Resultats de la cerca

Llicenciat en filologia francesa 1962, durant la Revolució Cultural estigué internat en un dels anomenats camps de reeducació, i a conseqüència de la persecució de la dissidència d’aquests anys, destruí tota la seva obra, tot i que continuà escrivint en secret Un cop reincorporat a la vida civil, treballà com a traductor i com a dramaturg del Teatre del Poble de Pequín i el 1979 publicà la seva primera narració, Constellació en una nit freda Després d’un viatge a Europa aquest any, al seu retorn publicà Primer assaig sobre l’art de la novella moderna 1981 i les obres teatrals…

És autor de cent set obres teatrals, entre les quals La glòria del poble 1926, De més verdes se’n maduren 1926, Noblesa de raça 1927, Els reixos dels pobres 1927, S’hem salvat 1927, etc Fundà els setmanaris “La Veu del Poble” i “El Motiló” 1912 i “Teatro Valencià” 1925 Publicà el llibre de poemes Brots de la terra 1928, una recopilació d’ Els Furs de València 1929 i obres de folklore i costums de la ciutat de València Aplegà una valuosa collecció de fulls solts i de literatura popular valenciana

Es llicencià en dret a la universitat de Múrcia i exercí d’advocat a Palma Milità a la CEDA i fou regidor de l’Ajuntament de Palma durant la República i posteriorment Estrenà i publicà obres teatrals Nit de festa 1928, La cançó del mar 1935, Bosc endins 1936, Aigua de pluja 1951, Els comparses 1964, premi Ciutat de Palma 1963, i publicà les novelles L’altre camí 1959, premi Ciutat de Palma i Pel camí del vent 1968 Collaborà al “Correo de Mallorca” i al “Diario de Mallorca” amb el pseudònim Amadís

Té la seu al municipi de l’Alcúdia Ribera Alta Ha produït una vintena d’espectacles teatrals al llarg de la seva història, com per exemple, els premiats Currículum 1994, Mandíbula afilada 1997 o Besos 1999 A més, ha coproduït diverses sèries televisives, com Autoindefinits  2005-07,  Maniàtics 2006 o  Socarrats  2007-8 , emeses a Televisió Valenciana És una de les productores fundadores de Tornaveu, una empresa dedicada a la gestió cultural i d’espectacles L’any 2022 fou guardonada amb el premi Fundació Bromera per al Foment de la Lectura en la modalitat collectiva

Confessor de Marianna d’Àustria, muller i després vídua de Felip IV de Castella, fou introduït per aquesta al consell de regència fet també primer ministre i president del consell de la inquisició, de fet en fou un valido Més que no pas la seva política desencertada, el féu impopular la prohibició de les curses de braus i de les representacions teatrals L’enderrocà Joan Josep d’Àustria en el cop d’estat del 1669, iniciat a Barcelona Marianna d’Àustria envià Nithard a Roma com a ambaixador extraordinari 1669

S'inicià poèticament amb Most ‘El pont’, 1922 i Pantomima 1924 Membre del grup avantguardista Devětsil 1922, passà més tard a animar l’anomenat poetismus , proclama de la possibilitat de transformar tota activitat humana en poesia pura De la seva producció poètica, on es conjuguen la inspiració surrealista amb la patriòtica i social, cal esmentar Básně noci ‘Poesies de la nit’, 1930, Sbohem a šateček ‘Adeu i mocador’, 1934 i Podivuhodný kouzelnik ‘El mag admirable’, 1963 Desenvolupà també una important obra de novellista, de tendència surrealista, i es destacà en adaptacions teatrals…

Fou autor de cent set obres teatrals, entre les quals La glòria del poble 1926, De més verdes se'n maduren 1926, Noblesa de raça 1927, Els reixos dels pobres 1927, S'hem salvat 1927, etc Fundà els setmanaris La Veu del Poble i El Motiló 1912 i Teatro Valencià 1925 Publicà el llibre de poemes Brots de la terra 1928, una recopilació d' Els Furs de València 1929 i obres de folklore i costums de la ciutat de València Aplegà una valuosa collecció de fulls solts i de literatura popular valenciana

Fet presoner a Lleida durant la guerra del Francès, passà força temps a França, on estudià El 1823 fou nomenat catedràtic de grec a Saragossa, però, liberal com era, aquell mateix any hagué d’anar-se'n a França En tornà el 1834, i tornà a ocupar la càtedra 1835-62 Fundà a Saragossa el periòdic El Eco de Aragón i el dirigí 1837-42 Publicà obres de dret, de literatura, de filosofia i d’història i la novella Vida de Pedro Saputo 1844, i deixà inèdites nombroses peces teatrals en castellà

Es llicencià en dret a la Universitat de Múrcia i exercí d’advocat a Palma Milità a la CEDA i fou regidor de l’ajuntament de Palma durant la República i posteriorment Estrenà i publicà obres teatrals Nit de festa 1928, La cançó del mar 1935, Bosc endins 1936, Aigua de pluja 1951, Els comparses 1964 premi Ciutat de Palma 1963, i publicà les novelles L’altre camí 1959 premi Ciutat de Palma 1959 i Pel camí del vent 1968 Collaborà al “Correo de Mallorca” i al “Diario de Mallorca” amb el pseudònim Amadís

Autor de contes i peces teatrals, excellí sobretot en el gènere novellesc, i les seves novelles es caracteritzen per una fantasia exuberant i un absolut domini de la llengua cal destacar Pole orná a válečná ‘Camps de treball i de guerra’, 1925, Marketa Lazarová 1931, Konec starých času ‘La fi dels temps vells’, 1934, Tři řeky ‘Els tres rius’, 1936 i Rodina Horvatová ‘La família Horvat’, 1938 Escriví també Ovrazy z dějin národn českeho ‘Imatges de la història de la nació txeca’, 1939-40 Fou empresonat i mort pels alemanys