Resultats de la cerca
Es mostren 1594 resultats
castell de focs

Castell de focs artificials
© C.I.C. Moià
Química
Conjunt de focs artificials, originàriament en forma de castell, que hom engega en ocasió d’una festa.
Als Països Catalans, els més concorreguts són els de València, per Sant Josep els de Sitges, per Sant Bartomeu els d’Elx, per la Mare de Déu d’Agost els d’Alacant, per Sant Jaume i a Barcelona, en les revetlles de Sant Joan i de Sant Pere
l’Estartit

Platja de l’Estartit, a Torroella de Montgrí
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), situat a l’esquerra de l’embocadura del Ter, a l’oest del Montgrí, entre la muntanya Gran, el puig de Roca Maura i la mar, davant les illes Medes.
Originàriament era un petit nucli de pescadors arran de mar, entorn dels carrers de les Illes i de Santa Anna, que apareix ja com a nucli habitat el 1757 Al segle XVIII serví de port per a embarcar-hi els productes de la terra de la comarca i portar-los a Barcelona Parròquia des del 1928, la seva església Santa Anna havia estat construïda al començament del segle XX Des del 1950 és un dels primers centres turístics de la Costa Brava Durant la temporada d’estiueig, la població flotant supera les 15000 persones La dedicació a la pesca ha disminuït en benefici de la dedicació als serveis…
festes pítiques
Història
A la Grècia antiga, una de les quatre festes nacionals.
Celebrades en honor d’Apollo Piti que les instituí després d’occir Pitó, aquestes festes, anomenades simplement Pítiques , probablement commemoraven la victòria de l’amfictionia en la primera guerra sacra, vers el 590 aC Tenien lloc cada quatre anys durant el tercer any de l’olimpíada als peus del Parnàs, al teatre o a l’estadi de Delfos i, originàriament, constaven d’una competició musical Més tard hi foren afegides competicions gimnàstiques i altres jocs La part més important, però, la constituí sempre l’execució del nómos pític nómos, que representava, musicalment i amb acompanyament del…
prosa
Música
Cristianisme
Cant litúrgic rimat que hom executava generalment després de l’al·leluia de la missa i de la capítula de vespres.
Originàriament era un text, a manera de trop, adaptat a una vocalització d’un cant litúrgic, però al segle X, en el cercle musical creat entorn del monestir de Sant Marçal de Llemotges, ja designa el text extens i vagament rimat que hom cantava després de l’alleluia de la missa Al segle XII aquesta mena de texts adquiriren la forma de veritables poemes litúrgics Se n'han conservat uns cinc mil, la gran majoria anònims Conreats a Catalunya des del segle XI, formen part dels tropers-prosers proser En els manuscrits litúrgics germànics, hom els anomena seqüència La reforma de Pius V 1568 només…
Riad
Ciutat
Capital de l’Aràbia Saudita i de l’emirat homònim.
Situada en un fèrtil oasi en el Najd, era originàriament una compacta ciutat emmurallada que, a partir del 1946, fou engrandida i modernitzada Unida per ferrocarril a Al-Dammām, al golf Pèrsic, és el principal centre comercial dels deserts d’Aràbia A la funció política i administrativa s’uneix l’activitat industrial indústria alimentària, refineria de petroli Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat Islàmica de Imam Muḥammad ibn Sa'ūd, fundada el 1953 i Universitat del rei Sa'ūd, el 1957 Centre del wahhabisme, la ciutat es desenvolupà al segle XIX i substituí la…
flysch
Geologia
Fàcies sedimentària formada per capes alternades de gres argilós i de calcària, d’esquist fangós obscur i de calcària impura.
La seqüència és estratificada en capes fines, i els fòssils hi són escassos el gruix varia des de 1500 fins a 4500 m, i la seva edat oscilla del Cretaci inferior a l’Oligocè El terme flysch correspon originàriament a una formació dels Alps suïssos, i es generalitzà quan hom trobà, a les cadenes muntanyoses d’Europa, formacions semblants i contemporànies a aquesta dels Alps suïssos Posteriorment, amb l’estudi dels cicles geosinclinals, hom interpretà els sediments del flysch suís com a corresponents a geosinclinals profunds dipositats abans de començar l’orogènia, per la qual cosa la…
Jane Campion
Cinematografia
Directora cinematogràfica australiana.
El 1993 dirigí The Piano , film que obtingué tres Oscars millor actriu, millor actriu secundària i millor guió original i la Palma d’Or al Festival de Canes entre d’altres La seva sensibilitat s’ha revelat també en Sweetie 1989, An Angel at my Table 1990, filmada originàriament per a la televisió, The Portrait of a Lady 1996, Holy Smoke 1999, In the Cut 2003, Bright Star 2009 i The Power of the Dog 2021, premis Bafta 2022 a la millor direcció i a la millor pellícula i Oscar 2022 a la millor direcció L’any 2021 fou guardonada amb el Prix Lumière
Gurb
Llinatge de l’estament militar els membres del qual figuren com a vicaris o veguers del castell de Gurb (Osona) des de mitjan sX.
El primer membre conegut és Ansulf 942-992, que hom creu fill d’Ansulf i Druda i casat amb Riquilda El seu fill Sendred 890-1021, casat amb Matresinda i després amb Ermengarda, és el tronc comú de les famílies Gurb i Cervelló El seu hereu Bernat de Gurb 1022-39, casat amb Quítxol, i el fill d’aquest, Guillem de Gurb 1038-1103, casat amb Ermessenda, foren els darrers a cognomenar-se Gurbs els seus successors prengueren el cognom de Queralt Originàriament posseïren els castells de Gurb i Queralt, als quals afegiren el de Sallent 1033 i els de Voltregà i Solterra Sant Hilari Sacalm el 1083
misteris d’Eleusis
Mitologia
Celebracions rituals gregues en honor de Demèter consagrades al record del mite del rapte de la seva filla Persèfone per Hades i de l’ensenyament que la deessa donà, a Eleusis, a Triptòlem.
L’esplendor dels misteris data del s VII aC Hom els celebrava pròpiament a la tardor grans eleusínies , però n'hi havia també una preparació —de caire catàrtic i amb un ritu solemne d’iniciació— a la primavera petites eleusínies El rapte de Persèfone, la recerca que en féu la seva mare i el pacte final amb Hades la jove passaria sis mesos amb Hades i sis més amb Demèter comportaven simbolitzacions de mort-resurrecció i d’immortalitat, bé que originàriament tenien un significat simplement agrari Processons, banys sacres i dejunis, com també sacrificis i jocs atlètics, precedien les…
bou mesquer
Mastologia
Mamífer remugant de la família dels bòvids
, de la subfamília dels bovins, de grans dimensions (fins a 2,50 m de llargada i 1,20 m d’alçada a la creu), amb pelatge castany o negrós, llanós, i llarg fins als peus, i grans banyes aplanades, dirigides cap avall i recurvades cap amunt davant els ulls.
Viu a la tundra de Grenlàndia i de l’Amèrica àrtica, i s’ha extingit recentment a Alaska Originàriament europeu, ha estat reintroduït en estat salvatge a Noruega, Spitzberg, Suècia i Islàndia, on sembla aclimatar-se bé Els bous mesquers, que exhalen una forta olor de mesc, viuen en grups, protegits per un mascle vell i conduïts per femelles Presenten curiosos costums de defensa comunitària, com és el fet de posar-se els mascles en cercle davant un enemic comú llops, homes, envoltant les femelles i les cries A l’època de zel formen harems que depenen dels mascles vells, mentre que els joves…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina