Resultats de la cerca

En les paraules de presentació, de Carles Soldevila, es reclamava hereva de l’esperit de l’Associació de Música da Camera El primer president fou el marquès de Sentmenat Lluís Portabella i Ràfols -com a director artístic, i com a president des del 1977- hi tingué un paper cabdal La participació d’intèrprets de rang mundial fou el seu distintiu Destacaren en la seva executòria la programació de muntatges simfonicocorals, de cicles integrals simfonies, quartets, lieder , etc d’un compositor concret, de títols operístics en versió de concert, i de les sèries "Festival d’Òpera" al Gran Teatre del…

Es formà musicalment a Bonn i Munic En el temps que passà en aquesta darrera ciutat coincidí amb R Strauss, que feu possible la seva participació en el Festival de Bayreuth, primer com a assistent 1892 i després, el 1902, com a director del cor El 1903 començà a exercir la docència a Munic, on tingué Wilhelm Furtwängler entre els seus deixebles L’any 1908 fou nomenat director musical de l’Òpera de Stuttgart, activitat que abandonà en fer-se càrrec, el 1919, de l’Òpera de Berlín, que dirigí fins el 1925 Posteriorment dugué a terme diverses gires que el portaren per Europa i…

Estudià amb Theodor Leschetizky i Joseph Labor i debutà a Viena el 1913 En començar la Primera Guerra Mundial, fou enviat al front rus i perdé el braç dret Tanmateix, es negà a abandonar el piano Desenvolupà un mètode especial per a la mà esquerra i n’encoratjà la composició d’obres específiques M Ravel escriví per a ell el Concert per a la mà esquerra , i R Strauss, Parergon zur Symphonia domestica i Panathenëuzug F Schmitt li dedicà les Variacions per a piano i orquestra sobre un tema de Beethoven i B Britten les Diversions and Theme , opus 21 També P Hindemith i EW Korngold…

El que diferencia el cicle de la suite és la presència constant d’una idea literària o poètica D’aquí que el terme s’apliqui especialment a un conjunt de cançons que, unides per un mateix argument poètic i un mateix alè -per dir-ho així- musical, formen un tot Associat sobretot al lied alemany romàntic Winterreise , ’Viatge d’hivern', de F Schubert Myrthen , de R Schumann Vier ernste Gesänge , ’Quatre cançons serioses', de J Brahms etc o postromàntic Kindertotenlieder , ’Cançons funebres per als nens morts', de G Mahler Mörikelieder , ’Cançons d’E Mörike', de H Wolf Vier letzte Lieder , ’…

En el repertori operístic, i exclusivament des del punt de vista teatral, el terme soubrette ha estat tradicionalment adoptat per a tots aquests tipus de personatges femenins, com és el cas de Serpina en La serva padrona de GB Pergolesi, Despina en el Così fan tutte de WA Mozart i Adele en Die Fledermaus 'El ratpenat' de J Strauss Tot i ser normalment personatges secundaris força superficials, en alguns casos, com Susanna de Les noces de Fígaro i Zerlina en el Don Giovanni de Mozart, poden esdevenir personatges de gran personalitat El terme soubrette , des del punt de vista de…

Així, per exemple, CLévi-Strauss per donar compte d’alguns aspectes de l’organització social dels kwakiutl de la costa nord-oest americana, en la qual el sistema de parentiu té a la vegada elements patrilineals i matrilineals, arribà a la conclusió que la unitat bàsica d’aquesta societat era la casa, com ho és també entre els yurok de Califòrnia i s’assembla també a les cases nobles de l’Europa medieval i del Japó Després estengué la seva anàlisi a diverses societats del Pacífic, la Melanèsia, Indonèsia i Àfrica, on trobà característiques socials comunes malgrat la seva…

El 1968 estrenà Publikumsbeschimpfung de Peter Handke amb el Theater am Turm de Frankfurt A la Schaubühne de Berlín estrenà les primeres obres de Thomas Bernhard i Botho Strauss El 1974 assumí la direcció del Staatstheater de Stuttgart i muntà innovadores versions de Schiller ‘Eld bandits’, 1975, Goethe Faust , 1977 i Čekhov ‘Les tres germanes’, 1978 El 1980 passà a encarregar-se del Schauspielhaus de Bochum, on dugué a terme una equilibrada programació entre clàssics i contemporanis, i el 1986 se situà al capdavant del Burgtheater de Viena, on realitzà destacades versions de Shakespeare…

Estudià a la Universitat de Chicago, on fou deixeble de Leo Strauss Professor de les universitats de Pennsilvània i Boston, on fou titular de la càtedra Borden Parker Browne, i president de la Metaphysical Society of America Les seves publicacions, traduïdes a diversos idiomes, entre els quals hi ha el català, comprenen un gran nombre d’articles i llibres de filosofia que han esdevingut obres de referència en l’àmbit de la fonamentació de la filosofia, especialment en estudis monogràfics sobre Plató, Nietzsche i Heidegger És autor de  Hermeneutics as Politics  1987,  The…

Estudià a la Reial Acadèmia de Música i Òpera de la seva ciutat natal, i el 1947 debutà amb Bastià i Bastiana Mozart al Palau de Drottningholm Aviat fou contractada com a membre de la companyia de la Reial Òpera Sueca i, gràcies a la versatilitat de la seva veu, inicià una brillant carrera internacional Interpretà sobretot C Monteverdi, WA Mozart, PI Čajkovskij, R Strauss, C Debussy, L Janáček i B Britten i estrenà òperes d’autors contemporanis, com HW Henze o D Argento El 1957 debutà al Festival de Glyndebourne, i dos anys més tard ho féu al Metropolitan de Nova York, a més del…

Començà a 18 anys en un diari local de Hannover, al qual es reincorporà després de ser mobilitzat com a soldat del Tercer Reich durant la Segona Guerra Mundial i de passar un període en un camp de presoners aliat El 1946 es convertí en editor i director de la revista “Diese Woche”, i l’any següent n'impulsà el canvi de la capçalera per “Der Spiegel”, de la qual esdevingué propietari únic fins el 1974, en què cedí la meitat de les accions als subscriptors del setmanari El 1962 fou arrestat per un article en què denunciava unes maniobres de l’OTAN a Alemanya, un afer que tingué molt de ressò i…