Resultats de la cerca

En l’Església d’Occident, fins el segle XII hom anomenava aquesta demarcació parochia o paroeceia L’Església d’Orient, a partir ja de la divisió de Dioclecià, aplicà el terme diòcesi a una territori més gran, integrant diverses províncies i presidit per un patriarca Com a expressió de l’Església local o particular, la diòcesi no és un simple districte administratiu, sinó que representa, en el seu territori, l’Església universal La seva forma jurídica es fonamenta en l’ofici episcopal per a la seva administració el bisbe disposa d’un equip de collaboradors cúria i, a aquest fi, el concili II…

Descripció i composició Hom anomena fruita fresca o tendra la que pot consumir, sobretot, de manera directa, sense preparació i, sovint, gairebé immediatament després de la collita bàsicament es divideix en cítrics, fruita de pinyol préssecs, prunes, etc, fruita de grana pomes, peres, codonys, etc i fruita diversa plàtans, raïm, magranes, etc Hom anomena fruita seca la que no cal consumir immediatament després de collida tradicionalment hom hi considera les ametlles, les avellanes, les castanyes i les nous, i com a fruita dessecada, les figues seques, les panses i, encara, els cacauets i els…

Bé que les característiques poden diferir d’una varietat a una altra, és de forma ovoide, d’uns 6 cm de diàmetre i 10 cm de llargada, amb un sortint en forma de mugró a la base, pell de color groc, més o menys rugosa, i polpa groguenca, sucosa, dividida en grills i de gust àcid És emprada en gastronomia com a aromatitzant, i amb el suc hom prepara la llimonada Als Països Catalans, la importància de la llimona ha estat sempre inferior a la dels altres cítric Per varietats, bé que la primofiore i d’altres siguin més apreciades, domina absolutament la verna , més productiva Les regions d’…

Síndic de l’ofici de fusters D’una gran capacitat demagògica, durant la guerra de les Germanies, fou enviat a Ontinyent pel maig del 1521, per reunir forces davant la imminència d’un enfrontament armat Visità també amb èxit Oriola, Alacant, Alcoi i Biar Nomenat capità de l’exèrcit agermanat del nord, conquerí fàcilment el castell de Morvedre i intentà, infructuosament, la incorporació d’Onda i Morella a la Germania Ocupat en el saqueig de Benicarló, les Coves de Vinromà i Alcalà de Xivert, féu possible la reacció de les tropes del duc de Sogorb, per les quals fou derrotat estrepitosament…

Creat pel rei Alfons el Magnànim a les corts de València del 1419 per a la custòdia de tota la documentació procedent de la cancelleria reial, com també de totes les actuacions dels seus tribunals L’aplegament d’aquests fons documentals no tingué lloc aleshores, ni quan Carles III ho disposà expressament l’any 1770, sinó l’any 1860, quan foren installats al convent de la Companyia de Jesús L’arxiu és repartit en aquestes seccions arxiu reial consell o reial audiència, cancelleria i lloctinència, processos i sentències Generalitat del Regne provisions, mercaderies importades i exportades,…

Professà al convent de Lleida, d’on fou professor de la universitat Fou elegit tercer vicari provincial dels dominicans observants i gràcies a l’ajut de Joan II aconseguí d’introduir la reforma dominicana al regne de València, on fundà el 1473 el convent de Corpus Christi de Llutxent Vall d’Albaida, del qual fou el primer prior Més tard fundà el convent de Sant Onofre, extramurs de València Predicà a València, a Oriola i, finalment, a Andalusia S'establí a Còrdova, on fundà la primera confraria del Roser de la regió hi morí i fou enterrat a l’església del convent de Sant Pau El…

Format musicalment a l’Escolania de Montserrat, perfeccionà els seus estudis amb els mestres Morera, Millet i Pellicer Fou director de música del collegi jesuïta d’Oriola 1921, de l’Orfeó Orcelità, del cor de Ràdio Barcelona 1925, del Conservatori de l’Ateneu Igualadí 1931 i de l’Orfeó de Santa Coloma Cofundà l’Acadèmia Albéniz, i l’any 1932 fundà i dirigí l’Orfeó de l’Ateneu Igualadí Després del 1939 dirigí la banda municipal, i fundà i dirigí la Schola Cantorum i el cor mixt d’Igualada Collaborà en la redacció del Cançoner de Catalunya , i el 1950 inicià la publicació de…

Eclesiàstic, fou canonge de la seu de València Germà del bisbe d’Oriola Josep Tormo Deixà inèdits diversos colloquis Colloqui entre dos persones dites Pasqual i Bernardino , per exemple, una breu peça còmica teatral perduda La fira d’Albaida i la crònica en vers d’una festa local Relació de les festes que ha fet la vila de Bunyol A imitació de Lope de Vega, escriví, en català, La gatomàquia valenciana , composició en versos apariats de 6 i 10 síllabes, on critica els costums del seu temps fou publicada dins la “Biblioteca Llemosina” el 1880 Bibliografia Casanova, E 1986 “La…

Hom distingeix els llegums secs, que són les llavors de les lleguminoses que, com ara els cigrons, les mongetes, les faves, els pèsols, les soies, els tramussos i les llentilles, es poden conservar d’una estació a l’altra Hom els consumeix en gran quantitat, a causa de llur gran poder nutritiu, el baix preu i la facilitat de conservació Els fruits madurs es deixen assecar a la planta, i, un cop secs, hom en separa les llavors i les fa assecar al sol Els llegums verds s’han de consumir frescs, i generalment hom se'ls menja amb beina i tot, com ara les mongetes tendres, les faves tendres i…

Fou pare de Balasc I Maça , que prengué part en la conquesta de València i de Múrcia i es casà el 1228 amb Isabel Carròs El seu fill Balasc II Maça i Carròs fou comanador de Montalbà a l’orde de Sant Joan i comprà la senyoria de Vilamarxant, heretada pel seu fill Pere II Maça mort el 1325 Aquest fou pare de Pere III Maça , que tingué un fort protagonisme en la política diplomàtica d’Alfons III, el qual representà, el 1328, a la cort de Castella i, el 1329, davant el papa Nicolau V, i que morí a Sogorb el 1363, durant la guerra contra Pere I de Castella Del seu segon matrimoni, amb Blanca de…