Resultats de la cerca

Inicià els estudis de piano al conservatori de la seva ciutat natal, on a dotze anys aconseguí el primer premi de piano Més tard estudià a París amb Yves Nat i Pierre Pasquier L’any 1948 fou distingit amb el premi de piano del Conservatori de París Posteriorment inicià una carrera en la qual, juntament amb el concertisme, la pedagogia ocupà un paper molt destacat Entre el 1953 i el 1960 fou professor del Conservatori de Grenoble, i del 1974 al 1980, del de Bobigny abans de ser nomenat professor a Lió També impartí classes a Porto i fou director de programació dels concerts del…

Refineries de petroli i petroquímiques

Vida Anomenat sovint "el Chopin crioll", és considerat un dels músics americans més importants del segle XIX, pel fet d’haver adaptat la música del sud dels EUA i del Carib a la música de saló europea del moment per aquesta raó és tingut per un dels precursors del ragtime i del jazz Amb uns dots musicals excepcionals, a tretze anys es traslladà a París, on estudià amb C Hallé i C Stamaty piano i P Maleden composició El 1845 debutà amb el primer concert de Chopin i obtingué l’aprovació del compositor Enlluernà els salons parisencs freqüentats per Liszt i Thalberg amb el seu virtuosisme, el…

Rebé les primeres lliçons de música de la seva mare i posteriorment ingressà al Conservatori Nacional de Lisboa, on es formà en les disciplines de violí, piano i composició El 1926 guanyà el Premi Nacional de Composició pel seu Nocturno per a violoncel i piano El 1940 fundà la Societat Coral de Lisboa entre el 1949 i el 1953 fou director de l’Orquestra Simfònica de Porto i el 1956 assumí la direcció de l’Orquestra Simfònica de l’Emissora Nacional Compositor versàtil, les seves obres presenten una gran varietat d’estils, des del romàntic fins al nacionalista passant pel…

Constitueix una regió autònoma de Portugal La capital és Funchal Comprèn les illes de Madeira, la més important 740 km 2 , i Porto Santo 42,5 km 2 i els grups de Desertas i Selvagens 13,84 km 2 És d’origen volcànic, amb el pic Ruivo 1 861 m com a punt més alt la costa és alta i rocallosa El clima és suau, amb poca oscillació tèrmica anual i amb pluges hivernals La vegetació és macaronèsica, d’aspecte subtropical La població es concentra principalment a Funchal Unes altres ciutats importants són Machico, Ponta do Sol i Baleira Visitat l’arxipèlag pel navegant portuguès João…

La capital és Salvador És format per una estreta plana litoral i una regió muntanyosa a l’interior, les principals alineacions de la qual són la Chapada Diamantina i la Serra Geral de Goiás, que forma part de l’altiplà brasiler És drenat pel riu Sāo Francisco i els seus afluents El clima és tropical, humit a la costa i sec i fred a l’interior L’agricultura vinya, blat, cotó, arròs, cafè, canya de sucre, coco, tabac, mandioca, moresc, arbres fruiters es localitza a la plana costanera, sobretot al voltant de Recôncavo La ramaderia també és important ovina, porcina, cavallina, bestiar cabrum,…

Realitzà estudis eclesiàstics de filosofia i teologia a Roma i es doctorà en història a la Universitat de Salzburg El 1951 anà als EUA, on exercí de sacerdot catòlic durant cinc anys en un barri porto-riqueny de Nova York Del 1956 al 1960 fou vicerector de la Universidad Católica de Puerto Rico, a Ponce, d’on anà a Mèxic 1961 i fundà a Cuernavaca el Centro Intercultural de Documentación CIDOC El 1969 se secularitzà Fou autor d’una obra rigorosa i provocadora amb la qual intentà de subvertir els valors que constitueixen el fonament mateix de la modernitat humana i que hom té…

En la seva evolució literària influí el viatge que féu a París 1912, on conegué Apollinaire, Breton, Derain, Braque i Picasso, a més dels italians Soffici i Palazzeschi Adherit momentàniament al futurisme, publicà les seves primeres poesies a Lacerba Participà en la guerra 1915-18 i publicà els reculls Il porto sepolto 1917, Allegria di naufraghi 1919 i Sentimiento del Tempo 1933 Fou professor a São Paulo 1936-39, on morí el seu fill, arran del qual fet escriví Il dolore 1947 De tornada a Itàlia 1942, fou professor de literatura italiana contemporània a Roma i publicà diversos…

Migcampista, jugà al Porto 1998-2004 i guanyà tres Lligues, tres Copes de Portugal, la Copa de la UEFA 2003 i la Lliga de Campions 2004, competició en què fou designat millor jugador Fitxà pel Futbol Club Barcelona el 2004, on jugà fins el 2008, i es convertí en un dels pilars de l’equip que guanyà la Lliga 2005, 2006, la Supercopa 2005, 2007 i també la Lliga de Campions 2006 Durant aquesta etapa 2004-08 jugà un total de 153 partits i marcà 17 gols Posteriorment, jugà al Chelsea FC 2008-10, equip amb el qual es proclamà campió de Lliga 2010, i al Fluminense 2010-13, amb el qual…