Resultats de la cerca
Es mostren 370 resultats
Gandia
Panoràmica de la ciutat de Gandia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Safor, al qual hom annexà el 1965 els de Beniopa i de Benipeixcar, a la costa, a la plana al·luvial del riu d’Alcoi, que drena el terme, juntament amb el riu de Sant Nicolau.
El sector nord-occidental és accidentat per l’alineació muntanyosa que continua la serra Grossa el Mondúber, 840 m alt, a l’extrem septentrional del pla de la Marjuquera, amb terres calcàries i relleus càrstics, en gran part improductiu, encara que 3281 ha són considerades com a superfície forestal 1985, i la resta forma part de la fèrtil horta de Gandia El regadiu utilitza la séquia reial d’Alcoi que a través de la séquia comuna de Gandia rega les terres de la dreta del riu, mentre que la de Vernissa rega les de l’esquerra, així com l’aigua de més d’un centenar de pous ocupa 2153 ha la…
El massís de Penyagolosa
Estampa típica de la façana més aspriva de Penyagolosa Ramon Dolç El massís de Penyagolosa 13, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric El massís de Penyagolosa se situa a l’extrem sud-oriental de la comarca de l’Alt Maestrat, just en el límit entre el País Valencià i Aragó És format per una àmplia sèrie de muntanyes que presenten un fort pendent en la cara que mira al mar el pic de Penyagolosa 1813 m n’és el cim més elevat Aquest constitueix la segona altura del País Valencià, després del puig Calderón, al Racó d’Ademús L’extensió del massís comprèn al voltant de 150 km 2 ,…
Santa Fe dels Solers (Sant Climent Sescebes)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des de migjorn F Tur L’església de Santa Fe és situada en un paratge actualment desert de l’Albera, a la vall del riu Anyet i no gaire lluny del seu marge esquerre, als darrers repeus occidentals del massís del Castellar A la seva proximitat hi ha només el mas Solers, deshabitat Mapa 220M781 Situació 31TDG970962 Amb l’ampliació de l’ocupació territorial del campament d’instrucció militar de Sant Climent Sescebes CIR 9, l’església de Santa Fe i la rodalia dels Solers restaren integrats dins la zona militaritzada Actualment no es pot visitar —ni…
Navarcles

Vista del nucli de Navarcles
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Bages, a l’esquerra del Llobregat, a l’extrem E del pla de Bages.
Situació i presentació És el terme més petit de la comarca Se situa entre els termes de Sant Fruitós de Bages W, Sallent NW, Artés N, Calders E i Talamanca S El territori és a l’esquerra del Llobregat, que rep un afluent important, la riera de Calders Hi abunden les fonts, com les anomenades de la Mina, de la Cura, de Solervicenç, del Sobreeixidor, de Santa Margarida, la Font Vella, del Llac, del Lleó, la Font Calda i la Font Nova, entre d’altres En el paisatge predominen les formes rectilínies i els replans estructurals a conseqüència de la disposició horitzontal de les capes alternes de…
Mont-ras

Mont-ras en primer terme, i al fons Palafrugell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, situat a la costa, estès des dels darrers contraforts de les Gavarres.
Situació i presentació Limita al N i E amb Palafrugell, al S amb Palamós, al SW amb Vall-llobrega i a l’W amb Vulpellac A més del cap de municipi, Mont-ras, componen el terme els veïnats de Canyelles, Molines i les Roquetes, com també la urbanització de Torre Simona En els documents medievals el lloc és anomenat Torroella o bé Torroella de Mont-ras Aquest nom de Torroella, que pot tenir l’origen en una torre medieval o més antiga, vora la qual degué créixer el poble, és totalment oblidat El municipi comprèn alguns terrenys accidentats pels darrers contraforts orientals de les Gavarres puig de…
Viladamat
Viladamat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El municipi de Viladamat, d’11,73 km 2 , és situat a la plana alluvial de la dreta del Fluvià, pròxim a la costa El territori és accidentat a ponent pels turons, d’escassa elevació, que separen les valls del Fluvià i del Ter Puig Segalar, 179 m El terme és drenat, a més, per diverses rieres, torrents i sèquies afluents del Fluvià, com el Rec Madral, que es forma en part dintre el municipi, a ponent, vora el límit amb Ventalló, i el torrent del Balcar, a llevant, vora el límit amb l’Escala El municipi confronta al N i al NW amb Ventalló, al SW amb Garrigoles, al s amb la…
Sant Menna (Sentmenat)
Art romànic
Situació De l’antiga església romànica queda només aquest esvelt i sencer campanar separat de l’actual parròquia J M Masagué La vila de Sentmenat és situada al vessant d’una serra de 241 m d’altitud, al marge esquerre de la riera del mateix nom que la població Dista 10 km de Sabadell i comunica per la carretera que enllaça Molins de Rei amb Caldes de Montbui També creua Sentmenat la carretera que va de Polinyà a Castellar del Vallès Mapa 36-15392 Situació 31TDG282066 El campanar i les restes de l’església romànica de Sentmenat són al sector de migdia de la població, adossades a…
Capella de Sant Nicolau, antigament Sant Feliu d’Arraona (Sabadell)
Art romànic
Situació Església bastida sobre els antics murs de Sant Feliu d’Arraona J M Masagué L’ermita de Sant Nicolau és situada a l’est de la ciutat de Sabadell, “enllà l’aigua”, segons el dir dels sabadellencs, ja que així són anomenades les terres del propi terme que hi ha al marge esquerre del riu Ripoll Es dreça en el pla carener de la serra de Sant Iscle, al sud del santuari de la Salut i del cementiri municipal, prop del marge escarpat del riu És la primitiva església parroquial de Sabadell, anomenada aleshores Sant Feliu d’Arraona Actualment forma part del patrimoni municipal Mapa 36-15392…
El litoral de la Marina Alta
Penya-segats i antiga torre de guaita —la torre d’Ambolo— a la costa de la Marina Alta, en una visió des de l’illa del Descobridor Ramon Dolç El litoral de la Marina Alta 114, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La costa compresa entre el cap Martí i la punta de Moraira o Almoraira, a la comarca de la Marina Alta, és la més abrupta del litoral valencià Les estribacions nord-orientals de les serralades bètiques en terres valencianes són les responsables de la complexitat i agressivitat d’aquestes costes que es precipiten literalment al mar, tot donant lloc a…
La serra de Mariola
El Montcabrer, cim culminant de la serra de Mariola Ernest Costa La serra de Mariola 14, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic A cavall entre les comarques de l’Alcoià, el Comtat i la Vall d’Albaida, Mariola és una de les serres més extenses del País Valencià, i una de les més conegudes en l’àmbit popular i científic La bellesa i agressivitat dels seus paisatges i l’indubtable valor del seu patrimoni natural l’han dotada d’una merescuda fama, i han fet d’ella un símbol d’identificació els habitants dels pobles que viuen als seus peus La serra de Mariola està constituïda quasi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina