Resultats de la cerca
Es mostren 1139 resultats
Acadèmia Valenciana
Institució fundada el 1742 per un grup d’intel·lectuals, científics i metges valencians sota la iniciativa de Gregori Maians.
La seva finalitat, d’acord amb la Idea de la Academia Valenciana que aparegué el mateix any, fou de recollir i editar treballs antics i moderns pertanyents a diversos gèneres d’arts i de ciències, i d’estimular l’estudi i el progrés de les darreres Responia, per tant, al tipus d’acadèmia característic de la Illustració Maians pensà associar-hi el nucli de professors de la Universitat de Cervera, i amb aquest objecte escriví a Josep Finestres, que intentà, sense èxit, però, d’obtenir la collaboració d’alguns catedràtics L’acadèmia, que solament funcionà fins el 1751, edità algunes obres…
Llibret de versos
Literatura catalana
Títol amb el qual, amb variants, Teodor Llorente i Olivares agrupà i publicà la seva producció poètica valenciana, a partir del 1885.
Un sol llibre en aparença que, a mesura que passaren els anys, conegué cinc edicions i ampliacions, totes a València tres en vida de l’autor 1885, 1902 i 1909 i dues després de mort 1914 i 1936, la darrera de les quals del llibre ja convertit en volum d’ Obres completes La primera edició, vint-i-vuit anys després d’haver publicat en premsa les primeres poesies valencianes, recollia trenta-set composicions entre les quals hi ha La barraca i era dedicada a Marià Aguiló, el seu «volgut amic i savi mestre» A l’endreça que l’encapçalava, Llorente atribuí al llibre dos mèrits el de contribuir a…
Horacianes
Literatura catalana
Poemari de Vicent Andrés i Estellés, que consta d’una sèrie de vuitanta poemes liriconarratius, escrits entre el 1963 i el 1970, i publicat, en versió revisada, per primer cop al segon volum de les obres completes de l’autor, Pedres de l’àmfora (1974).
És un dels seus llibres més destacats Hi reprèn la utilització de personatges, temes i formes de l’època clàssica grecollatina com havia fet abans i després amb les èglogues de Virgili o les figures de Catul i Ovidi D’entrada, el recull d’Estellés és una subversió de les Horacianes 1906 de Miquel Costa i Llobera, amb tota la seva càrrega de desrealització, classicisme, enyor de Grècia, noblesa, formalisme, universalitat i unitat, però el llibre d’Estellés és el contrari realista, proper, emotiu, irònic, modern, estudiadament informal, popular, localista i fragmentari El motiu que va provocar…
Gaspar Jaén i Urban
Arquitectura
Literatura catalana
Arquitecte i poeta.
Vida i obra Estudià a l’escola d’arquitectura de València i treballa d’arquitecte a l’Ajuntament d’Elx Des del 1989, és professor a la Universitat d’Alacant Ha publicat diversos treballs de la seva especialitat, sempre referits a l’àmbit del Baix Vinalopó o del País Valencià Guia d’arquitectura d’Elx 1978, Qüestions territorials al País Valencià 1979, L’arquitectura popular dels horts de palmeres d’Elx 1980 i Les palmeres del migjorn valencià 1994 en són una bona mostra Com a poeta és notable per la rica sensualitat d’expressió, evocadora, a voltes, de tota la comunitat mediterrània, com en…
,
Pere Esteve i Puig
Cristianisme
Literatura catalana
Predicador i poeta.
Vida i obra Franciscà observant, comissari de la Santa Casa de Jerusalem 1614 i predicador apostòlic Predicà en català durant més de quaranta anys per les places i els carrers de València a un públic popular els seus sermons eren acomodats a la llengua dialectal, amb molts castellanismes i notes còmiques S’han perdut els manuscrits que contenien prèdiques seves Partidari de Felip IV, participà en la guerra dels Segadors, sobre la qual escriví composicions en vers La guerra de Catalunya , Carta als miquelets És autor també de goigs i d’una Història del Sant Sepulcre en vers Bibliografia…
,
batalla d’Almenara
Història
Militar
Batalla que tingué lloc al S de la vila d’Almenara (Plana Baixa) el 18 de juliol de 1521.
