Resultats de la cerca

Estudià dansa a la Folkwangschule d’Essen amb Kurt Joos, i a Nova York amb Paul Taylor i José Limón El 1973 creà el Tanztheater Wüppertal, grup amb el qual desenvolupà un tipus de representació escènica —sovint titllada d’heterodoxa— amb elements expressius genuïnament coreogràfics alhora que d’altres de més pròpiament teatrals mim, crit, paraula, etc, mitjançant els quals s’intenta palesar els sentiments i emocions fonamentals de l’home Des del 1983 fou directora artística del Folkwang Tanzstudio d’Essen Entre les seves escenificacions més conegudes hi ha Café Müller 1978, Bandoneon 1980,…

Tingué el moment culminant en l’època de l’alt arcaisme segles VII-VI aC, període que tenia inicialment influència oriental i, a la fi, rebé ja influències gregues mitjançant la ceràmica d’importació coríntia i àtica La influència oriental és clara en l’orfebreria, els bronzes i les ceràmiques, com les trobades a la tomba Regolini-Galassi Sota la influència grega s’inicià la gran escultura amb motius d’animals fantàstics i també la gran escultura de terracota per als temples, com les de Vei Apollo, Mart, d’autor conegut pel nom de Vulca A partir del segle IV l’art etrusc perdé tota l’…

Bibliografia general Anuari dels Amics de l’Art Litúrgic , Barcelona, 1925 Architectura per lo spazio sacro catàleg d’exposició, Bolònia, 1996 Arnaud d’Agnel, G L’art religieux moderne , Grenoble, 1936 Ars Sacra Arte religioso actual en Cataluña , Barcelona, 1952 Barbier de Montault, X Traicté pratique de la construction, de l’ameublement et de la décoration des églises selon les règles canoniques et les traditions romaines avec un appendice sur le costume ecclesiastique , París, 1878 Bohigas, O Reseña y catálogo de la arquitectura modernista , Barcelona, 1973 Bohigas, O Modernidad en la…

Fou donat primerament als reis, però després passà a ésser propi de prínceps de branques collaterals d’una casa reial i a sobirans menors, com els grans ducs de Toscana de la dinastia dels Mèdici, els ducs de Mòdena de la dels Este, els de Parma de la dels Farnese, així com també els duxs de Venècia i Gènova És encara l’apellatiu dels prínceps d’Astúries i Girona i dels infants d’Espanya

Es divideix en dues regions anatòmiques, la dorsal i la lumbar, ben diferenciades per la presència o absència de costelles i també per les diferents curvatures fisiològiques que presenten La regió dorsal correspon a la part posterior del tòrax i és formada per les 12 primeres vèrtebres amb les seves corresponents costelles Les restants 5 vèrtebres corresponen a la regió lumbar, que és desproveïda de costelles Els potents músculs dels canals vertebrals, a cada costat de les apòfisis espinoses, són els encarregats de mantenir dreta tota l’esquena amb les seves curvatures fisiològiques, la…

Fill de l’emperador Guiu I, que l’associà al soli imperial 892, i d’Ageltruda de Benevent Juntament amb Berenguer I d’Itàlia lluità contra el seu rival Arnulf I

A la mort 1223 del comte Godofred III sorgiren tres línies la dels comtes de Sponheim-Starkenburg , dita Comtat posterior , la dels comtes de Sponheim-Kreuznach , dita Comtat anterior , i la dels comtes de Sponheim-Blankenberg Aquesta darrera se subdividí en les branques dels comtes de Sponheim-Heinsberg i dels comtes de Sponheim-Lewenberg

Vida Després d’iniciar els estudis musicals a la seva ciutat natal, el 1577 es desplaçà a Brescia, i l’any següent, a Bèrgam Fou mestre de capella de la catedral de Salò des del 1581 i de la de Mòdena a partir del 1584 Dos anys més tard passà a ocupar el mateix càrrec a la de Reggio de l’Emília Fou nomenat canonge de la catedral de Correggio el 1591, abans de retornar definitivament a Mòdena com a mestre de capella el 1593 Sense abandonar les seves responsabilitats en aquesta darrera catedral, l’any 1598 ocupà el lloc de mestre de capella de la cort del duc Cesare d’Este a la mateixa ciutat…