Resultats de la cerca
Es mostren 2056 resultats
Federació Comunista Catalanobalear
Història
Organització política de caràcter comunista constituïda a la tardor del 1924 pel grup de sindicalistes revolucionaris agrupats entorn del setmanari «La Batalla» i que formà, fins el 1930, l’organització regional del Partido Comunista de España.
Aquell any trencà amb aquest partit per diferències en les qüestions nacional, sindical i política, i es fusionà amb el Partit Comunista Català, per formar el Bloc Obrer i Camperol, tot subsistint la Federació, que pel juny del 1933 canvià el nom pel de Federació Comunista Ibèrica, pel qual fou coneguda fins a la constitució del Partit Obrer d’Unificació Marxista 1935 En fou sempre el secretari Joaquim Maurín, i Pere Bonet, Jordi Arquer, Víctor Colomer, Hilari Arlandis i Daniel Rebull en foren dirigents El seu òrgan central d’expressió fou “La Batalla”
Agència Europea de Medi Ambient
Organització internacional de medi ambient que promociona la sostenibilitat en el desenvolupament industrial.
Proporciona als estats informació per a integrar la perspectiva mediambiental en les qüestions econòmiques, construeix campanyes de protecció del medi ambient i facilita la sostenibilitat També s’encarrega de la coordinació dels estudis i campanyes referents al canvi climàtic i al Protocol de Kyoto Malgrat que és un organisme de la Unió Europea, hi poden participar altres països Té 31 socis els 25 estats membres de la UE i Bulgària, Islàndia, Liechtenstein, Noruega, Romania i Turquia Edita anualment un resum d’avaluacions d’indicadors i valoracions en llenguatge accessible, anomenat Senyals…
Georges Candilis
Arquitectura
Arquitecte i enginyer grec, naturalitzat francès.
Format a Atenes, entre el 1945 i el 1951 fou collaborador de Le Corbusier D’aquest treball nasqué la seva preocupació per les qüestions d’urbanisme i referents al tema dels habitatges socials, que posà en pràctica un cop s’independitzà En aquest sentit va fer importants realitzacions al Marroc i d’altres projectes a l’Estat francès, tals com els de Banhòus de Cese o a la Université de Toulouse - Le Mirail El seu projecte més conegut és el de la Universitat Lliure de Berlín, amb JProuvé i PDony
Recesvint
Història
Rei visigot (649-672).
Fill de Khindasvint, que l’associà al tron i li abandonà tot seguit el govern Sembla que, a causa d’aquesta successió hereditària, contrària als costums gots, es rebellà contra ell Froia, que, però, fou vençut a Saragossa 651 Impulsà una política unitarista unificà els tipus monetaris Reuní els concilis VIII, IX i X de Toledo i publicà el Liber iudiciorum Fou un home culte, especialment en qüestions religioses Durant el seu regnat s’inicià ja la decadència de l’estat visigòtic amb la desorganització de l’exèrcit i dels recursos econòmics
Elizabeth Bishop
Literatura
Poetessa nord-americana.
Visqué molts anys al Brasil, circumstància que deixà empremta en la seva obra, on reflectí la contraposició entre la cultura nòrdica i la dels països meridionals, tema central dels seus dos primers reculls, North and South 1946 i A Cold Spring 1955, que li valgueren el premi Pulitzer 1956, als quals seguiren Brazil 1962, Questions of Travel 1965 i Geography III 1977 Sobresortí també com a traductora del portuguès Professora a Harvard 1970-77, pòstumament hom publicà les seves poesies completes 1983 i un volum de prosa 1983
Agustí Bassols i Prim
Medicina
Metge.
Llicenciat en medicina i en ciències fisicoquímiques, fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i durant uns anys exercí de forense Collaborà en força revistes Fundà i dirigí dues publicacions Revista médica barcelonesa i Contra la tisis Escriví sobre qüestions d’higiene i sobre la problemàtica medicosocial de la tuberculosi La tos, sus causas y tratamiento 1885 Climatoterapia española de la tisis pulmonar 1888, Diagnóstico de las enfermedades del pecho 1900, L’art de respirar 1901, La tuberculosis y las tres higienes 1909, Orientaciones antituberculosas 1911, etc
Teó d’Esmirna
Música
Filòsof i matemàtic grec.
Vida S’inscriví plenament en el gran corrent d’idees platonicopitagòriques que veia en la música un dels llocs paradigmàtics on es pot copsar la proporció existent entre totes les coses Teó emprà la paraula mousiké per a indicar tant la pràctica musical com aquesta proporció omnipresent És per això que en les Qüestions necessàries per a la comprensió de Plató , únic text complet que s’ha conservat dels molts que escriví, pot plantejar-se de copsar la música en el cosmos, en els nombres i en els instruments musicals
Carl Dorius Johannes Fuchs
Música
Crític, pianista, director i compositor alemany.
Fill d’un organista, rebé formació musical des de molt jove Al mateix temps que mantenia els seus estudis musicals, el 1859 estudià teologia i posteriorment filosofia a la Universitat de Berlín Finalment s’orientà cap a la música i realitzà diverses activitats destacà pels seus escrits Tractà sobre diverses qüestions estètiques i d’estil, especialment les referides a l’expressió musical i l’ornamentació Conegué Nietzche 1872 i més tard hi mantingué correspondència, la qual cosa contribuí significativament a formar la seva visió sobre l’estètica musical
Josef Suk
Música
Violinista i compositor txec.
És un dels capdavanters de la música moderna txeca La seva obra comprèn dues èpoques abans i després de la mort de Dvořák, pare de la seva dona A la primera pertany un Quartet de corda 1896, una Simfonia 1898, el poema simfònic Praga 1904, etc, totes molt influïdes per Dvořák A partir del 1904 treballà en un estil propi per expressar les grans qüestions de la vida i la mort són fruit d’aquest temps obres com Asraël 1905-06, Zrani 1913-17, Epíleg 1920-32, etc
Josep Épila i Simón
Periodisme
Teatre
Literatura catalana
Periodista, narrador i comediògraf.
Redactor del diari Las Provincias Hi feu sobretot crítica taurina amb el pseudònim Latiguillo i articles sobre qüestions cinegètiques amb el de Juan Palomo Fou president de l’Associació de la Premsa Valenciana, el 1922 Escriví, per al teatre, comèdies i obres còmiques, preferentment en castellà, entre les quals destaquen Ojo por ojo, El buque nacional, Huelga de cocheros, Rojo y verde, Temple aragonés També n’estrenà alguna en català, com El tio de la tissa 1903 És autor, també, d’una novella curta, de costums populars Bous de poble 1914
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina