Resultats de la cerca

L’execució implica treballar les terres, disposar-les en planures, pendissos i feixes i deixar-les a punt per a ésser adossades i rasclonades Les terres són adobades i després el jardiner distribueix els vegetals prevists al projecte i els planta arbres, arbusts, plantes menors i, per fi, plantes de flor La conservació comprèn el reg copiós a la primavera i a l’estiu i més espaiat a la tardor i a l’hivern, la neteja del jardí, el tallat i la poda moderada de les plantes, la substitució de les que envelleixen o moren, la sega freqüent dels prats, etc La jardineria suposa també el…

La gran part de les terres de conreu són de secà cereals, vinya, oliverars Al regadiu, poc extens, són conreades 59 ha de cereals Les terres, molt repartides, són explotades pels propietaris La població s’ha estabilitzat El poble 113 h 2006, alcosserins 350 m alt és assentat a l’esquerra del riu d’Alcoi Conserva encara les runes d’un antic castell d’època islàmica després de la conquesta mantingué la població musulmana 60 famílies el 1609 Formava part de l’antic comtat de Cocentaina El 1535 passà de la parròquia de Cocentaina a la de Gaianes, de la qual s’…

Competí amb la Penya Ciclista Colomina i l’Agrupació Ciclista el Prat Guanyà quatre Campionats d’Espanya, un de fons en categoria juvenil i tres de persecució per equips com a amateur El 1992 entrà a la Societat Ciclista Ilerdense, que presideix des del 2006, i tornà a competir com a veterà Organitzà la Volta a Lleida de veterans, el Critèrium de pista i diverses mànegues de la Copa Catalana de ciclocròs, i creà un equip d’elit Parallelament fou vicepresident de l’Associació Ciclista Terres de Ponent, des d’on muntà la Volta a les Terres de Ponent per a juvenils Fou…

Fill d’Alfons I i Mafalda de Savoia Abans d’accedir al tron, dirigí una expedició per terres andalusines 1178 i lluità contra els almohades 1184 Esdevingut rei, concedí furs i privilegis per estimular el poblament de les zones frontereres, la protecció de les quals encomanà als ordes militars La seva actitud anticastellana el dugué a concertar un pacte d’aliança amb Alfons el Cast de Catalunya-Aragó i Alfons IX de Lleó Osca, 1191, però després se separà del lleonès i signà un tractat amb castellans i aragonesos 1197, que tingué com a conseqüència una penetració portuguesa per…

Així, l’antiga batllia templera de Miravet, en ésser incorporada a l’orde de l’Hospital, esdevingué cambra del castellà d’Amposta, i les comandes de Corbins, Gardeny, Barberà i les cases antigues de Lleida esdevingueren a mitjan s VI les quatre cambres del gran prior de Catalunya

El territori, muntanyós i aspre, és dominat pel puig d’Olocau 1 203 m alt i drenat pel barranc de la Mola i la rambla de Cantavella, afluents del Bergantes L’horta ocupa només unes 20 ha, i el secà 558, dedicades principalment a cereals La resta del terme es reparteix entre boscs de pins 400 ha, pasturatges pobres i garrigars La ramaderia ovina uns 1 200 caps té una certa importància L’emigració va despoblant lentament el municipi La vila 85 h agl 2006, olocauins 1 042 m alt és al peu del puig d’Olocau coronat per les ruïnes de l’antic castell d’Olocau L’església parroquial és dedicada a la…

Caçadors i agricultors, fins al principi del s XX practicaven el conreu altern molts camps romanien anys en guaret, vivien en cabanes de terra actualment en blocs d’edificis de dues o més peces, amb teulada punxeguda i utilitzaven eines agrícoles de fusta Les dones fan gerres de fang sense torn

Situació i presentació A tramuntana confronta, pel roc de la Mona, amb Olesa de Montserrat, a l’esquerra del Llobregat, mentre que a la dreta del riu fa de partió amb el terme d’Esparreguera la riera anomenada primer de Masquefa i després de Magarola Per un petit sector a ponent el municipi confronta amb els Hostalets de Pierola de l’Anoia A migdia, el termenal amb Sant Esteve Sesrovires i Martorell coincideix en gran part amb el torrent de Can Noguera El límit de llevant, que confronta amb municipis del Vallès Occidental, coincideix amb la riera del Morral en el sector que aquesta fa de…