Resultats de la cerca
Es mostren 961 resultats
Els equinoderms
Característiques generals Les parts comestibles de la garota són les cinc gònades, de tons ataronjats, que es disposen en els interradis del cos, ben visibles en aquest exemplar seccionat transversalment El de la fotografia correspon a la garota de roca Paracentrotus lividus bé que també se’n consumeixen d’altres espècies Firo-Foto Els equinoderms són animals exclusivament marins que formen una part important de la fauna bentònica de qualsevol tipus de fons i de qualsevol fondària Mostren una marcada incapacitat de regulació osmòtica i, per tant, llur concentració salina interna depèn…
proteïna d’organismes unicel·lulars
Alimentació
Bioquímica
Proteïna obtinguda per mitjà del metabolisme d’organismes unicel·lulars a partir d’un substrat no directament aprofitable per al consum animal.
Així, hom pot obtenir proteïnes per mitjà de llevats i bacteris a partir de melasses de l’elaboració del sucre, de residus de la pasta de paper, de xerigot, etc Per bé que aquests tipus de proteïnes són adients i d’alt valor alimentari, són majoritàriament destinades al consum del bestiar biotecnologia
Penyagolosa
Aspecte del Penyagolosa amb els estrats calcaris inclinats
© Fototeca.cat
Serralada
Massís de la serralada Ibèrica, situat entre la serra d’Espadà i el sistema muntanyós del Maestrat, al NW del País Valencià, als quals serveix d’unió.
És format per materials secundaris de margues i calcàries juràssiques i cretàciques, amb capes inclinades que han donat lloc al seu aspecte de costa Arrenca de la unió de les serres de Gúdar i de Mosquerola, a Aragó, i es destaca del relleu muntanyós voltant gràcies a la seva altura de 1 813 m, màxima de tot el País Valencià L’ampla base li dóna un aspecte menys elevat del que és Només pel nord l’accés és suau i fàcil, des de Sant Joan de Penyagolosa els altres vessants són impracticables pels fronts verticals, a causa de la presència del front de la costa i dels talussos…
rotífers
Zoologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics, no metamèrics, amb simetria bilateral, de formes variables i de petites dimensions, la majoria microscòpics.
El cos és recobert per una cutícula d’escleroproteïna, rígida quan és engruixida i subdividida en anells o plaques és anomenada lloriga , amb una corona o òrgan rotatori , constituït per un anell circumapical de cilis que fan moure l’animal i atreuen partícules alimentàries i organismes vegetals i animals El cos consta d’un cap , un tronc i un peu cònic, bifurcats típicament en dos dits, utilitzables per a la locomoció reptant per cadascun amb una glàndula pèdia , la secreció de la qual els permet d’adherir-se al substrat Són organismes sincitials A l’aparell digestiu hi ha la…
autotròfia
Biologia
Tipus de nutrició dels organismes que, per subvenir a llurs necessitats metabòliques, només incorporen del medi productes inorgànics (litotròfia).
Els organismes que presenten autotròfia sintetitzen les complexes molècules orgàniques que constitueixen llur material cellular reduint matèria inorgànica procedent del medi mitjançant electrons que obtenen també de matèria inorgànica medial, d’una banda, i energia radiant fotolitotròfia o energia procedent de reaccions d’oxidoreducció quimiolitotròfia , d’una altra La fotolitotròfia, l’autotròfia clàssica, és la presentada per les plantes verdes, les quals utilitzen aigua com a font d’electrons, anhídrid carbònic i sals minerals nitrats, etc com a matèria inorgànica reduïble, i llum com a…
implantació iònica

Implantació iònica el feix d’ions incideix sobre les mostres mitjançant el tub accelerador
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Procediment que consisteix a bombardejar un material amb àtoms ionitzats de prou energia per a penetrar més enllà de la capa superficial del material.
La introducció d’aquests ions permet de canviar les propietats del material implantat, raó per la qual aquesta tècnica és, avui en dia, àmpliament utilitzada en electrònica així com en altres camps del tractament de materials, com la metallúrgia En el camp de l’electrònica hom la utilitza per a dopar les oblies de substrat semiconductor en el procés de fabricació dels dispositius i circuits integrats En els processos habituals, l’energia dels ions és compresa entre les desenes de keV i 500 keV, si bé aquest àmbit és ampliat cap a la zona de més baixes energies, per tal d’aconseguir unions poc…
El cicle triàsic
Mapa de distribució dels principals afloraments de terrenys triàsics als Països Catalans Maber, original de l’autor El cicle triàsic comença amb els terrenys situats per sobre de la discordança de la base del Mesozoic 248 milions d’anys i comprèn tot el Triàsic i l’Hettangià Juràssic més inferior El seu límit superior és una important discontinuïtat, que a les zones més marginals de la vora oriental d’Ibèria esdevé una veritable discordança Durant aquest cicle, als Països Catalans, podem distingir tres grans dominis paleogeogràfics el marge oriental d’Ibèria, que comprèn la Serralada…
Menjar a poc a poc i mastegar bé
En les societats modernes es reserva cada cop menys temps per a l’alimentació, i això fa que, en la pràctica, els àpats es facin habitualment de manera ràpida, amb presses i sense mastegar adequadament els aliments De fet, mentre que per a l’home primitiu l’alimentació constituïa la principal preocupació, per a l’home actual aquesta s’ha convertit en una activitat més que, fins i tot, en molts casos es viu com una mena de tràmit burocràtic que treu temps per altres coses més "importants" Tanmateix, per tal d’aconseguir una digestió adient és molt important que els menjars es prenguin amb…
Els octocoralls o alcionaris
Aspecte general extern dels octocoralls A Esquema general d’un fragment de colònia de gorgonaci concretament de corall vermell, Corallium rubrum , amb un detall de les espícules que formen el seu esquelet calcari A’ i un tall transversal que mostra la disposició dels mesenteris A" B Esquema general d’un gorgonaci Eunicella cavolini i detall de les espícules més representatives B’ C Esquema general d’un estolonífer Clavillaria ochracea i detall de les principals espícules C’ D Esquema general d’un alcionaci Alcyonium acaule i espícules més representatives D’ E Esquema general d…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina