Resultats de la cerca
Es mostren 1717 resultats
Dafne
Ciutat antiga
Nom grec d’una ciutat de l’antic Egipte (avui Tell el-Defenneh), a l’est del delta, prop de la moderna població d’Al-Qanṭarah.
Durant el regnat de Psammètic I 664-610 aC s’hi establí una colònia de mercenaris grecs, i en època posterior, després de la presa de Jerusalem per Nabucodonosor II 586 aC, s’hi refugiaren nombrosos jueus, entre els quals el profeta Jeremies Les excavacions de Flinders Petrie 1885-86 permeteren de descobrir-hi antiguitats faraòniques i abundant ceràmica grega
Polonnaruwa
Ciutat
Capital del districte de Polonnaruwa, Sri Lanka, al SW d’Amuradhapura.
Situada prop del llac Topawera, fou deshabitada durant molt de temps, i els monuments que hi resten pertanyen al regnat de Parakamabahu I 1153-86 L’únic edifici sencer que hi figura és el santuari de Laukatilaka Vihara, de forma circular, envoltat d’un mur esculpit amb lleons, on es destaquen un gran Buda jacent i una sèrie de pintures al fresc
sali | sàlia
Història
Membre d’un dels dos grans grups en què, segons la historiografia clàssica, es partí el poble dels francs a mitjan segle IV.
Reberen aquest nom perquè s’establiren a la riba del riu Sala actual Issel de la Germània inferior Els salis dominaren Cambrai i Tournai, durant el regnat de Clodió, primer rei conegut dels francs, del qual descendí la dinastia dels merovingis merovingi La seva llei llei sàlica, coneguda des del temps de Clodoveu 511, és la més antiga de les lleis franques
Schola Cordis Iesu
Secció de l’Apostolat de l’Oració per a la formació.
Fou fundada pel jesuïta Ramon Orlandis entorn de l’any 1925 i instituïda formalment per Cipriano Montserrat Roig l’any 1960 Promou l’esperança en el regnat de Crist al món mitjançant la devoció al Cor de Jesús i dóna gran importància a l’espiritualitat de santa Teresa de Lisieux Els seus membres fundaren collectivament la revista Cristianda l’any 1944
Constantí VIII
Història
Emperador bizantí (976-1028), fill de Romà II i de Teòfan.
Proclamat emperador de dret 963, fou associat al seu germà Basili II 976, el qual exercí l’autoritat En morir aquest 1025, deixà el poder a les mans d’alts funcionaris i d’eunucs El seu regnat i la seva actuació les pressions fiscals provocaren aixecaments populars són el preludi de la decadència i de l’ensorrament de l’Imperi
Cosroes I de Pèrsia
Història
Rei de Pèrsia (531-579), de la dinastia sassànida, fill de KavadhI.
Portà a terme la reacció contra el moviment religiós i social dels mazdakites, redreçant i endurint el règim polític A més, expandí molt el seu imperi arribà a Antioquia de Síria, al riu Oxus i al Iemen Es defensà d’una aliança de pobles dirigida per Bizanci, i dominà Mesopotàmia El seu regnat és el moment culminant de l’època sassànida
Menes
Història
Primer faraó de la dinastia I (~3100 a C).
Segons la tesi més acceptada actualment, i d’acord amb la paleta de Narmer, on és descrita la conquesta del delta, Menes i Narmer són el mateix personatge El fet cabdal del seu regnat fou la unificació, per primera vegada, del Baix Egipte i de l’Alt Egipte Fundà Memfis , on establí, potser, la seva capital, i conduí una campanya contra els libis
Diego de Valera
Literatura
Escriptor castellà.
Bon coneixedor de la política del seu temps des del regnat de Joan II fins als Reis Catòlics, ho reflectí en les seves obres Crónica abreviada o Valeriana 1482, Memorial de diversas fazañas , sobre Enric IV, i Crónica de los Reyes Católicos Escriví també Epístolas , el Doctrinal de Príncipes , la Defensa de virtuosas mujeres , els Salmos penitenciales , en vers, etc
Àtal I
Història
Rei de Pèrgam (241-197 aC).
Es nomenà rei després de la seva victòria sobre els gàlates recordada en les escultures de gàlates moribunds, de l’escola de Pèrgam Mantingué una bona relació amb Roma i l’ajudà en la primera i la segona guerra macedònies contra Filip V Sota el seu regnat, Pèrgam rivalitzà amb Alexandria com a centre cultural, recolzat en la tradició de la ciència jònica
Mitridates III del Pont
Història
Rei del Pont.
Vers el 250 aC, encara infant, pujà al tron i combaté els gàlates Participà en les lluites dinàstiques dels selèucides i afavorí Antíoc Hièrax per expulsar Seleuc II de l’Àsia Menor Hom creu que el seu regnat acabà vers el 220 aC i que fou succeït pel seu fill Fàrnaces I mort entre el 159 i el 156 aC
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina