Resultats de la cerca

Tradicionalment, hi ha hagut una certa confusió sobre el titular d’aquesta església, per creure-la igual o identificar-la amb Talltendre Aquesta confusió pot provenir ja de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell datada l’any 819, però que de fet no és anterior a mitjan segle X, on s’esmenta Taltennar vel Orden El que és segur és que al principi del segle XIV no era parròquia, ja que no s’esmenta en cap de les tres visites arquebisbals fetes a la Cerdanya entre el 1312 i el 1314 Modernament es va considerar filial de Talltendre i ara depèn de la parròquia de Bellver Es tracta d…

Tot i que ha estat considerat deixeble de la capella de la catedral de Girona, la documentació conservada no ho pot demostrar, com tampoc no és segur el seu lloc de naixement, que segons alguns estudiosos és Celrà Gironès Es formà amb J Barba, primer a Girona i després a Barcelona Possiblement actuà com a organista suplent a Santa Maria del Mar quan el mateix Barba ocupava el càrrec d’organista Posseïdor d’una bona veu, feu una gira per Menorca amb una companyia d’òpera i dí passà a París, on s’establí A la capital francesa arribà a fruir de molta consideració com a professor de…

No se sap segur si nasqué a Alsàcia o als Països Baixos El 1654 viatjà a Hamburg per estudiar amb H Scheidemann, organista de Santa Caterina i deixeble de JP Sweelinck Després d’exercir el càrrec d’organista a Deventer Països Baixos durant un any, el 1658 tornà a Hamburg per treballar-hi com a assistent de Scheidemann, al qual succeí en el càrrec d’organista a Santa Caterina el 1663 Com a organista, Reincken pertanyia a la segona generació hereva de la tradició de Sweelinck Com a compositor, escriví obres per a tecla, entre les quals es troben una fuga, una tocata, variacions,…

Soci del Club Esquí de la Pobla de Segur i de la UEC del Prat de Llobregat, membre del GAME i instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya i d’espeleologia Formà part de la generació d’escaladors anomenada New Wave , amb els quals feu nombroses escalades i obertures de vies a Montserrat, Terradets, Pedraforca i Pirineus Als Alps ha fet escalades de dificultat i ascensions hivernals, i ha obert vies d’escalada a Mali 1996 El 1982 formà part de la cordada que obrí una nova ruta al Saraghar Hindu Kush, i el 1984, juntament amb Nil Bohigas, obrí la via dels catalans a la cara sud…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ In Vitro Films Ricard Figueras, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ DPayàs FOTOGRAFIA Andreu Rebés Kodakcolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Gabriel Carrascal MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Javier Navarrete SO Dani Fontrodona INTERPRETACIÓ Elvira Mínguez Sara, Elena Castells Gina, François-Eric Gendron Adrià, Jeannine Mestre Júlia, Cheta Lera Simó, Eulàlia Ramon Susanna, Vicky Peña Elvira, Pepa López Teresa, Ángel de Andrés López Pancho, Gema Cuervo ESTRENA París , Barcelona en català i Madrid, 21051999 PREMIS Alexandria Egipte 1998 millor direcció, millor film,…

El poble de Raïmat és situat sobre un dels tossals del vessant occidental de la serra del Coscollar La seva posició elevada li permet dominar les últimes elevacions que s’aixequen vers el Pla de Llitera Segons Zurita, els altiplans de la Llitera situats sobre Lleida foren conquerits pel comte d’Urgell amb l’aprovació del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV No obstant això, el que sabem segur és que els dos comtes acabarien concedint la senyoria de Raïmat, juntament amb els castells de Montagut i Alcarràs, a un dels membres de la família dels Cervera, concretament a Guerau de…

A quinze anys es traslladà a Barcelona, on treballà com a empleat de banca i s’inicià en el periodisme collaborant a “Correspondencia Catalana” i a “La Vanguardia” Més tard s’installà a Madrid, on l’observació dels ambients populars li suggerí el desenrotllament de les seves comèdies, escrites en idioma colloquial, que pecaren sovint de melodramàtiques i que amarà d’una sensibilitat fàcil amb la qual sabé guanyar el favor del públic el seu diàleg és viu i ple d’acudits no sempre oportuns Malgrat aquestes concessions, les comèdies d’Arniches denoten un autor segur dels recursos…

Hom pot distingir-hi una zona pirinenca estricta, integrada per la Baixa Cerdanya, la Vall d’Aran i els sectors septentrionals de l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça i una de prepirinenca, integrada per la resta de les darreres comarques i, a més, el Pallars Jussà i la Baixa Ribagorça Hidrogràficament coincideix amb la conca alta fora de la capçalera, corresponent a l’Alta Cerdanya, i la conca alta i mitjana de la Valira, a Andorra i part de la mitjana del Segre i amb les capçaleres de l’Éssera Alta Ribagorça i la Garona Vall d’Aran Als Països Catalans és, amb Andorra, la regió…

Corona un petit puig cònic de 469 m, antigament envoltat per un meandre de la riera de Calders, la qual més tard varià el curs Vist des de la població, aquest castell sembla enclotat i poc apte per a la defensa es manté dreta la torre, mig malmesa, i encara hi ha notables restes de muralles i una construcció que s’adjudica a l’antiga capella de Santa Maria del Castell El castell de Calders és esmentat des de mitjan segle X en l’abundosa documentació de Sant Benet de Bages, monestir que tingué moltes propietats en el terme, moltes de les quals foren cedides pels seus antics…

Bàsicament serveix per a mantenir la posta junta i que els ous no s’escampin, redueix les pèrdues calorífiques dels ous durant la incubació i dels polls nidícoles, i els ofereix un refugi relativament segur, fins que són capaços de volar El niu pot ésser construït directament a terra, entre la vegetació, flotant sobre l’aigua i excavat en el sòl o en la fusta També hi ha espècies que aprofiten accidents del terreny escletxes de les roques, esquerdes a les parets, buits en soques d’arbres, etc Gairebé tots els ocells que fan la posta en un niu el construeixen ells mateixos, però —ultra els…