Situació
Boca de dues d’aquestes sitges de secció ovoidal localitzades en la campanya d’excavació del 1987.
D. Ferran
Grup de sitges d’època alt-medieval localitzades a l’esperó de Sant Pere de Terrassa, concretament al carrer de la Rectoria i a l’interior de l’església de Santa Maria d’Ègara. El carrer de la Rectoria discorre vorejant a l’oest i al sud de l’actual recinte de les esglésies de Sant Pere, i presenta un fort desnivell. Prèviament a la urbanització d’aquest carrer, l’any 1987, el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va portar a terme els treballs d’excavació arqueològics, sota la direcció d’A. Moro, i va obtenir la subvenció total per part de la Gerència Municipal d’Urbanisme de Terrassa.
Mapa: 36-15(392). Situació: 31TDG181025.
Sitges
Sota la pavimentació de l’església de Santa Maria, l’any 1947, J. Serra i Ràfols va localitzar dues sitges excavades al substrat natural. Presentaven una secció ovoidal amb un fons arrodonit. Malgrat la dificultat de mesurar-ne una, la sitja localitzada a l’est presentava unes mides semblants a l’altra, amb una fondària de 2,88 m i un diàmetre màxim de 2,05 m. El seu diàmetre d’obertura conservat era d’1,20 m. Segons Serra, el farciment que presentaven les dues sitges era de pedres, terres i ossos.
Un altre grup, de set sitges, es va localitzar al carrer de la Rectoria, l’any 1987, també excavades al substrat argilós del terreny. El fort desnivell del carrer va accelerar la degradació de les estructures, que presentaven així una conservació determinada per la seva pròpia ubicació en el carrer. És a dir, les sitges localitzades a l’inici del carrer presentaven un perfil més complet que les situades al final del carrer, on no podia determinar-se’n del tot la secció.
Malgrat la concentració de les sitges en dos grups, el primer conjunt localitzat a l’inici i un segon grup al final, presenten una tipologia similar en la construcció, i tenen en comú el fons pla. El farciment d’inutilització d’aquestes sitges també és el mateix i bàsicament presenten totes un nivell de curullament definitiu compost per pedres de mida regular, procedents de murs enderrocats, i un nivell de terres al fons de la sitja.
Sembla, doncs, que existeixen clarament dos grups diferenciats tipològicament i cronològicament. Les dues sitges localitzades i excavades per J. Serra i Ràfols han de correspondre a una data anterior a la construcció romànica de l’església (any 1113), ja que una de les sitges és afectada per la construcció del creuer sud.
Olla de ceràmica grisa trobada in situ a la sitja número 5.
A. Moro
Les sitges localitzades al carrer de la Rectoria sembla que corresponen a un mateix moment de construcció, i també coincideixen en l’època en què foren omplertes. Aquesta inutilització de les sitges devia ser entorn del final del segle XII o a l’inici del segle XIII, com així ho determina l’olla recuperada in situ.
Pel que fa al nombre de sitges en aquest indret, cal relacionar-ho amb el costum antic de posar sota protecció de l’església tant béns com persones dins un espai anomenat sagrera. Ceràmica. El material ceràmic recollit en els nivells de farciment i susceptible d’una cronologia relacionada amb el curullament de les sitges, correspon a una ceràmica de cuita reductora, de color gris clar a l’interior, realitzada a “torn lent”, de pasta no depurada i amb força desgreixant de quars i mica blanca. El gruix de les parets és gran, d’uns 10 mm, malgrat ésser irregular. Les formes corresponen a olles, cassoles i gerros bàsicament, a més dels fragments d’una paella. Pel que fa a la decoració, s’han recollit fragments decorats amb línies incises abans de la cuita i que són realitzades paral·lelament al moviment del torn. Aquesta decoració pot aparèixer component diverses línies paral·leles, fins a un nombre de tretze; altres formen bandes ondulades.
Bibliografia
- Moro, 3, p. 168 i segs
- Serra-Ràfols-Fortuny, 1949, pàgs. 19-20