Resultats de la cerca

Llicenciada en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, és professora de literatura catalana en un institut de secundària de Girona i participa en iniciatives de defensa del medi ambient i de la vida cultural de l’Empordà Ha publicat els reculls de poemes Tres notes i el silenci 1989, Quadern d’Erinna de Telos 1989, Com ombres vives 1996, Aigua Llunyana 2000, premi Vila de Martorell, La llum primera 2005, premi de Poesia Festa d’Elx 2004,  Des de l’arrel 2009, premi Cadaqués de poesia Rosa Leveroni 2008, Un lloc a l’ombra   2011, premi Carles Riba 2010, Em dic…

La forma més corrent fou a a8 b4 b8 c4 c8, etc Tingué una gran divulgació en la literatura catalana antiga, sobretot en la poesia narrativa i satírica, i sobrevisqué, a partir del s XVI, utilitzant els versos heptasíllabs al costat dels octosíllabs, fins al s XIX, sobretot en la poesia popular

Pertangué al grup poètic Viernes La seva poesia és impregnada de criollisme Publicà Virajes 1932 i Las torres desprevenidas 1940 —escrita a Washington, on exercí un càrrec diplomàtic—, sobre l’angoixa i les frustracions de la humanitat en guerra Conreà la poesia infantil, amb un accent íntim i ple de nativisme estilitzat

De família noble, fou militar i diplomàtic La seva poesia, liberal i renovadora, seguí la tradició anacreòntica del s XVIII Moi penaty ‘Els meus penats’, 1814, Vakkhanka ‘La bacant’, 1817 Conreà també l’elegia històrica — Perekhod čerez Rejn ‘El pas del Rin’, 1814 — i evolucionà cap a una poesia profundament malenconiosa Taurida 1817

Vida i obra Nascut en una antiga família rossellonesa originària de Corbera, no començà a escriure en català fins cap als dinou anys Estudià a Perpinyà i a la seva vila —on ja escriví una comèdia en català— Després estudià llengua i literatura espanyoles i el 1905 passà un any a Madrid, on es relacionà amb Unamuno, Machado i Quintero Exercí primer de professor de lycée , i, entre el 1935 i el 1953, de catedràtic a la Universitat de Tolosa La seva tesi doctoral, publicada el 1929, es titula La littérature catalane en Roussillon au XVII et au XVIII siècles Josep Bonafont rector d’Illa i Joan…

En castellà publicà El cuervo en la ventana 1967 i en gallec Nas faíscas do soño 1972, Paso soa de luz 1975 i sobretot Clarirade en que a tentas me persigo 1977, poemari eròtic on demostra una extremada habilitat tècnica i gran sensibilitat Estudià també la poesia gallega del seu temps Poesía gallega contemporánea 1974

De formació exclusivament aràbiga i sense haver tingut accés a les literatures europees, fou un creador original que introduí innovacions de forma i de contingut en la poesia àrab, amb versos molt rítmics, recollits en un dīwān La seva poesia és cada vegada més valorada Escriví, d’altra banda, un estudi sobre la imaginació poètica entre els àrabs

Un dels iniciadors de la poesia concreta brasilera, traductor de poesia i estudiós de la música popular Participà en l' Antologia Noigandres 1966 juntament amb els altres poetes de la mateixa tendència Haroldo de Campos, Décio Pignatari, Ronald Azevedo i José Lino Grünewald De la seva obra destaquen Equivocábulos 1970, Poemóbiles 1974, Caixa preta 1975 i Reduchamp 1976

Militant de Falange Española, el 1939 fou alt funcionari del departament de censura a Barcelona Fou un dels fundadors de la revista barcelonina Entregas de Poesía Poeta postsimbolista i classicitzant, publicà Primera tristeza 1945, Los ángeles diarios 1947, Anteo e Isolda 1951, etc Exercí de crític d’art a La Vanguardia , i publicà una antologia de poesia catalana 1947

La poesia catalana clàssica no admetia aquest tipus de contracció i respectava escrupolosament els diftongs i l’autonomia de les vocals en els altres aplecs vocàlics Però a partir del s XVI començaren vacillacions en aquest sentit i, gradualment, una forta i creixent tendència a la diftongació castellana i a l’ús de la llicència aplicada a d’altres agrupaments vocàlics per efecte de la mateixa influència, bé que sempre ha estat possible de trobar en la poesia i la cançó populars de les contrades menys influïdes pel castellà exemples de manteniment dels hiats catalans…