Resultats de la cerca

Després d’estudiar dret, es dedicà al periodisme Des del 1984 treballa al diari Libération , des del 1990 com a cap de la secció d’afers europeus i a partir del 1992 com a corresponsal a Brusselles de la Unió Europea Les seves cròniques i els seus reportatges i articles han aconseguit un gran ressò per la crítica rigorosa i documentada que fa als òrgans i càrrecs rectors de la UE, en particular a l’opacitat, el funcionament sovint poc democràtic, l’esperit corporatiu i els interessos dels estats que en disminueixen la incidència en aspectes cabdals com la immigració o l’…

Fou concebut com una revisió i actualització del Tractat de Maastricht Incidia en l’aspecte polític, judicial i d’actuació exterior que respongués a l’evolució política internacional, el fenomen de la globalització, la política immigratòria amb relació a països tercers, el dret d’asil i l’accés de nous membres Hom aprofundí també la cooperació en els àmbits policíac i judicial, i afegí un capítol sobre mesures laborals i creació d’ocupació El benestar i la qualitat de vida, la salut pública, la protecció del medi ambient, la protecció del consumidor, l’accés del ciutadà a la informació…

El 2010 es va iniciar amb les darreres notícies sobre la sollicitud formal d’ingrés a la Unió Europea presentada al final del desembre del 2009 No obstant això, els deures imposats per la UE són innegociables reformes estructurals, consolidació del sistema democràtic, reconeixement de la independència de Kosovo, obertura del mercat i coqaboració en l’entrega de criminals de guerra És aquest darrer punt un dels grans obstacles per fer avançar les negociacions de la UE amb Sèrbia S’exigeix la predisposició del Govern serbi a la plena coqaboració amb el Tribunal Penal…

Davanter format al planter del FC Barcelona, alternà la participació entre el filial i el primer equip durant tres temporades 1990-93, i jugà tan sols tres partits a primera Malgrat l’escassa participació, fou campió de la Lliga 1991, 1993 i la Supercopa d’Europa 1993 Fou traspassat a l’Oviedo 1993-97, i també jugà al Mallorca 1997-98, la UE Lleida 1998-2000, dues temporades al Japó i el Binissalem, on es retirà l’any 2007

Fundat l’any 1979, fou un dels clubs pioners del futbol sala català Inicialment prengué el nom d’UE Mataró i s’inscrigué a la lliga de la Federació Catalana de Futbol Més endavant fou conegut com FS Mataró Tiritas i jugà en categories estatals durant la dècada de 1980 Desaparegué als anys noranta i l’any 2000 fou refundat com a CFS Mataró, que juga en categories d’àmbit català i utilitza el pavelló municipal Josep Mora

Arribà a Barcelona per estudiar enginyeria industrial a la UPC i la temporada 1986-87 fitxà per la Unió Esportiva Santboiana, amb la qual aconseguí dos títols de Lliga 1987, 1988 i un de Copa 1988 El 1989 fundà amb altres companys l’equip dels Enginyers, en què es retirà l’any 1998 Fou internacional B amb la selecció espanyola i jugà diferents partits amb la selecció catalana El 2010 entrà a la directiva de la UE Santboiana

Formada a la Unió Esportiva Horta, el 1984 debutà en la màxima categoria a les files del CB l’Hospitalet Després de la desaparició de l’equip femení d’aquest club, fitxà per la UE Mataró 1985-87, el Masnou Basquetbol 1987-88, el CB Cantaires de l’Ebre-Delta de Tortosa 1988-89, amb el qual guanyà la Lliga i la Copa de la Reina, i el CE Hispano-Francès 1989-95, on es retirà

Començà a la UE Barberà, i després passà al CH Badia, amb el qual guanyà les dues primeres edicions de la Lliga Catalana femenina 1990, 1991 Formà part de la primera selecció espanyola femenina de la història d’aquest esport, que assolí la medalla de bronze al Campionat d’Europa 1991 Tornà al Barberà, i més tard jugà a l’HC Sentmenat, el CP Sant Josep de Badalona i el Cerdanyola HC, en el qual es retirà 2006

Fou atleta de la UE Sants i del FC Barcelona Fou tres cops campió d’Espanya dels 50 km en ruta 1941, 1943, 1949, a més de subcampió 1944 També fou subcampió de Catalunya en 10 km 1950, 1951 i campió en ruta dels 30 km 1952 Un cop retirat fou jutge i rebé diferents distincions de les federacions espanyola i catalana, com per exemple la insígnia d’or de la Federació Catalana d’Atletisme 1992

Fou jugador del CB Mediterrani, el CB Metropolità i la UE Horta Fou entrenador del Joventut de Badalona 1953-55 i 1956-57, el Futbol Club Barcelona 1955-56 i el CB Orillo Verde de Sabadell 1957-60 Com a entrenador assolí cinc Campionats de Catalunya i dues Copes d’Espanya Collaborà com a professor amb l’Escola d’Entrenadors de la Federació Catalana i de l’Obra Atlético Recreativa També feu d’articulista a El Correo Catalán