Resultats de la cerca

Comprenen els èsters de l’àcid fosfòric utilitzats com a plastificants, certs insecticides, resines modificadores, etc També ho són els pirofosfats, per exemple el pirofosfat de tetraetil, que és un inhibidor de la colinesterasa i hom utilitza com a insecticida, i els èsters de l’àcid fosfòric i de la glicerina i del glicol que formen part d’alguns fertilitzants Generalment són tòxics, i la seva vida mitjana és molt més curta que la dels organoclorats

D’acord amb les regles de la IUPAC, hom els anomena anteposant el mot sulfòxid als noms dels radicals R 1 i R 2 , el darrer dels quals va en forma adjectivada Alternativament, poden ésser anomenats emprant el prefix alquilsulfinil R 1 -SO- seguit del nom del compost R 2 H Hom els obté per oxidació controlada de tioèters i s’oxiden amb gran facilitat a sulfones Els sulfòxids són, en general, sòlids incolors, relativament inestables, solubles en medis polars, i presenten caràcter dèbilment bàsic Poden ésser reduïts a tioèters mitjançant diversos agents Presenten absorció característica en l’…

D’acord amb les regles de la IUPAC, hom les anomena anteposant el mot sulfona als noms dels radicals R 1 i R 2 , el darrer dels quals va en forma adjectivada Alternativament, poden ésser anomenades emprant un prefix alquilsulfonil R´-SO 2 -, seguit del nom del compost R 2 H Hom les obté per oxidació tant de tioèters com de sulfòxids En general, són sòlids estables, incolors, inodors, solubles en aigua i susceptibles de reducció en condicions enèrgiques Les sulfones presenten absorcions característiques en l’infraroig a la regió de 1 310-1 350 cm - 1 Tenen aplicació en síntesi orgànica a…

Tal com va preveure Van't Hoff el 1875, i es confirmà experimentalment seixanta anys més tard, els composts allènics poden presentar ‘isomeria òptica’ malgrat no tenir carbonis asimètrics llur asimetria prové de la rigidesa que imposa la restricció de rotació a l’entorn dels dos enllaços dobles

És sovint practicada en les operacions quirúrgiques sobre el tub digestiu, els conductes biliars, els vasos sanguinis i els urèters

És l’àcid de Lewis més fort conegut, amb una capacitat extraordinària per a addicionar les espècies moleculars més variades, cosa que explica en una bona part el seu alt valor com a catalitzador en química orgànica És també intermediari en la síntesi de borans

Fabricada primerament per oxidació de l’antracè amb dicromat o catalíticament per aire, actualment és obtinguda industrialment, sobretot, per reacció de Friedel i Crafts entre anhídrid ftàlic i benzè i per condensació de la 1,4-naftoquinona amb butadiè Té el punt de fusió a 286ºC i el d’ebullició a 377ºC Per sulfonació amb òleum dóna l' àcid 2-antraquinonasulfònic ,la sal sòdica del qual és la sal d’argent alitzarina i seguidament els àcids, 2,6 i 2,7-disulfònics Quan la sulfonació és feta en presència de mercuri, hom obté l' àcid 1-antraquinonasulfònic i seguidament els àcids 1,5 i 1,8-…

Els antioxidants naturals més potents i importants són els tocoferols tocoferol, les lecitines lecitina, l’àcid ascòrbic, els tanins taní i les gomes resina goma resina