Resultats de la cerca

Després de graduar-se en matemàtiques a la Universitat de Yale, durant la Segona Guerra Mundial fou meteoròleg de l’exèrcit El 1952 es doctorà en física per la Universitat de Chicago i posteriorment fou investigador del Lincoln Laboratory del Massachusetts Institute of Technology, on treballà en sistemes de memòria d’accés aleatori RAM per a aplicacions del Departament de Defensa Els anys 1976-86 treballà al departament de química inorgànica de la Universitat d’Oxford, on descobrí l’aplicació de l’òxid de cobalt al càtode de la  bateria de liti , que millorava substancialment l’emmagatzematge…

Es llicencià a Barcelona el 1911 Establert a Figueres, a instàncies de l’oftalmòleg Francesc Agulló desenvolupà la preparació de la pomada oftàlmica a l’òxid groc de mercuri fórmula de Pagenstecher, que obtingué una àmplia difusió arreu del món i li permeté desenvolupar una empresa farmacèutica familiar, especialitzada en productes oftàlmics Traslladada l’empresa al Masnou, adquirí el 1921 l’apotecaria del monestir benedictí de Santa Maria la Real de Nájera Logronyo, reinstallada al Masnou com a museu de farmàcia i medicina El 1925 fundà els Laboratoris del Nord d’Espanya els quals, després…

El procediment, posat a punt per Hans Goldschmidt 1894, es fonamenta en la major afinitat que presenta l’alumini per l’oxigen i el sofre, la qual cosa li permet d’alliberar el metall de la seva combinació La reacció és realitzada disposant en un gresol refractari la mescla d’òxid i d’alumini en pols i, al seu damunt, l’iniciador, constituït per una petita quantitat de pólvores de magnesi mesclades amb peròxid de bari, les quals són enceses mitjançant una cinta de magnesi La reacció porta el contingut del gresol a temperatures molt elevades, de més de 2 000°C el metall reduït es diposita al…

Diverses substàncies inorgàniques actuen com a accelerants òxids de calci, de magnesi, de zinc, pentasulfur d’antimoni, però els accelerants més actius són els orgànics, els quals han esdevingut ingredients importants en quasi totes les formulacions, malgrat que siguin utilitzades en proporcions molt petites Les formulacions modernes en contenen sovint més d’un, per tal com molts d’ells actuen, sobretot, com a activadors de l’accelerant principal Químicament, els accelerants orgànics més correntment utilitzats són guanidines o tiazoles substituïts tals com la difenilguanidina simètrica o el 2…

És un dels productes bàsics de la indústria petroquímica, emprat en la preparació de diversos materials plàstics Hom l’obté a partir de l’etilbenzè, principalment per deshidrogenació el 97% de la producció mundial, però també per oxidació i deshidratació del fenilmetilcarbinol resultant La reacció de deshidrogenació té lloc fent passar l’etilbenzè a 600-650°C sobre un catalitzador d’òxids de ferro o zinc La reacció és endotèrmica, i hom efectua generalment l’aportació de calor per injecció de vapor d’aigua sobreescalfat a l’entrada del reactor Hom separa l’estirè format un 40% dels altres…

Dibuix esquemàtic de la farga catalana Diccionario Industrial, C Camps i Armet Parlar de l’Edat del Ferro és fer referència a la prehistoria A Catalunya l’ús d’instruments de ferro pertany a aquesta etapa de la humanitat, molt abans que entréssim en períodes d’història escrita i documentada Catalunya, que no aconseguirà la creació d’una indústria siderúrgica important, ha deixat, però, un rastre en la seva història gràcies a les fargues “Catalan farge”, “feu catalan” o “forjas a la catalana” són expressions que es troben en qualsevol tractat antic o modern que descrigui l’evolució de la…

La denominació d’anhídrid no és admesa en les normes de nomenclatura inorgànica de la IUPAC S'acostumà d’utilitzar-la per a designar especialment òxids de no-metalls, i solament en casos rars òxids metàllics

Mineral de ferro que originàriament fou un gel d’hidròxid de ferro i que conté quantitats variables d’aigua És informe, compacta i terrosa, i es presenta de molt diverses maneres És la mena més important del ferro, molt abundant i àmpliament difosa a Catalunya n'hi ha a l’Espluga de Francolí, a Caldes de Malavella, a Bausén i a la Noguera Pallaresa