o de niló i estan afinades a una quarta inferior, mi3 Els seus orígens daten, probablement, del segle XVII La gran difusió que experimentà al llarg del segle XIX fou possible, en part, pel…
Xiva

Xiva ballant
© iStockphoto.com/Ferenc Cegled
Mitologia
Déu del sacrifi de la mitologia índia, que en l’hinduisme clàssic constitueix, amb Brahmā i Vixnu, la Trimurti: n’és l’aspecte destructor.
Els orígens del seu culte són obscurs i, malgrat un possible culte preari a un arquetip de Xiva, no sembla que derivi directament del culte vèdic de Rudra Identificat amb el temps destructor, la seva personalitat està en connexió amb la dansa còsmica i amb la reencarnació saṃsāra , amb el ioga , amb el cultes fàllics , etc El seu símbol és, sobretot, el língam forma fàllica, que, juntament amb el ioni forma de matriu, es troba al sancta sanctorum dels temples xivaïtes Les seves energies regeneradores estan personificades en nombroses deesses anomenades Śakti Hom sol representar…
Santa Maria d’Enfesta (la Molsosa)
Art romànic
Del petit enclavament d’Enfesta, entre els termes de Castellfollit i Calonge, es tenen molt poques notícies històriques El lloc d’Enfesta és documentat des de l’inici del segle XIV, per la qual cosa és molt probable que l’església de Santa Maria tingui orígens romànics La capella d’Enfesta és una sufragània tradicional de la parròquia de Santa Fe de Calonge, vinculada a la canònica de Sant Vicenç de Cardona almenys des del 1040 Malgrat la reforma dels límits diocesans del 1957, aquest lligam amb Calonge ha propiciat que Santa Maria d’Enfesta hagi romàs al bisbat de Vic tot i…
Joaquim Teófilo Fernandes Braga
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític portuguès.
Fou tipògraf, doctor en dret i catedràtic de literatura Escriví el recull poètic Folhas verdes 1860 Fou, juntament amb Antero de Quental, el teòric i capdavanter de l’escola de Coïmbra, de l’anomenada generació del 70, i intervingué en la polèmica Bom senso e bom gosto o Qüestió de Coïmbra , desencadenada pels prefacis dels seus poemes Visao dos tempos 1864 i Tempestades sonoras 1864 President del partit republicà, fou cap d’estat en implantar-se la república el 1910 i, novament, el 1915 Historiador de la literatura, crític i assagista, els seus treballs d’erudició es fonamentaren en el…
Miquel Llongueras i Campañà
Arqueologia
Arqueòleg.
Conservador del Museu d’Arqueologia de Barcelona, professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i, des del 1985, cap del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, publicà treballs sobre prehistòria i arqueologia catalanes, com La cultura neolítica de los sepulcros de fosa de Cataluña 1963, en collaboració amb ERipoll, La cultura dels Sepulcres de Fossa del Neolític Mig-recent de Catalunya 1981 i La Balma de l’Espluga Sant Quirze Safaja, Barcelona 1981 Secretari de la revista Ampurias , fou editor de Miscelánea Arqueológica XXV aniversario de los Cursos de Prehistoria y…
Joan Guiteras i Vilanova
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg.
Sacerdot 1963, exercí càrrecs directius al Seminari Conciliar i a la Facultat de Teologia de Barcelona, i el 1979 fou designat director de l’Institut de Teologia, des d’on duu a terme una tasca de divulgació teològica, sobretot entre els laics Doctor en teologia 1985, el 1986 fou nomenat canonge penitencier de la catedral de Barcelona Collabora habitualment a Phase , Missa dominical , Oración de las horas i Catalunya Cristiana Entre les seves nombroses publicacions teològiques i catequètiques, cal destacar Fets i paraules 1981, Des de la fe 1983, Evangelització 1985, Paraula del Senyor 1989…
Sant Salvador de Massoteres
Art romànic
El poble de Massoteres és situat a la plana de Guissona, a 502 m d’altitud, prop de la carretera de Cervera a Ponts El lloc és esmentat en la documentació l’any 1040, i la seva església fou, des dels orígens i fins a la darreria del segle XIX, una sufragània de Sant Pere de Talteüll, i, com aquesta, va restar vinculada al bisbat d’Urgell fins a la creació de la diòcesi de Solsona al final del segle XVI D’altra banda, ós molt probable, tot i que no es pot confirmar, que, com l’església de Talteüll, Sant Salvador de Massoteres fos també una possessió de la canònica de Santa Maria…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina