Resultats de la cerca
Es mostren 539 resultats
crassinucel·lat | crassinucel·lada
Botànica
Dit de les plantes en què, a la nucel·la, l’àpex del sac embrionari és separat de l’epidermis nucel·lar per diversos estrats de cèl·lules.
Són crassinucellades moltes dialipètales i monoclamídies El terme és oposat a tenuinucellat
Roman Polański

Roman Polański (2013)
cc Georges Biard
Cinematografia
Director cinematogràfic d’origen polonès.
Nascut a França, retornà a Polònia amb la seva família d’origen jueu el 1936 Arran de la invasió nazi, els seus pares foren enviats a camps de concentració als quals només el pare sobrevisqué, mentre que ell escapà del gueto de Cracòvia i portà fins al final de la guerra una existència de vagabund Malgrat iniciar estudis en una escola tècnica després del 1945, aviat es decantà pel cinema Actuà en algunes pellícules i, a mitjan anys cinquanta, ingressà a l’escola de cinematografia de Łodz S’inicià en el curtmetratge, on mostrà la ironia i el sentit de l’absurd presents en bona part de la seva…
Sant Pere de Somont (Anserall)
Art romànic
Situació Vista des de la part de llevant d’aquesta petita església d’història molt confusa ECSA - M Anglada Aquesta església es troba dins el nou barri de Sant Pere El temple, tot i que és a uns 100 m de la carretera de la Seu a Puigcerdà, queda amagat per una boscúria i a penes es veu des de la carretera Mapa 35-10216 Situació 31TCG758912 El trencall per anar-hi és a uns 100 m abans del punt quilomètric 133 de l’esmentada carretera, al costat esquerre de tramuntana, d’on surt una pista asfaltada, que acaba en un cul-de-sac, d’uns 100 m de llargada A partir d’aquí cal prendre un…
El que cal saber del tumor d’ovari
Patologia humana
Els tumors d’ovari són trastorns caracteritzats per la formació d’una massa anòmala en l’ovari, de tipus molt divers segons la constitució que presenta Els quists d’ovari són un tipus de tumors caracteritzats per la formació d’una cavitat en forma de sac plena de substàncies líquides o semisòlides en l’ovari, que pot atènyer una grandària considerable Els tumors benignes d’ovari són un tipus de tumors produïts per un creixement anòmal d’un grup de cèllules de l’ovari que origina la formació d’una massa ben delimitada que no s’infiltra pels teixits propers ni es dissemina per d’…
opistobranquis
Malacologia
Subclasse de mol·luscs de la classe dels gastròpodes que es caracteritzen per una distorsió parcial del sac visceral, en el sentit de desfer l’espiralització primitiva.
A causa d’això, els connectius nerviosos no presenten quiastonèuria La brànquia única, que és la del cantó dret, és situada, juntament amb l’aurícula, darrere el ventricle, fet que dóna nom al grup La brànquia pot ésser reduïda o bé mancar-hi En aquest cas, la respiració és de tipus cutani, o bé mitjançant brànquies secundàries en forma de papilles al descobert situades dorsalment nudibranquis La majoria de les espècies manquen de conquilla, o bé aquesta és molt prima i recoberta pel mantell Tots els representants d’aquest grup són hermafrodites Amb una sola excepció una espècie del llac…
amni
Biologia
Membrana fina, transparent i resistent que constitueix la capa interna del sac embrionari en què es desenvolupen els embrions dels vertebrats amniotes (rèptils, ocells i mamífers).
És format per epiteli extraembrionari i per mesoderm, i a vegades creix fins a embolcallar tot l’embrió
crepídula
Malacologia
Mol·lusc de la classe dels gastròpodes
prosobranquis, de l’ordre dels mesogastròpodes, de 3 a 4 cm de llargada, amb la closca en forma de sac.
Són hermafrodites proteràndrics Viuen fixats a les pedres o bé damunt uns altres individus del mateix gènere L’espècie C fornicata és molt abundant a la Mediterrània
mànega
Química
Filtre en forma d’embut o sac de forma cònica invertida, de tela o de llana, espessa, atapeïda, etc, que serveix per a colar o trafegar líquids.
És emprat en els laboratoris químics, farmacèutics, etc
s
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Dinovena lletra de l’alfabet català, anomenada essa [pl esses].
La S llatina majúscula ve del fenici i hebreu antic forma jacent passada als grecs forma erecta i als etruscs on perd un dels quatre traços originaris i a la majoria d’alfabets itàlics, on d’angular passa a sinuosa La S romana clàssica consta de tres traços el primer, sinuós, de dalt a baix i els altres dos corbats als extrems superior i inferior del primer Per la velocitat es cursivitza ben aviat i pren unes formes més simples en executar-se el primer i segon traç en un sol temps, en direcció gairebé vertical i només corbat lleugerament a l’extrem inferior cap a l’esquerra El tercer traç, en…
estómac

Representació esquemàtica de la secció frontal de l’estómac amb les diverses porcions en què es divideix; 1 regió del càrdies; 2 fundus o fòrnix; 3 cos; 4 antre pilòric; 5 regió pilòrica; 6 curvatura menor; 7 curvatura major; 8 esfínter pilòric, 9 duodé
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Porció dilatada del tub digestiu on té lloc la quimificació dels aliments.
En l’home, l’estómac té forma de gaita i és entre l’esòfag i el budell prim Estructuralment té quatre capes l’externa o serosa, la muscular, la submucosa i la mucosa que és la que limita la llum de l’òrgan Bé que la forma i la mida varien notablement segons la posició del cos i l’estat de repleció de l’òrgan, el seu lloc és la part alta del ventre, a l’esquerra de la columna vertebral la meitat alta resta amagada per les costelles La seva capacitat oscilla entre un litre i un i mig L’estómac és un òrgan distendible A més de la seva vinculació, per continuïtat, a l’esòfag i al duodè, té…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina