Resultats de la cerca

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil Eixalada-Cuixà , “Analecta Montserratensia” Montserrat 1954-55, vol VIII, pàgs 125-337 reproduït en separata, Montserrat 1954 nova edició sense apèndix documental dins Dels visigots als catalans , vol I, Edicions 62, Barcelona 1969, pàgs 377-484 Abélanet, J - Ponsich, P Villes et villages des pays catalans du nord et du Fenouillèdes , dins Le pays…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La batalla del Adopcionismo en la desintegración de la Iglesia visigoda , discurs llegit a l’acte públic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 18 de desembre de 1949 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El paso de Septimania del dominio godo al franco a través de la invasión sarracena 720-768 , “Cuadernos de historia de España” Buenos Aires 1953, núm 19, pàgs 5-54 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La Plana de Vic en els segles VIII i IX 717-886 , Vic 1954 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’…

Pere III de Catalunya, II de València, I de Mallorca i IV d’Aragó va ser un monarca extraordinari i singular Durant el seu llarg regnat 1336-87 se sentí profundament vinculat a Catalunya, que sempre va fer-li costat, tot i el distanciament inicial del rei vers els súbdits catalans Prova d’aquesta afecció és la presentació d’ell mateix que feia emprar als escrivans i oficials en els documents sortits de la seva cancelleria “Pere terç…, rei d’Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega, de Sicília, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya, duc d’Atenes i Neopàtria…”, és a dir…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil Eixalada-Cuixà , “Analecta Montserratensia” Montserrat 1954-55, vol VIII, pàgs 125-337 reproduït en separata, Montserrat 1954 nova edició sense apèndix documental dins Dels visigots als catalans , vol I, Edicions 62, Barcelona 1969, pàgs 377-484 Abélanet, J - Ponsich, P Villes et villages des pays catalans du nord et du Fenouillèdes , dins Le pays…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La batalla del Adopcionismo en la desintegración de la Iglesia visigoda , discurs llegit a l’acte públic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 18 de desembre de 1949 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El paso de Septimania del dominio godo al franco a través de la invasión sarracena 720-768 , “Cuadernos de historia de España” Buenos Aires 1953, núm 19, pàgs 5-54 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La Plana de Vic en els segles VIII i IX 717-886 , Vic 1954 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil…

Però hom dubta encara de la situació del topònim que donà nom al llinatge i a la baronia Els primers membres del llinatge dels quals hom té notícia són els germans Bernat mort d 1063 i Miró Riculf mort d 1069, fills d’Adelaida, que entre el 1050 i el 1068 prestaren plegats jurament de fidelitat al comte Ramon I de Cerdanya pel castell de Pinós Els Pinós Reberen en comanda dels comtes de Barcelona els castells de Balsareny i Gaià i l’honor d’Oristà 1063, que després Miró Riculf, mort segurament ja el seu germà, canvià per rendes a Manresa 1064 Els mateixos comtes li encomanaren, poc després,…

Com en el conjunt de la regió mediterrània occidental, als Països Catalans les diverses unitats geològiques que es distingeixen representen àrees que han tingut una evolució diferent en el transcurs de les èpoques considerades a les pàgines precedents, és a dir a partir dels temps paleozoics O, a alguns efectes, des del final de l’orogènia herciniana, desenvolupada al Carbonífer Aquesta evolució diferenciada va lligada essencialment a les posicions de les diferents àrees en les plaques que s’han individualitzat i s’han mogut les unes respecte a les altres durant el temps en qüestió Com pertot…

Paisatge de caire atlàntic als voltants de Vidrà prat de dall amb freixes de fulla gran Fraxinus excelsior en primer terme i fagedes vestint l’obaga de Curull, al fons Oriol Alamany El Vidranès 11, entre els principals espais naturals del sistema transversal Amb el nom de Vidranès es poden englobar un conjunt de serres i valls, situades a l’extrem meridional dels Pre-pirineus, entre les comarques d’Osona, el Ripollès i la Garrotxa El seu paisatge és d’una gran bellesa i molt representatiu de la Catalunya humida que forma part de la regió biogeogràfica eurosiberiana o centreuropea Les…

Durant el màxim glacial les glaceres del massís de la Maladeta vessaven cap a l’Artiga de Lin pel coll de Tòro de Barrancs, que veiem en la fotografia, el qual quedà modelat amb la forma característica d’un coll de transfluència glacial David Serrat Els refredaments de la Terra ocorreguts durant el Quaternari situaren el nivell altitudinal de les neus permanents un miler de metres per sota del nivell actual, és a dir, entre els 1900 i els 2100 m sobre el nivell de la mar, la qual cosa va fer que algunes de les nostres muntanyes que actualment no tenen glaceres quedessin a prop d’aquest límit…

El rebliment sedimentari de la conca d’avantpaís del S dels Pirineus es disposa d’acord amb uns models geomètrics que, com es veurà més endavant, responen a l’evolució estructural dels Pirineus L’edat d’aquests sediments va des del Campanià fins al Miocè Com que la sedimentació es produeix a mesura que la seqüència d’encavalcaments progressa cap al S, hom troba que els materials més antics de les conques pirinenques del Maastrichtià a l’Eocè són transportats a colli-be damunt les làmines d’encavalcament, com és el cas de les conques de Ripoll, Tremp-Graus i Àger En canvi, els materials més…