Resultats de la cerca

Estudià a València i es doctorà en arts a París 1524, on fou professor de filosofia i formà part del collegi renovador del cardenal Lemoine el 1547 fou nomenat rector del collegi de Guiena a Bordeus Publicà De quinque uniuersalibus París 1527, obra metodològicament tradicional, però aviat s’integrà en els corrents renovadors Esdevingué suspecte d’heretgia i es vinculà al nucli erasmista de valencians emigrats a París, com Pere Joan Oliver i Joan Martí Població Fruit de la posició sòlida que assolí en els nuclis intellectuals més oberts de la capital francesa, rebutjà el requeriment de Manuel…

Malgrat que inicià una prometedora carrera com a concertista, excellí especialment com un dels pedagogs més importants de l’escola russa de piano del segle XX Formà una generació de grans solistes, entre els quals S Richter, R Lupu, V Krajnev, E Gilels i V Eresko Nebot del compositor i pianista Felix Blumenfeld i cosí del compositor Karol Szymanowski, començà a estudiar piano amb el seu pare Debutà a nou anys, i el 1904 efectuà les primeres gires per Alemanya Estudià piano a Berlín amb Heinrich Barth i composició amb Paul Juon Del 1912 al 1914 estudià piano amb Leopold Godowsky Durant el…

El 1906 s’inicià com a operador de càmera en la productora Hispano Films Els seus primers rodatges foren Hipódromo del Prat visita del aviador M Blériot 1907, com a ajudant, i Copa de Cataluña carrera automovilística 1910, ja com a director Entre el 1911 i el 1913 romangué al Brasil, on creà l’empresa Pará Films Realitzà diversos reportatges i una mostra de cinema esportiu, amb títols com Gran concurso hípico organisado pelo Sport Club do Pará 1911 O aviador Gino Sanfelice 1912 i Festival de natació i rem 1912 El 1916 s’incorporà a la productora creada pel seu germà Ricard, Royal Films, i…

Es formulà un reglament general de la secció espanyola, en virtut del qual els dos comitès mantindrien les relacions, alternativament, l’un cada any, amb el comitè central de Londres, i, d’altra banda, cada comitè seria enterament autònom quant a la seva organització interna Per tal d’actuar legalment i desenvolupar tot el pla d’iniciatives, el comitè català es constituí en Associació de Música Contemporània de Barcelona Aquesta era formada per Francesc Pujol, Joan Lamote de Grignon, Jaume Pahissa, Frank Marshall, Joaquim Pere Marès i Joan Llongueres A la primavera del 1936 organitzà a…

Professor a Viena, Minnesota i Berkeley, tot i estar influït pel darrer LWittgenstein i per KPopper, la seva aportació fonamental és la incorporació de la història de la ciència com a element intrínsec de la mateixa filosofia de la ciència Autoqualificat d’epistemòleg anàrquic, considerava que el mètode científic s’havia encasellat en els seus mateixos postulats, cosa que el reduïa a un exclusivisme estèril en relació a altres camps del coneixement Polemitzà a favor de la incorporació a la ciència d’aspectes com l’espontaneïtat, la llibertat, la intuïció, etc, i també del materialisme i la…

Estudià a Vic on el 1931 feu la primera exposició individual i a Olot el 1936 passà a Tours primera exposició individual, 1937 i més tard a l’Académie des Beaux Arts de Brusselles 1937-39 Estudià gravat a l’Academia de San Fernando de Madrid 1942-43 El 1940 s’installà definitivament a Valldemossa Mallorca Exposà a Vic, Barcelona, Palma i a l’estranger La seva pintura, sensible i sincera, d’estil impressionista, copsa el paisatge i els balls mallorquins usant les tècniques del dibuix, l’aquarella, el guaix i especialment l’oli Es dedicà també a la natura morta i la illustració Fou cofundador…

Professor a Cambridge 1911-39 i director de la revista Mind en 1921-47, s’alineà amb el corrent dels crítics de l’idealisme, entre els quals Bertrand Russell i LWittgenstein, amb els quals posà els fonaments de la filosofia analítica, posició reflectida en els articles com The Nature of Judgement 1899 i The Refutation of Idealism 1903, que posteriorment recollí en els Philosophical Studies 1922 Tractà àmpliament de problemes ètics, que abordà des de la perspectiva de l’anàlisi lingüística, i arribà a la conclusió que el terme ‘bo’ i els seus derivats i sinònims que fonamenten els sistemes…

Ingressà 1930 al Partido Comunista de España, i anà 1933 a Rússia, on seguí cursos de formació política i probablement també militar tornà a Espanya ~1935, i en esclatar la guerra civil de 1936-39 combaté, com a cap del batalló Thaelmann, al front de la Sierra Madrid manà després, successivament, el V Regiment, la XVIII Brigada Mixta, la IV Divisió, l’Agrupació de Vallecas i el V Cos d’Exèrcit, amb el qual participà en les batalles de Brunete, Belchite, Terol i Aragó Ascendit a tinent coronel de milícies 1938, passà a comandar l’Agrupació Autònoma més tard Exèrcit de l’Ebre, al…

Començà a compondre sardanes el 1962, algunes de les quals foren guardonades Cal esmentar-ne Un racó de claustre , Amor entre runes , Dedicatòria , Vallarnau , Os de Balaguer , Maria Teresa , Scala Dei , La balada dels cingles , etc Fou també fundador i capdanser de la colla Lliris Blaus 1945-70, de la cobla Mediterrània, i director de la Juvenil de Bellpuig, a més de guionista i comentarista radiofònic També és autor d’altres obres per a dues cobles i percussió Suite 1969, Quatre moviments en forma de simfonia 1977, Un dia a la Noguera 1992, a més d’adaptacions per a cobla d’alguns fragments…

De família jueva emigrada el 1908 als EUA, estudià al City College de Nova York La seva primera novella, Call it Sleep 1934, en la qual narra l’existència dels immigrants jueus als Estats Units és considerada una fita de la literatura nord-americana del sXX Militant comunista 1930-67, no tornà a publicar en més de quaranta anys, i de Nova York es traslladà a Nou Mèxic, on exercí ocupacions diverses El 1979 publicà el recull de narracions Nature's First Green i el 1987 Shifting Landscape A Composite, 1925–1987 1987, un heterogeni recull de prosa L’obra cabdal d’aquesta segona etapa creativa,…