Resultats de la cerca
Es mostren 4762 resultats
carburador

Esquema d’un carburador d’automòbil
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu mecànic que, en els motors d’explosió, té per missió fer la barreja d’aire i carburant (generalment benzina, o, eventualment, algun altre carburant líquid, com alcohol o benzol, o bé gasós, com butà o gas natural o gas pobre).
En els motors estacionaris, en els quals les variacions de velocitat i de potència són poc freqüents i no han d’ésser necessàriament efectuades en un temps molt curt, el carburador és un aparell senzill En els motors d’automòbil, on aquestes característiques són primordials, els mecanismes són més complexos, i encara més en els motors d’aviació, on cal evitar, de més a més, el perill de les glaçades de combustible a gran altura de vol, on és normal l’ús de compressors de sobrealimentació i on el carburador ha de funcionar en qualsevol posició respecte a l’horitzontal, àdhuc en posició…
fortepiano
Música
Terme de dinàmica que indica que una nota s’ataca forta però que de seguida cal disminuir-ne la intensitat.
Equival a un accent dinàmic S’abreuja ww i molt sovint s’indica amb un petit angle que es tanca al damunt o a sota de la nota afectada Els instruments anomenats de règim lliure, com ara el piano, no poden executar aquest accent, perquè no tenen la possibilitat de variar, de manera immediata, la intensitat d’un so un cop produït, al contrari dels anomenats de règim autoexcitat, com els de corda fregada, els de vent o la veu, en què és possible augmentar o disminuir la intensitat després de l’atac És important no confondre’l amb el terme sforzando sf , que indica un…
variador d’avanç
Tecnologia
Dispositiu, generalment automàtic, de què van proveïts els motors, especialment els d’automòbil, per tal de corregir o regular l’avanç.
Els variadors d’avanç poden ésser actuats només pel règim del motor o per la depressió creada pel pas de l’aire en el difusor del carburador funció de la quantitat d’aire admès i del règim del motor o per l’entrada de l’aire, en els motors d’injecció En els primers, l’arbre de lleves és proveït d’unes masses que, per la força centrífuga, desplacen, d’un angle igual a l’angle desitjat, unes lleves de perfil adequat que actuen damunt el distribuidor d’encesa En els segons, la depressió creada pel pas de l’aire fa moure un petit pistó o una membrana que acciona el…
Lluís Roura i Aulinas
Historiografia
Historiador i catedràtic d’història moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Especialista en història europea del període de transició entre l’Antic Règim i l’època revolucionària, pertany a diversos organismes científics europeus i catalans Premi extraordinari de llicenciatura per la Universitat de Barcelona 1976, ha estat professor en diverses universitats europees –a l’Institut Universitari Europeu de Florència i a la Universitat de París-I Sorbona– i fou premiat per l’IEC pel llibre Guerra Gran a la ratlla de França Catalunya dins la guerra contra la Revolució Francesa, 1793-1795 1993 Entre les seves obres destaquen L’Antic Règim a…
alcaldia major
Història
Territori jurisdiccional de l’alcalde major durant el règim borbònic i que perdurà fins el 1833.
Al Principat, algunes capitals de vegueries o sotsvegueries suprimides pel decret de Nova Planta 1716 i que no foren escollides com a capitals dels nous corregiments esdevingueren capitals d’alcaldies majors, sovint amb demarcacions idèntiques a les anteriors
minifundisme
Sistema de propietat i explotació d’àrees rurals o agràries on predomina el règim de minifundi.
latifundisme
Geografia agrària
Sistema de propietat i explotació d’àrees rurals o agràries on predomina el règim de latifundi.
racional
Història
Dret
A l’Antic Règim i fins a la Nova Planta, oficial municipal encarregat de les finances.
A València, el càrrec era el més important després del dels jurats i des del final del s XV tendí a ésser triennal Tenia tres subalterns o clavaris que regien respectivament la clavaria comuna, la clavaria de censals que tenia cura de pagar les pensions dels censals i la clavaria del quitament per lluir els censals i alleugerir així el deute públic El racional, amb els jurats, síndics i advocats, havia d’elegir el consell general Des del 1418, que el rei introduí el sistema de la ceda, o llista de dotze candidats al càrrec de jurat aprovada per ell, el racional fou el qui confeccionava la…
Opera Nazionale Balilla
Militar
Organització paramilitar creada el 1926 pel règim feixista italià, destinada a la formació de la joventut.
Comprenia els balilla 8-14 anys, els avanguardisti 14-18 anys i l’organització per a noies Piccole e Giovani Italiane El nom prové del que hom donà a l’adolescent que provocà l’alçament genovès contra els austríacs
Directori
Història
Règim de l’Estat francès establert per la Constitució de l’any III (setembre del 1795).
Aquesta constitució, que donà nom al període de la història de França comprès entre el 26 d’ocubre de 1795 4 de brumari de l’any IV i el 9 de novembre de 1799 18 de brumari de l’any VIII i creà una república dirigida per la burgesia de negocis, més moderada que la del 1789 Instituí dos consells legislatius, els Cinc-cents i els Ancians 250 membres, que, elegits per sufragi censual en dos graus, tenien, respectivament, la iniciativa de les lleis i les votaven el Directori, format per cinc membres, era elegit pels Ancians entre una llista de cinquanta membres proposada pels Cinc-cents…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina