Resultats de la cerca

Les guerres del segle XIX n’afavoriren la presència a les muntanyes dels Països Catalans molts eren mers bandolers d’altres, guerrillers carlins que, privats de mitjans de subsistència i contraris a integrar-se a l’exèrcit liberal, es dedicaven al bandolerisme Fou especialment intensa llur activitat al Rosselló els anys 1840-45, al Principat després de la primera guerra Carlina i, amb menys intensitat, al País Valencià durant la Restauració

Ingressà el 1828 al monestir cistercenc de Poblet En temps de l’exclaustració del 1835 tenia ordes majors Refugiat a la Riba, intentà sense èxit la restauració de l’orde a Poblet i a Santes Creus, tot i haver estat nomenat prior de Poblet 1847 Collaborà amb Antoni Maria Claret en la fundació dels claretians 1849 Deixà inèdits un Diari i unes Breves biografías de personalitats que havia conegut

Residí habitualment a Madrid i es distingí per la seva activitat a favor de la restauració monàrquica 1874, després de la qual fou diputat en quatre legislatures i senador Afiliat al partit conservador, seguí l’escissió silvelista Aconseguí del govern la construcció de la carretera Almansa-Cofrents i altres obres a la Vall de Cofrents i la Plana d’Utiel i estigué molt lligat als cacics d’aquelles comarques

El 1835, amb motiu de l’exclaustració passà a Itàlia Havent tornat, inicià a Vila-real Plana Baixa la restauració de l’orde fou nomenat comissari provincial 1865-78 i més tard provincial de Catalunya 1887 El 1859 contribuí a la fundació de les terciàries franciscanes de la Immaculada Fou director de la Revista Franciscana 1873-89 Publicà, entre altres obres, una Historia de la Iglesia en España 1856

Fundat, i dirigit fins el 1866, per Diego Coello, aquest intentà de convertir-lo en òrgan del partit moderat, però l’adscriví a la Unión Liberal Ignacio José Escobar, marquès de Valdeiglesias, i el seu fill Alfredo, directors, successivament, fins el 1887 i fins el 1931, li imposaren una accentuada fidelitat alfonsina Sota la Restauració fou l’òrgan dels ministeris Cánovas, Silvela i Dato, i sota la República defensà la monarquia

Fou elegit perquè escrivís per a la cort The Triumph of Peace 1634 Algunes de les seves comèdies representen un corrent vers el teatre de la Restauració, com The Lady of Pleasure 1635, i d’altres són tragèdies d’intriga sobre l’època d’Isabel I i del rei Jaume, com The Maid’s Revenge 1626, The Traytor 1631, The Cardinal 1641, la més important, i The Politician 1655

Després de la mort del seu avi Carles X 1836 i de la renúncia del seu oncle, el duc d’Angulema 1844, fou l’hereu de la corona francesa, que reclamà, a la caiguda de Napoleó III 1870 Malgrat la majoria legitimista a l’assemblea, que el proclamà rei, i el reconeixement dels orleanistes, la seva intransigència sobre les condicions per a assumir la reialesa impossibilità la restauració de la monarquia

Fou fundada el 1957 pel pastisser Jesús Farga i Muntó Sanaüja, Segarra 1935 – Barcelona, 4 d’agost de 2011, que obrí a Barcelona una pastisseria de luxe Fou també l’introductor a Catalunya i a l’Estat espanyol de gelats i de pastisseria congelada per a la restauració i l’hostaleria L’any 1982 establí una fàbrica a Montgat Maresme El 1993 fundà la filial Farggi , dedicada a l’elaboració i comercialització de gelats de qualitat, que esdevingué un dels líders del sector a l’Estat espanyol i, posteriorment, a Portugal El grup distribueix els seus productes en un gran nombre d’…

Els responsables de restauració de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona mostren els frescos romànics que van ser trobats a la parròquia de Dòrria Ripollès el passat mes de novembre Les restes, que suposen la troballa més important del romànic català feta els darrers deu anys, eren amagades sota una capa de guix i mostren una seqüència en què apareixen, entre altres motius, els dotze apòstols i els quatre evangelistes

L’Ajuntament de Castellar del Riu, la Generalitat, la Diputació de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans acorden installar càmeres de vigilància als voltants del Pi de les Tres Branques, tant del Pi Vell com el Pi Jove, amb la finalitat d’evitar els atacs vandàlics contra aquest símbol dels Països Catalans Des del 2014 ambdós han estat objecte de destrosses i intents de tala, que el 2015 van fer necessaris treballs de restauració