Resultats de la cerca

Es formà a Llotja, i posteriorment es llicencià a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi 1956, on tingué com a mestre de dibuix Francesc Labarta Com a ceramista, fou deixeble d’Angelina Alòs a l’Escola del Treball Feu murals decoratius en els quals disposa jocs de colors sobre formes geomètriques Estació Marítima de Barcelona, Collegi de Farmacèutics de Girona, església de Sant Josep Obrer de Castelló de la Plana, etc També és molt abundant la seva producció de peces de forma A partir del 1971 exposà repetidament de manera individual a Barcelona, Figueres, Palma, Lleida,…

Fou pare de Balasc I Maça , que prengué part en la conquesta de València i de Múrcia i es casà el 1228 amb Isabel Carròs El seu fill Balasc II Maça i Carròs fou comanador de Montalbà a l’orde de Sant Joan i comprà la senyoria de Vilamarxant, heretada pel seu fill Pere II Maça mort el 1325 Aquest fou pare de Pere III Maça , que tingué un fort protagonisme en la política diplomàtica d’Alfons III, el qual representà, el 1328, a la cort de Castella i, el 1329, davant el papa Nicolau V, i que morí a Sogorb el 1363, durant la guerra contra Pere I de Castella Del seu segon matrimoni,…

A la fi del s XIX foren instituïdes congregacions de lluïsos, independents de la congregació mariana, a totes les diòcesis catalanes han estat famosos els lluïsos de Gràcia, els lluïsos de Taradell, que han deixat el nom a una cobla de música, i els lluïsos de Girona

Tenia com a funció d’interpretar els furs, els usos i les llibertats d’Aragó i vetllar per llur compliment, amb jurisdicció per impedir, per via processal, llur violació per part del rei o dels oficials reials o públics del regne Fou anomenat justícia d’Aragó i després justícia major d’Aragó Originàriament mer assessor de la cúria, el 1265 fou investit de jurisdicció en determinats casos diferències entre el rei i els nobles, i el 1266 Jaume I l’amplià a la de jutge, en primera instància, de causes entre particulars del regne i de les apellacions de les sentències dels jutges locals El 1348…

Precipitada per una vaga de ferroviaris a València juliol, la vaga general revolucionària fou declarada el 13 d’agost per la UGT i la CNT, amb el suport del PSOE i dels partits republicans, amb la finalitat que es constituís un govern provisional que convoqués eleccions a Corts Constituents El comitè de vaga, format per FLargo y Caballero i D Anguiano UGT i JBesteiro i ASaborit PSOE, fou detingut l’exèrcit controlà la situació del cap de tres dies d’aldarulls, sobretot a les zones industrials, amb un saldo de 70 morts, centenars de ferits i 2 000 empresonats

Els anys precedents hi hagué una notable activitat política, tant de la noblesa tradicional i de la burgesia orleanista com dels bonapartistes i els carbonaris El 18 de març de 1830 els diputats signaren un manifest on figuraven els greuges de la cambra contra la guerra d’Algèria i la progressiva congelació dels drets proclamats a la Carta del 1815 El 26 de juliol quatre ordenances del ministre Polignac suprimien la llibertat de premsa, dissolien la cambra i modificaven el sistema electoral El 27 de juliol començà l’agitació a París Quan el 29 de juliol Carles X retirà les ordenances era…

Les forces de Felip V, bàsicament un regiment de valons, foren totalment derrotades i perderen sis banderes hom ha conservat encara el record d’aquesta victòria en la dita popular “Gent d’Arbúcies, gent d’astúcies matavalons"

De caire racionalista, propugnà l’estudi del coneixement en la seva estructura logicotranscendental, prescindint dels elements psicològics i empírics

Cortés, que fugia de Tenochtitlán després de la Nit Trista 30 de juny, fou obligat a presentar batalla per l’exèrcit asteca i tlaxcalteca Malgrat la superioritat numèrica dels indis, Cortés imposà la seva estratègia i desfeu l’exèrcit enemic