Resultats de la cerca

Fou publicada sense nom d’autor, amb tres opuscles científics presentats com a assaigs del mètode La Dioptrique , Les Météores i La Géométrie N'hi ha traducció catalana de Joaquim Xirau Primer llibre pròpiament filosòfic escrit en llengua francesa, té alhora el caràcter d’autobiografia intellectual i de manifest de l’esperit racionalista modern Consta de sis parts crítica de la formació rebuda, regles del mètode que han de regir qualsevol recerca intellectual evidència, anàlisi, síntesi, enumeració, regles de “moral provisional”, esbós de la metafísica cartesiana, concepcions científiques i…

Fill d’una família de músics, estudià piano amb I Philipp al Conservatori de Música de París i composició amb N Boulanger Nen precoç, veié publicada la seva primera obra el 1922, Pour Jacqueline , una peça per a piano Altres obres de juventut, com el Trio per a corda 1933, el Quartet de vent 1933 o el Quartet de corda 1934, revelaren la seva gran facilitat per a la composició i un sentit innat per a l’orquestració Assimilà els elements aportats pels corrents més avantguardistes i en feu una interpretació molt personal En el seu catàleg hi ha obres de cambra, orquestrals, vocals i també òperes…

Vida La seva importància rau principalment en el mestratge que exercí al Conservatori de París com a professor de violí A deu anys ja interpretava concerts per a solista de GB Viotti Gràcies a l’ajut dels ciutadans de Baiona, es pogué traslladar a París per a estudiar al conservatori, i es formà amb FA Habeneck i FJ Fétis N Paganini en lloà la tècnica en el seu debut a la Societat de Concerts del Conservatori Entre les seves obres destaquen el mètode pedagògic École du violon 1844 i una antologia de 56 obres per a violí dels segles XVIII i XIX Obra Violí Fantasia sobre temes de ’Norma', op 9…

A catorze anys era organista de la catedral de Nevers Cap al 1689 s’establí a París, on esdevingué un virtuós molt admirat Entre el 1703 i el 1707 fou organista a Saint-Honoré, i a partir del 1708, un dels organistes del rei, tot ocupant la plaça que havia deixat vacant GG Nivers Entre el 1713 i el 1717 realitzà diverses gires per Alemanya, on tocà davant l’emperador i diversos prínceps electors El 1717, s’organitzà a Dresden una competició d’orgue entre Marchand i JS Bach, però Marchand no s’hi presentà, possiblement per por dels resultats Tornà a París, a l’església dels Cordeliers, on…

Normalment es basa en un únic aspecte tècnic en el qual es fa insistència durant tota la peça a fi que l’atenció i el treball de perfeccionament tècnic de l’intèrpret recaiguin sobre aquest Abans del segle XIX, les obres escrites amb voluntat didàctica eren essencialment per a teclat i eren designades més aviat per termes com exercicis , lliçons , etc Al principi del segle XIX, la creixent popularitat del piano, lligada a l’afició de la burgesia per la pràctica d’aquest instrument, va fer que autors com JB Cramer, M Clementi o C Czerny publiquessin nombrosos volums d’estudis per a piano Ja en…

Presumptament el seu nom prové de l’expressió alla pavana , que podria haver indicat l’estil paduà de la peça Com alguna dansa anterior, per exemple, la bassadanza , usualment precedia una altra dansa amb la qual -ja fos pel caràcter, el tempo , etc- constrastava saltarello , piva , gallarda Sovint, ambdues danses es basaven en el mateix material melòdic o harmònic Molt similar al passamezzo , possiblement se’n diferenciava més per l’estructura coreogràfica que per la musical Al principi del segle XVI adquirí una gran popularitat i es difongué per Europa al final d’aquest mateix segle…

S'inicià en el cinema a Barcelona en una companyia folklòrica Es traslladà a París, on treballà a la Gaumont 1927-30 S'introduí en les tècniques cinematogràfiques de la mà d’Albert Gasset i Nicolau Viatjà a Cuba, i de retorn fundà a Barcelona la collecció literària popular La Novella d’Ara 1923 Com a mànager de Teresina Boronat muntà espectacles a París, Londres, Los Angeles, Nova York, Tòquio, etc Publicà articles de cinematografia a “Imparcial Films” de Buenos Aires, “Pour-Vous” de París, “Film Kurier” i “Der Film” de Berlín, així com a “El Diluvio”, “El Día Gráfico”, “Films…

Representant distingit d’un dels principals corrents del marxisme del s XX Rebutja la tendència a interpretar el pensament de Marx sobre la base de les seves obres juvenils, segons la moda iniciada els anys trenta per alguns crítics de confessió luterana, renascuda els anys cinquanta i seixanta al cercle d’estudis marxians de la Universitat de Tübingen, institució també animada per aquella confessió religiosa Sosté que entre els Manuscrits econòmico-filosòfics del 1844 i El Capital , el pensament de Marx experimentà una “cesura epistemològica” que separa la primera especulació, encara…

Estudià a Buenos Aires amb O Castronuovo, E Leuchter i C de Bronstein, i el 1965 viatjà a Londres i a París A la capital francesa fou alumne de N Boulanger, V Perlemuter, M Long i Y Loriod, i aviat començà una important carrera concertística d’àmbit internacional La seva preocupació per fer arribar la música al major nombre possible de gent el dugué a alternar les actuacions en grans sales amb els concerts que oferia als obrers, camperols i collectius menys afavorits Artista poc convencional, en un mateix concert podia interpretar peces de JS Bach o L van Beethoven combinades amb músiques…

Establerta com una de les més prestigioses orquestres del món, del 1933 al 1939 fou l’orquestra del Covent Garden de Londres i, des de l’any 1964, és l’orquestra resident del Festival de Glyndebourne Cal destacar també la gran importància dels seus programes educatius, que afavoreixen la difusió de la música en comunitats tradicionalment no iniciades Des de la seva fundació, la direcció de l’orquestra recaigué en grans noms de la música internacional, entre els quals cal destacar-ne el mateix fundador, Thomas Beecham, que la dirigí fins el 1939, E Van Beinum 1948-50, A Boult 1951-57, W…