Resultats de la cerca

Publicà discursos religiosos i una Memoria histórica de la catástrofe sucedida en el pueblo de Felanitx 1844, i traduí diverses obres d’història del francès al castellà Deixà manuscrites dues peces teatrals en català, Pastorells al naixement i Josep venut per sos germans

Membre de la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors des del 1955, fou ordenat de prevere el 1964 Estudià teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, on es doctorà amb la tesi La atracción del Padre y la fe en Cristo 1970 En aquesta mateixa universitat es llicencià el 1968 en història de l’Església Es doctorà en història el 1985 a la Universitat de les Illes Balears amb la tesi Orígens del cristianisme balear i el seu desenvolupament fins a l’època musulmana , primer estudi exhaustiu d’aquesta matèria, que fou publicat en 1991-92 El 1984 rebé el premi Josep Sanabre per l’obra…

El 1725 ingressà als caputxins i adoptà el nom de religió de Gaietà de Mallorca Fou destinat a València i a Terol Consagrat als estudis històrics, destaquen les aportacions que feu per a l’estudi de la història de Mallorca i d’Eivissa, a més de diferents estudis marians Traduí al castellà l’obra de Ramon Llull Desconhort Entre les seves obres sobresurten Loseta ilustrada por la invención milagrosa de la Virgen Nuestra Sra llamada vulgarmente de Loseta 1746, Resunta histórica, corográfica y cronológica de la isla y real fuerza de Ibiza 1751, Antiglorias de Mallorca inèdita, contra l’obra de…

Membre de la Companyia de Jesús des del 1941, es doctorà en filosofia a la Universitat de Colònia, Alemanya 1957, amb una tesi sobre les influències lullianes en l’obra de Nicolau de Cusa L’interès per les obres de Llull i de Cusa l’acompanyà tota la vida La seva estada a Alemanya també li permeté familiaritzar-se amb els grans corrents de la filosofia alemanya contemporània, particularment l’idealisme, la fenomenologia i la filosofia de l’existència Pensador d’interessos amplis, participà, des de la filosofia, en alguns dels grans debats teològics del seu temps fou el gran divulgador de l’…

Professà al convent mercedari de Palma el 1637 Catedràtic de teologia lulliana de l’Estudi General i orador sagrat Deixà inèdit un Manuale Theologiae Lullianae i un extens poema, dividit en tres codolades, sobre l’origen dels jueus mallorquins i els actes de fe del 6 de maig i del 28 de juny de 1691, que descriu detalladament i dels quals fou testimoni ocular

Prengué l’hàbit de sant Agustí a València Explicà teologia a la Universitat de París i el Mestre de les Sentències a València Vers el 1320 fou nomenat prior del convent de Sant Agustí de València més endavant fou definidor i el 1329 provincial de l’orde El 1333 i el 1335 formà part de juntes de teòlegs constituïdes a Avinyó pels papes Joan XXII i Benet XII Fou bisbe d’Osca 1336-45, de Barcelona 1345-46 i de Tortosa 1346-48 Pere el Cerimoniós el nomenà ambaixador prop dels reis de França i de Mallorca el 1341, i el 1343 acompanyà el cardenal de Rodés Bernat d’Albi en l’ambaixada que el papa…

Ha estat dit que era originari de Tarragona Viatjà pel nord d’Àfrica a l’encontre de sant Agustí 410-415, amb qui discutí dels errors priscillianistes i de l’origen de l’ànima Agustí l’envià a Palestina per a tractar amb Jeroni A Jerusalem polemitzà contra Pelagi De retorn, i en no poder anar directament a la península Ibèrica per causa de les pertorbacions produïdes pels invasors germànics, deixà a Menorca unes relíquies de sant Esteve En una darrera estada a Hipona 416-17, Agustí l’animà a escriure una història universal contra els pagans coneguda a l’edat mitjana amb el títol de De Ormestu…

Influït per Kant, Fries, De Wette i Schleiermacher, es plantejà com a qüestió clau com presentar l’essència i la veritat de la religió conceptualment i científicament Per a ell la relació amb el diví no és referida al jo, sinó a Déu Aquesta relació constitueix la religió La religió no es pot derivar de les dades materials o bé de les funcions ideals de l’esperit, sinó que Comença amb ella mateixa i es presenta contínuament relacionada amb el “tot altre”, el “numinós”, el sant El caràcter inexpressable del sant com a categoria religiosa a priori i l’exposició de l’irracional en la idea del…

Es graduà en teologia i dret canònic al seminari de Vic, hi fou professor de teologia i guanyà per oposició, contra Jaume Balmes i Jaume Passarell les oposicions dels tres Jaumes una canongia de la catedral Nomenat rector del seminari, fou també vicari capitular en la vacant del 1835 al 1848 El 1850 Isabel II el nomenà bisbe de Terol, on es remarcà per les seves pastorals i diligència Morí anant de camí a València i fou enterrat a la catedral de Sogorb

Germà de Mateu Lluís Simon i Delitala Estudià a Sàsser i Càller i es doctorà en teologia 1784 Fou abat secular de Sant Miquel de Salvenero i de Santa Maria de Cea 1787, protonotari apostòlic 1790, consultor canonista del rei Víctor Amadeu III 1793 i director del Collegi dels Nobles, de Càller 1794 Treballà per la reforma política de Sardenya i el 1796, obligat a exiliar-se de Càller, residí a l’Alguer i a Florència Més tard fou acollit pel bisbe d’Esglésies Fou acusat, i exculpat, de jacobinisme 1797 Retirat a l’Alguer, deixà escrits més de dos-cents sonets en llengua italiana i no acabà una…