Resultats de la cerca

Estudià música a Varsòvia i el 1959 debutà a Bytom en el paper d’Edgardo Lucia di Lammermoor Romangué en el teatre d’aquesta ciutat fins el 1963 i l’any següent fou contractat a l’Òpera de Varsòvia Posteriorment actuà a Hamburg i Berlín El 1968 debutà al Festival de Glyndebourne i més tard ho feu als teatres d’òpera de Chicago i San Francisco El 1973 protagonitzà Idomeneo, re di Creta WA Mozart al Festival de Salzburg i el 1974 es presentà a l’Òpera de París amb Les vêpres siciliennes G Verdi El 1975 cantà les funcions de celebració del centenari d’ El ratpenat J Strauss a l’…

Començà a estudiar cant a 12 anys i el 1978 guanyà el concurs de joves cantants del Metropolitan Opera House de Nova York Continuà els seus estudis a l’Acadèmia de Música Viena, i s’orientà primer cap al món del lied i el concert El 1981 inicià la carrera operística a Darmstadt, Munic i a l’Òpera Alemanya de Berlín El 1985 assolí fama internacional en debutar al Festival de Bayreuth amb Tannhäuser , de Wagner, sota la direcció de Giuseppe Sinopoli El 1987 debutà a la Scala de Milà amb el Rèquiem Verdi, amb Luciano Pavarotti i Riccardo Muti Ha cantat en els principals teatres del món un enorme…

Començà la seva carrera artística com a ballarina, però el 1932 ja debutà com a cantant d’opereta al Deutsche Theater de Munic, després d’haver-se format al costat d’O Leeb El 1935 debutà a Fürth amb una òpera, interpretant el paper d’Agathe a El caçador furtiu , de CM von Weber Al llarg d’un any formà part de la companyia del teatre de Plauen Saxònia, on actuà en obres de P Mascagni, L van Beethoven i R Strauss Posteriorment fou contractada per l’Òpera de Dresden, amb la qual actuà entre el 1936 i el 1950 Malgrat que la seva carrera se centrà bàsicament en teatres germànics…

Inicià la seva trajectòria musical amb l’orquestra La Principal, de la seva vila Posteriorment fou fundador de l’Orquestra Amics de la Música i formà part de l’Agrupació d’Instruments de Vent i del Quartet Renaixement, dirigits per E Toldrà Solista de l’Orquestra Pau Casals i de la del Gran teatre del Liceu, fou primer clarinet de la Banda Municipal de Barcelona des del 1923 Les seves qualitats com a intèrpret foren reconegudes per figures com R Strauss, I Stravinsky, FP von Weingartner, S Koussevitzky o J Cassadó En diverses ocasions actuà amb figures de la lírica, entre les…

Després d’estudiar al Conservatori de Viena i de dirigir en diversos teatres, el 1869 esdevingué director al Theater an der Wien Durant els catorze anys que es mantingué en el càrrec, es guanyà una gran reputació com un dels millors mestres de l’opereta vienesa gràcies a obres com Gräfin Dubarry 1879, Apajune der Wassermann 'Apajune, l’esperit de l’aigua', 1880 o Der Bettelstudent 'L’estudiant captaire', 1882, amb la qual assolí un èxit mundial Els seus triomfs li permeteren retirar-se de la direcció i dedicar-se només a compondre Entre les seves obres posteriors destaquen Gasparone 1884 i…

Després d’estudiar al Conservatori de Viena i de dirigir en diversos teatres, el 1869 esdevingué director al Theater an der Wien Durant els catorze anys que es mantingué en el càrrec, es guanyà una gran reputació com un dels millors mestres de l’opereta vienesa gràcies a obres com Gräfin Dubarry 1879, Apajune der Wassermann 'Apajune, l’esperit de l’aigua', 1880 o Der Bettelstudent 'L’estudiant captaire', 1882, amb la qual assolí un èxit mundial Els seus triomfs li permeteren retirar-se de la direcció i dedicar-se només a compondre Entre les seves obres posteriors destaquen Gasparone 1884 i…

Vida i obra Fill d’ Antoni Palau i Dulcet  i germà de Miquel Palau i Claveras  Fou llibreter i editor des del 1917 Emprà el pseudònim de José de Vilasalba Collaborà a la premsa barcelonina i s’especialitzà en temes cinematogràfics i musicals a La Nova Revista  1928, Joia  1928, D’Ací i d’Allà  1928-31, El Faro  1929-36, Escena  1930, Gaseta de les Arts  1930, Films Selectos  1930-37, Cinema Amateur  1932-36, Cine-Arte  1933-35, Sol Ixent  1934, Proyector  1935-36, Actualidades Paramount  1935-36, Cine-Star  1935-36 i Claror  1935-36, entre d’altres S’incorporà al setmanari Mirador , en el…

Així, per exemple, CLévi-Strauss per donar compte d’alguns aspectes de l’organització social dels kwakiutl de la costa nord-oest americana, en la qual el sistema de parentiu té a la vegada elements patrilineals i matrilineals, arribà a la conclusió que la unitat bàsica d’aquesta societat era la casa, com ho és també entre els yurok de Califòrnia i s’assembla també a les cases nobles de l’Europa medieval i del Japó Després estengué la seva anàlisi a diverses societats del Pacífic, la Melanèsia, Indonèsia i Àfrica, on trobà característiques socials comunes malgrat la seva…

Estudià a Manchester i el 1960 obtingué el premi del Kathleen Ferrier Memorial, que li permeté debutar al Festival de Glyndebourne com a segon noi en una producció de La flauta màgica Posteriorment, hi interpretà papers protagonistes d’òperes de WA Mozart i R Strauss Després de treballar al Sadler’s Wells, el 1963 realitzà una gira per Austràlia i el 1967 cantà al Covent Garden de Londres, on actuà en successives temporades Entre el 1967 i el 1974 cantà a la Scottish Opera, i alhora alternà les seves aparicions en diversos festivals europeus, com el Festival Internacional d’Art…

Inicià els seus estudis musicals a Estrasburg i els amplià al Conservatori de Música de París El seu talent fou descobert per Jacques Rouché, director de l’Òpera de París i de l’Òpera Còmica del 1914 al 1944, i debutà el 1929 amb Sieglinde La valquíria Especialitzada en R Wagner, interpretà els principals papers femenins del compositor alemany i protagonitzà la primera interpretació de L’holandès errant a l’Òpera de París Amb els anys la seva veu esdevingué més dúctil, fet que li permeté ampliar el repertori i apropar-se a l’òpera francesa, amb obres com Faust , de Ch Gounod, i a autors com…