Resultats de la cerca
Es mostren 401 resultats
Palau Municipal d’Esports de Barcelona
Esport general
Pavelló poliesportiu de Barcelona.
Situat al peu de la muntanya de Montjuïc i també conegut com Palau dels Esports , fou dissenyat per l’arquitecte Josep Soteras i inaugurat l’any 1955 Fou construït per disputar diverses competicions dels Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 Pavelló de titularitat pública, originalment tingué una capacitat per a 8000 espectadors i fins l’any 1971 fou seu de les seccions de basquetbol, handbol i hoquei sobre patins del Futbol Club Barcelona, que a partir de llavors es traslladaren al Palau Blaugrana Després dels Jocs Mediterranis acollí alguns dels principals…
chanson
Música
Cançó polifònica profana, de caràcter líric, cantada bàsicament en francès, que es desenvolupà al llarg de l’Edat Mitjana i el Renaixement.
Més en general, pot incloure també la cançó monòdica de trobadors i trouveurs chanson de geste Sovint, però, el terme designa exclusivament la cançó polifònica francoflamenca -amb text profà, allunyat de les formes fixes - de final dels segles XV i XVI Les primeres obres a les quals el terme pot ser aplicat són els catorze rondeaux a tres veus d’Adam de la Halle final del segle XIII Basades en les formes fixes , la seva textura és bàsicament homofònica i la veu principal és la central La primera meitat del segle XIV fou dominada per la figura de Guillaume de Machaut, que establí les bases…
motet
Música
Forma pròpia de la música polifònica apareguda al principi del segle XIII.
Tingué molta acceptació i demostrà la seva vigència fins a la segona meitat del segle XVIII És una de les formes polifòniques més importants El terme apareix per primer cop en fonts de l’Escola de Notre-Dame Fa referència a la forma generada a partir de l’aplicació d’un text nou a les clausulae substitutives en estil discant d’un organum El terme motet prové de l’expressió francesa mot , que significa justament ’paraula' Generalment aquests textos acomplien una funció similar a la del trop i funcionaven com una paràfrasi, versificada o no, del text del tenor que donava origen a la composició…
twirling

Equip del Club Twirling La Vie al Campionat d’Europa de twirling del 2013
© CLUB TWIRLING LA VIE
Gimnàstica
Esport consistent a fer, amb acompanyament musical, exercicis propis de la dansa i de la gimnàstica rítmica, fent figures amb un o diversos bastons.
És una evolució de les majorets, que fan girar i moure un o diversos bastons per mitjà dels braços, les mans i els dits, alhora que executen moviments corporals que evidencien destresa, fluïdesa i velocitat Aquests exercicis es fan de la forma més harmoniosa i estètica possible, i quan es tracta d’actuacions conjuntes, cal fer-los de forma coor-dinada i sincronitzada amb la resta dels components de l’equip L’expressivitat i el moviment del cos ha de demostrar força, flexibilitat i bellesa, sempre en coordinació amb la manipulació del bastó, que és una vareta d’acer de 50 o 70 cm de longitud,…
ornament
Música
Genèricament, paraula referida a cadascun dels diferents elements que intervenen en l'ornamentació, sigui quina sigui la seva naturalesa, melòdica, harmònica, rítmica, tímbrica, etc.
D’una manera més concreta, s’aplica normalment al conjunt de recursos destinats a enriquir una melodia mordent, appoggiatura , trinat, grupetto El Barroc fou l’època de màxima esplendor d’aquests ornaments, i podien ser introduïts lliurement per l’intèrpret, o bé indicats pel compositor mitjançant petites notes i signes Aquestes indicacions no tenen un valor mètric assignat i la seva interpretació, tot i seguir unes pautes, depèn en gran manera del criteri de l’intèrpret S’anomena nota principal aquella sobre la qual es realitza l’ornament, i notes auxiliars les altres que hi intervenen
Johann Philipp Krieger
Música
Compositor i organista alemany, germà de Johann Krieger.
Vida A vuit anys tingué de mestre de teclat J Drechsel A catorze anys anà a Copenhaguen, on fins als setze estudià orgue amb J Schröder i composició amb K Förster En 1670-72 fou organista i mestre de capella a la cort de Bayreuth El 1673 viatjà a Itàlia i visità Venècia i Roma En aquesta darrera ciutat estudià amb J Rosenmüller, GB Volpe, AM Abbatini i B Pasquini El 1677 ocupà el càrrec d’organista a la cort de Halle i, el 1680, quan el nou príncep i tota la cort es traslladaren a Weissenfels, fou nomenat mestre de capella, càrrec que mantingué fins a la seva mort JPh Krieger fou un dels…
atonalitat
Música
Terme que s’utilitza per a referir-se a la música basada en tècniques compositives allunyades dels principis de la tonalitat.
El concepte de atonalitat s’ha constituït per oposició al de tonalitat Això explica que hagi fugit del sistema de relacions jeràrquiques i funcionals que dominaven aquest últim En la música atonal apareixen intervals melòdics i harmònics que dificulten l’establiment d’un centre tonal concret, d’un acord de tònica Tampoc no es pot parlar de progressió de graus harmònics en un sentit causal, sinó d’enllaços acòrdics L’emancipació de la dissonància suposa un fonament imprescindible per a la atonalitat Si dins del sistema tonal la consonància implica estabilitat i repòs, atès que s’…
sinalefa
Literatura
Fusió en una sola síl·laba rítmica de dues vocals en contacte situades l’una a la fi i l’altra al començament de mots distints.
El tractament d’aquest fenomen fonètic, important per al compte mètric del vers, és condicionat per la natura i l’evolució històrica de cada llengua i la incidència d’aquesta en la poesia En la poesia catalana antiga el compte del vers es feia atenint-se al nombre de vocals o diftongs, i l’hiat era admès quan es tractava de vocals de distint so, mentre que es feia elisió si les síllabes en contacte eren homòfones, i també entre pronunciacions fortes i àtones de la vocal a i quan la vocal feble o neutra era atreta per la forta en contacte correntment les elisions eren indicades gràficament Per…
corda
Gimnàstica
Aparell de gimnàstica rítmica consistent en un conjunt de fils de cànem o sintètics fortament entrellaçats, de llargada proporcional a l’alçada de la gimnasta.
música de l’Àfrica subsahariana
Música
Música desenvolupada a l’Àfrica subsahariana, zona al sud del Sàhara, compresa entre el paral·lel 10 graus latitud nord i el Sahel.
La zona es configura com la frontera cultural entre l' Àfrica musulmana i l' Àfrica negra , i es pot identificar amb els llocs on arribaven les rutes de les caravanes que travessaven el desert del Sàhara En concret, s’estén per estats com el Senegal, Gàmbia, el sud de Mali, Burkina Faso i, parallelament a l’equador, les zones septentrionals de Ghana, Benín i Nigèria En general, les característiques musicals islàmiques de la zona es manifesten en el predomini d’una intervàllica de distàncies petites 2es o fins i tot monotonals sobre la de graus disjunts en una emissió vocal amb trinats i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina