Resultats de la cerca

Autor d’alguna obra de teatre i de contes i llibres didàctics per a infants Es féu famós amb Le avventure di Pinocchio 1880 Pinotxo

La publicació, el 1939, de No Orchids for Miss Blandish el consagrà com un dels autors de més èxit de la novella negra nord-americana, de la qual, juntament amb RChandler i DHammet, és un dels autors més destacats Tot i que sempre residí a Europa, les seves novelles se situen en ambients marginals dels EUA Altres obres seves són Lady, Here's your Wreath 1940, The World in my Pocket 1959

Llicenciat en medicina el 1924, es donà a conèixer com a novellista amb Voyage au bout de la nuit 1932, escrita en un llenguatge d’argot, colloquial, violentament satíric, destructor i obscè Després de Mort à crédit 1936, de característiques semblants, Céline es lliurà a la redacció d’alguns pamflets antisemites, i el 1940 s’adherí al govern de Vichy Exiliat primerament a Alemanya i després a Dinamarca, reprengué, al seu retorn, una activitat literària que arribà a assolir el respecte fins i tot de la crítica esquerrana, tendent a considerar el…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Bilbao actualment Universitat del País Basc, posteriorment estudià filosofia a Barcelona Dedicat exclusivament a la literatura de creació des de la dècada de 1980, anteriorment es guanyà la vida amb feines diverses, entre d’altres, mestre d’eusquera, guionista de ràdio, llibreter i economista, que compaginava amb l’escriptura En els seus inicis collaborà en diverses revistes Panpina Ustela , Mermelada Ustela , Zorion Ustela , Pott , etc La seva primera obra, Ziutateaz ‘De la ciutat’, 1976, de marcat caràcter avantguardista, és un…

Es formà a París 1888-90, i esdevingué als EUA el líder dels pintors joves, malgrat conrear encara un realisme amb poca influència impressionista Encapçalà l’exposició dels Vuit de l' Ash Can School 1908 L’any 1909 establí la seva pròpia acadèmia

Tenia un sentit de l’humor poètic Fou autor de diferents reculls satírics Le Colonel de la Rocque , d’àlbums inspirats en el Gènesi i de nombrosos dibuixos publicitaris

Creà el tipus de funàmbul embriac, posteriorment molt imitat

Viatjà per Amèrica i Europa i visqué a París on estigué en contacte amb parnassians i simbolistes, El Salvador, Buenos Aires on fundà la “Revista de América” amb Ricardo James Freyre i Madrid on fou corresponsal de “La Nación” de Buenos Aires A Barcelona, es relacionà amb Rubió i Lluch, Santiago Rusiñol i Eugeni d’Ors En 1906-07 passà una temporada a Mallorca, féu estreta amistat amb Joan Sureda i Bimet i escriví l’obra en prosa La isla de Oro i una sèrie de poemes, inclosos en Canto Errante 1907, i Poema del Otoño, y otros poemas 1910 Diplomàtic, periodista i prosista precís i luxós, i…

Excellí com a contista, novellista —sobretot amb la novella Opštinsko Dete ‘El noi de la Comuna’, 1902—, fulletonista amb el pseudònim de Ben Akiba i, sobretot, com a autor teatral més de vint tragèdies, drames i comèdies, de les quals cal destacar Narodni poslanik ‘El diputat’, 1896, Knez ivo od Semberije ‘El príncep de Semberije’, 1900 i Tako je moralo biti ‘Un alt preu’, 1900

Collaborà amb Tono en la comèdia La viuda es sueño , i estrenà altres comèdies d’èxit i l’antologia apòcrifa Las mil peores poesías de la lengua castellana Fou durant anys un dels collaboradors més característics de “La Codorniz”, sovint amb el pseudònim d’El Marqués de Santi-Llopis Actuà com a actor en diversos films, entre els quals El espontáneo 1963, de Jordi Grau