Resultats de la cerca
Es mostren 17324 resultats
xantre
Cristianisme
Canonge que posseeix el títol de xantre, sense ésser-ne, i que ocupa el quart lloc en dignitat capitular, després del degà, de l’arxipreste i de l’ardiaca.
Des del concordat del 1851 i de la reglamentació del 1854, és una dignitat sense ofici determinat, de provisió alterna
comunicació de camp proper
Telecomunicacions
Tecnologia de transmissió sense fils de curt abast que permet la comunicació bidireccional entre dispositius a distàncies inferiors a 20 cm.
És d’ús molt senzill, només cal apropar els dispositius perquè es produeixi la connexió i la transmissió de dades Aquesta tecnologia pot aplicar-se a l’intercanvi de dades entre dispositius portables, com ara telèfons mòbils, càmeres de fotografia digitals o rellotges També es pot utilitzar en sistemes de pagament sense contacte, per mitjà del telèfon mòbil Es tracta d’una evolució dels sistemes d’identificació per radiofreqüència RFID i està descrita per la norma ISO/IEC 18092 Fa ús de la banda de 13,56 MHz i permet una velocitat de transferència de fins a 424 kbits per segon…
volada
Construcció i obres públiques
Dret català
Part d’una obra de fàbrica o d’un element arquitectònic (balcó, ràfec, etc) que surt enfora del mur que el sosté, sense tenir altre aguant.
En matèria de servitud de llums i vistes estableix el dret català que hom no podrà construir cap volada, ni àdhuc en paret pròpia afrontant amb la del veí, sense deixar al terreny propi una androna de l’amplària que fixin les ordinacions o els costums locals o, en llur defecte, d’un metre en quadre, almenys, comptat des de la línia més sortint de l’element voladís
anhidre | anhidra
Química
Dit de la substància o del producte destituït d’aigua, especialment dels sòlids sense aigua de cristal·lització, quan poden cristal·litzar amb aigua, i dels composts inorgànics líquids que dissolen aigua.
Dels líquids orgànics, els gasos i els sòlids sense aigua absorbida, hom sol dir que són secs, no pas anhidres
ofioglossàcies
Botànica
Família d’ofioglossals integrada per falgueres de rizoma curt, carnós i sense esquames, i de fulles consistents en una làmina estèril i en una part fèrtil espiciforme o paniculiforme.
Presenten isospòria i tenen els esporangis sèssils, grossos, de parets gruixudes i sense anell Els protallus són subterranis, tuberosos, saprofítics i micorrízics Les espècies més comunes són la llunària Botrychium lunaria i la llengua de serp o llança de Crist Ophioglossum vulgatum
intrús | intrusa
Que s’introdueix sense dret, sense que li correspongui per la seva condició.
immiscir-se
Ficar-se en un afer sense tenir-hi dret, sense ésser-hi demanat.
fisc
Història
Dret català
Dels segles IX al XII, bé alodial de lliure disposició del sobirà o d’un senyor amb jurisdicció que podia ésser cedit o establert sense intermediació d’altri.
A vegades fisc era sinònim de feu o de benefici eren béns patrimonials dels reis francs, dels comtes o d’altres senyors, exempts d’altre domini, sense cap correlació amb el sentit d’erari públic en molts casos fisc era equivalent a erm o territori no adjudicat Com a norma general, s’entenia que els fiscs eren patrimoni del príncep
septet
Música
Conjunt format per set instruments o set veus -normalment solistes, amb acompanyament o sense-, o bé una composició escrita per a aquesta formació.
Ocasionalment es pot referir a un moviment o a una part d’aquest, si reuneix les característiques anteriors Sense cap mena de dubte, el septet més cèlebre de la història de la música és el Septimí , opus 20, de L van Beethoven, per a clarinet, fagot, trompa, violí, viola, violoncel i contrabaix, compost els anys 1799-1800, amb una versió per a trio amb violí o clarinet, violoncel i piano opus 38 feta pel mateix compositor els anys 1802-03 L’alternativa violí/ clarinet és probable que vingui també del mateix Beethoven es conserva el manuscrit de la part de violí Altres septets…
intestia
Història del dret català
Mal ús de la Catalunya Vella, en vigor als ss XI-XVI, a què eren sotmesos els pagesos de remença en el cas de morir sense deixar testament.
Provenia ja de l’usatge De intestatis , que disposava que, quan el pagès o la pagesa morís sense testament, el senyor adquiria la tercera part dels béns del difunt si només deixava consort, o només fills, el senyor rebria la meitat dels béns si moria sense consort ni fills, la meitat seria per al senyor, i l’altra, per al familiar a qui correspongués segons dret si no restaven parents, el senyor obtindria tot el patrimoni En tots els casos restaven salvats a la muller els seus drets al dot, l’escreix i el que li pogués correspondre per raó de la viduïtat Als llocs on…