Fou el primer enfrontament important entre les tropes d’Alfons d’Aragó i de Portugal, duc de Sogorb, i les forces agermanades —més de sis mil homes— comandades pel jurat de València Jaume Ros Constituí, malgrat el nombre superior d’aquests darrers i l’entusiasme de “guerra santa” suscitat per la presència de moriscs entre les tropes ducals, la primera derrota important dels agermanats valencians, a causa de la qual perderen definitivament el ja insegur control que havien adquirit el Maestrat Sembla que la sort favorable al duc fou ocasionada per la intervenció de la cavalleria,…
Paco Camarasa
Disseny i arts gràfiques
Edició
Nom pel qual és conegut l’editor de còmics Francesc Camarasa i Pina.
El 1995 fundà, amb Diego Ruiz de la Torre, Joputa Ediciones, que el 1998 canvià el nom pel d’Edicions de Ponent, editorial dedicada a l’edició de còmics d’autors valencians dels anys vuitanta, l’obra dels quals contribuí decisivament a difondre, a més d’incorporar-ne d’altres procedències especialment catalans Hom pot esmentar-ne Miquel Calatayud El pie frito , Premio Nacional del Cómic 1997, Vicent Llobell, Sento , Joan Bosch, Micharmut i Joaquim Aubert, Kim El arte de volar , amb el guionista Antonio Altarriba, Premio Nacional del Cómic 2010 El 2005 rebé el premi Yellow Kid…
València Nova
Entitat cívica creada a València el 1904 amb l’escissió de diversos membres de Lo Rat Penat (J.M.Puig i Torralva, F.Badenes i Dalmau, R.Andrés i Cabrelles, Eduard Boix, Isidre Torres i Francesc Costell), que tractaven de reprendre la línia valencianista iniciada per Constantí Llombart.
Formada per petits burgesos, menestrals i estudiants, la seva concepció dels problemes valencians era dividida per trets generacionals i polítics entre el regionalisme i un sector gairebé nacionalista En foren presidents Miquel Duran i Tortajada i Faustí Barberà En foren membres, entre altres, Carles Guastavino, AMateu i Ferrer, Lluís Mora, Carles Günter, Rossend Gumiel i Enguix i Josep Arnal Organitzà la Primera Assemblea Regionalista Valenciana 1907, a la qual assistiren delegats del Principat i que elaborà conclusions sobre política, economia, filologia i dret El 1907 modificà…
Josep Enric Serrano i Morales
Arxivística i biblioteconomia
Història
Erudit i bibliòfil.
Traslladat a València 1856, hi estudià lleis Conservador, fou diputat en diverses legislatures i delegat regi de primera ensenyança Publicà algunes monografies, com La emperatriz de Nicea doña Constanza de Hoenstafen, sepultada en Valencia 1903 i El licenciado Alonso Fernández de Avellaneda fue Juan Martí 1904, però la seva obra cabdal és Reseña histórica en forma de diccionario de las imprentas que han existido en Valencia 1898-99, que inclou una gran quantitat de notícies sobre impressors i edicions fins el 1868 Fou acadèmic de Sant Carles Reuní una interessant biblioteca, especialment rica…
Jacob Sales i Reig
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor i periodista.
Llicenciat en lleis i en filosofia i lletres, collaborà, a Madrid, en El Diario Español i El Gobierno Afiliat al partit constitucional, fou director del seu òrgan, El Diario de Valencia , i diputat 1881 i 1904 i governador civil d’Astúries i Huelva Escriví els sainets Els bessons de Sedaví , en collaboració amb Joaquim Balader 1876, estr 1875, La gallina del veïnat 1876, Pepa la bonica , i, en castellà, les comèdies Dos para dos i Entre marido y mujer , i els drames La campana del suplicio i Las culpas de los padres 1889 És autor d’unes semblances de polítics valencians,…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina