Resultats de la cerca

D’origen monàstic, les completes romanes provenen de la regla de sant Benet Abans de la reforma litúrgica 1968, que n’ha simplificat l’esquema, constaven d’una lectura breu Fratres, sobrii estote , l’acte penitencial, els salms 4, 90 i 133, l’himne Te lucis ante terminum , el responsori In manus tuas , el verset, el càntic de Simeó Nunc dimittis , l’oració i la benedicció s’acabaven amb una de les quatre antífones marianes Salve Regina , Alma Redemptoris mater , Ave regina caelorum o Regina caeli , segons el temps litúrgic Les melodies gregorianes són d’una gran sobrietat En les grans…

Treballaren, al llarg d’un segle -de mitjan segle XVI a mitjan segle XVII-, en tot l’àmbit dels Països Catalans, i contribuïren al desenvolupament i la consolidació de l’orgue renaixentista català en el període més brillant de l’orgueneria catalana flautats de 16 i 24 peus en façana, cadiretes, musetes, etc El primer d’ells, Salvador mort a Barcelona el 1599, possiblement originari de València, treballà conjuntament amb altres mestres orgueners com Perris Bordons, Perris Rabassa i Josep Bordons en els grans instruments de les seus de Barcelona 1559, Tarragona 1565, Girona 1566, València 1575…

Començà a estudiar orgue al Royal College of Music el 1899 Després de fer unes quantes feines a Londres, anà a la catedral de Lichfield com a organista auxiliar i, el 1919, al New College d’Oxford Del 1923 al 1953 fou professor d’orgue i harmonia al Royal College of Music RCM El 1933 fou nomenat organista de la St George’s Chapel de Windsor Rebé el títol de cavaller el 1954 Fou director d’estudis musicals a l’RCM des del 1956 fins al 1961, any en què es jubilà tant de l’RCM com del càrrec de Windsor Com a compositor de música d’església fou conservador i competent, i…

Pràcticament visqué tota la vida a la seva ciutat natal Rebé les primeres lliçons de música i d’orgue del seu pare, organista a Sankt Oswald Entre el 1656 i el 1658, becat per la ciutat de Ratisbona, anà a estudiar orgue a Nuremberg, probablement amb D Schedlich El 1659 substituí JB Häberl com a organista a l’església parroquial de Ratisbona, càrrec que ocupà fins a la mort A la seva fama d’organista virtuós s’afegí la de compositor de cançons i de suites instrumentals Les seves àries, predominantment religioses, són estròfiques i contenen reminiscències folklòriques…

Vida Entrà a formar part de la capella de música de Santa Maria, a Vilanova i la Geltrú, on aprengué música sota el mestratge de J Puig A onze anys marxà a Barcelona per estudiar violí, piano, orgue i composició amb J Barba fins el 1861, any en què fou nomenat mestre de capella i organista de Sant Antoni Abat, a Vilanova i la Geltrú Mantingué el càrrec fins a la mort Desenvolupà una intensa actividad pedagògica entre els seus alumnes hi hagué Juli Garreta, Francesc Montserrat Ayarbe, Francesc Toldrà, Josep Olivella i d’altres Publicà un mètode per a orgue Tratado…

Estudià de primer a Cracòvia, i després a Praga amb A Dreyschock piano i J Krejcí orgue i contrapunt mentre cursava filosofia a la Universitat Feu estades a Viena i a París, i de nou a Polònia impartí classes a Varsòvia 1872-81 A partir del 1881 s’establí a Cracòvia, on ensenyà composició i orgue al Conservatori, que dirigí des del 1887 Continuador de la línia operística de S Moniuszko, compongué una música que incorpora tant el folklore polonès com un cert classicisme tradicional que prengué gran volada lírica en l’obra escènica i vocal Destaquen les òperes Konrad…

Estudià orgue al Conservatori de Varsòvia amb M Surzynski, i després passà al Conservatori de Kíev De nou a Varsòvia, fou alumne de R Statkovski i, més tard, de K Szymanowski Durant dues etapes, separades per la Segona Guerra Mundial, impartí classes de composició i orgue a Katowice 1929-39 i 1954-67 i exercí d’organista Un dels seus trets estilístics és l’ús de formes preclàssiques, com en Toccata 1938, Sinfonietta 1946, Concerto grosso 1954 o les primeres simfonies en compongué cinc entre el 1924 i el 1968 Però amb 3 Sonety 1958 introduí noves tècniques de…

Fou deixeble de Montserrat Torrent i es perfeccionà amb altres professors com M Chapius i M Guyard El 1978 fundà l’Associació Cabanilles d’Amics de l’Orgue Ha actuat com a solista en molts concerts arreu d’Espanya i de la resta d’Europa i ha estat convidat en nombroses ocasions per l’Orquestra de València És catedràtic del Conservatori Superior de Música de València, centre que també ha dirigit Té un repertori molt extens, que inclou des d’autors barrocs valencians, com JB Cabanilles, fins a autors del segle XX, com Joaquim Rodrigo i Òscar Esplà Els seus nombrosos enregistraments…

Fou organista de la catedral de Mòdena en el període 1479-97, i des del 1504 fins a la seva mort En el seu càrrec de Mòdena havia de cantar, ensenyar els nens del cor, compondre i tocar l’orgue Del 1497 al 1504 probablement estigué a Venècia, on O dei Petrucci publicà moltes de les seves obres vocals Fou mestre de Giulio Segni, a qui ensenyà l’art del teclat del 1512 al 1514 a instàncies del cardenal Hipòlit I d’Este El 1543 fou cridat a Parma per a provar el nou orgue de l’església de l’Steccata Escriví alguns motets i laudes, bastants frottole i madrigals Destacà…

Fou alumne de Montserrat Torrent al Conservatori Municipal de Barcelona, on finalitzà els estudis amb el premi d’honor i el premi extraordinari de grau superior Es perfeccionà al Conservatori de Basilea amb Eduard Müller i estudià també clavicèmbal i baix continu a la Schola Cantorum Basiliensis Fou becat per la Fundació Gulbenkian de Lisboa per a estudiar musicologia i interpretació de música ibèrica amb MS Kastner El 1980 fundà el Curs Internacional d’Interpretació de Música Ibèrica Antiga de Torredembarra i Montblanc Ha enregistrat nombroses obres hispàniques per a orgue És…